La cartografia cadastral a Espanya (segles XVIII-XIX)
Ponències presentades al Seminari d’història de la cartografia, celebrat a l’Institut Cartogràfic de Catalunya els dies 20-21 d’octubre de 2005
Edita: Institut Cartogràfic de Catalunya
Any d’edició: 2007
Idioma: Hi ha articles publicats en català i d’altres en castellà.

Recull de les ponències presentades al Seminari d’història de la cartografia, organitzat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya amb la col·laboració del Departament de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona i que es va celebrar a la seu de l’ICC els dies 20-21 d’octubre de 2005. En aquest Seminari hi van participar investigadors de nou universitats, i també tècnics procedents de l’Oficina Regional del Cadastre de Barcelona, de l’Instituto de Cartografía de Andalucía i del mateix ICC.

Les ponències s’han agrupat en cuatre parts diferenciades per criteris històrics i temàtics. La primera part, titulada «Els projectes il·lustrats», aplega dues ponències relatives a la cartografia cadastral realitzada des de la instauració de la dinastia dels Borbons fins a la reforma liberal de la Hisenda de 1845. La primera ponència, obra de la geògrafa Concepción Camarero Bullón, especialista en el Cadastre del marquès de la Ensenada, tracta la qüestió de la cartografia generada pels cadastres de Catalunya i de la Ensenada, i també pel cadastre de Madrid conegut com la «Planimetría General». La segona ponència, obra del geògraf Jesús Burgueño, pregon coneixedor de la cartografia històrica de la província de Lleida, estudia els plànols cadastrals d’aquest territori aixecats durant el set-cents i el vuit-cents.  

La segona part, anomenada «La reforma tributària liberal i la cartografia cadastral» és la més extensa i variada. Aplega un total de sis ponències, que tracten un ampli ventall d’aspectes i obres de la cartografia parcel·lària produïda a Espanya entre la implantació, el 1845, de la Contribució d’Immobles, Conreu i Ramaderia i l’inici, el 1895, d’un cadastre general del país per masses de conreu. Les dues primeres ponències aborden diferents aspectes de la cartografia parcel·lària realitzada a mitjan segle XIX. La primera, obra del geògraf José Ignacio Muro, analitza amb cura les tècniques emprades pels agrimensors de l’època a l’hora d’aixecar els plànols parcel·laris. La segona, aborda un tema poc estudiat, però crucial per a la història de la cartografia cadastral espanyola del vuit-cents: el cost econòmic dels treballs parcel·laris municipals a mitjan segle XIX. A continuació, es presenten tres contribucions de caire territorial. La primera, obra del geògraf Vicenç M. Rosselló, fa referència als treballs cadastrals que l’agrimensor Pere d’Alcàntara Peña i Nicolau va realitzar a l’illa de Mallorca a mitjan segle XIX. La segona, realitzada pel geògraf Tomàs Vidal, ens introdueix en la cartografia cadastral aixecada a l’illa de Menorca al llarg del vuit-cents. La tercera analitza un dels productes més elaborats de la cartografia parcel·lària produïda a la província de Barcelona durant la segona meitat del segle XIX: els atles parcel·laris municipals.  

La tercera part, titulada «Cadastre i cartografia al segle XX», aplega quatre ponències. La primera, obra de Rafael Vallejo Pousada, professor d’història econòmica i especialista en història de la hisenda pública espanyola contemporània, tracta, amb dades de gran interès històric, la qüestió de les relacions entre la contribució territorial urbana i la formació del cadastre d’urbana a Espanya entre 1893 i 1935. La segona ponència, realitzada per Felipe Fernández García, geògraf especialitzat en la història de la fotografia aèria a Espanya i les seves aplicacions geogràfiques, aborda un aspecte clau de la cartografia cadastral contemporània: les relacions entre el cadastre i la fotografia aèria. La tercera ponència, redactada pels geògrafs Amparo Ferrer i J.A. Nieto, fa referència a la cartografia cadastral de rústica de la província de Granada aixecada al llarg del segle XX. Mentre que la quarta i última ponència d’aquesta part, obra de Jordi Bernat, tècnic de l’Oficina Regional del Cadastre de Barcelona, tracta, de forma general, l’evolució del cadastre d’urbana a la Catalunya contemporània. 

El llibre es clou amb una quarta part anomenada «Aplicacions de la cartografia cadastral i noves perspectives». Aquesta part recull tres ponències, que permeten copsar l’interès de la cartografia cadastral en els estudis sobre les transformacions històriques i culturals del paisatge. La primera ponència, obra dels historiadors de l’economia Enric Tello, Ramon Garrabou i Xavier Cussó, empra cartografia parcel·lària dels segles XIX i XX per tal d’explicar, des d’un punt de vista que els autors anomenen «metabolisme social», els canvis d’usos del sòl experimentats en cinc municipis del Vallès. La segona, realitzada per les geògrafes Concepción Hidalgo i Inmaculada Sancho, especialistes en biogeografia, utilitza la documentació cartogràfica del Cadastre de La Ensenada i del Cadastre de Rústica del segle XX, per a emprendre estudis de biogeografia històrica de l’àrea madrilenya de la subconca del riu Alberche. La tercera i darrera ponència, obra de l’historiador de l’economia Marc Badia i de l’enginyer agrònom F. Rodríguez, presenta la metodologia emprada en l’aplicació d’un SIG sobre els canvis d’usos del sòl del municipi de Sant Sadurní d’Anoia, en el qual s’ha emprat la cartografia parcel·lària del segle XIX d’aquest municipi de l’Alt Penedès.  

Els estudis esmentats incorporen, en la seva major part, molts dels temes i enfocaments de la història de la cartografia cadastral plantejats a finals de la dècada de 1970-1980 per la geografia històrica britànica i que van servir per a renovar i donar una nova embranzida a aquest camp de la història de la cartografia. En aquest sentit, el llibre neix amb diversos objectius: enriquir el camp de la història de la cartografia cadastral a Espanya; obrir noves perspectives que facilitin futures investigacions en aquest camp; i fer de guia per a tots aquells estudiosos interessats en l’ús de la cartografia cadastral com una eina per a analitzar tant les transformacions del paisatge com la història fiscal del país.