Xarxa utilitària de Catalunya. Finalització del desplegament

En aquest document s’hi detalla l’estat del desplegament de la Xarxa Utilitària (XU), així com les tasques que cal dur a terme, en el present Contracte Programa 2014-2017, per tal d’assolir la finalització d’aquest desplegament. També s’hi detallen els antecedents del projecte, així com els objectius i criteris revisats, per adequar-los a la fase de desplegament final del projecte i a les necessitats actuals dels usuaris de la XU.

Marc legal i antecedents

La Llei 11/1994 d’11 de juliol, sobre els senyals geodèsics, aprovada pel Parlament de Catalunya, fixa el desplegament d’una Xarxa Utilitària en l’àmbit de tot el territori, basada en les xarxes estatals, que a la vegada es basen en les xarxes continentals. Aquesta xarxa és un element cabdal per a donar alta precisió a la cartografia, sobre la qual es projecten les diverses activitats que es desenvolupen sobre el territori, com són les obres públiques o la planificació a qualsevol nivell. La xarxa utilitària:

• És la materialització del sistema de referència oficial ETRS89 sobre el territori, i és el marc de referència que hi dóna accés.
• Possibilita la coherència i continuïtat de la cartografia que s’elabora al llarg de tot el territori de Catalunya.
• És el marc per al recolzament i creació de noves xarxes locals en diferents municipis i zones de Catalunya.
• Permet disposar d’un conjunt de vèrtexs amb coordenades precises, per facilitar el desenvolupament i la validació d’altres projectes i treballs geodèsics.

Antecedents
Les necessitats dels usuaris en relació al marc de referència són canviants i, evidentment, estan relacionades amb les tecnologies de què es disposa en cada moment. En els apartats següents, i en base als diferents contexts citats, s’avalua la situació actual del desplegament i les tasques que cal dur a terme per finalitzar el desplegament de la XU a tot el territori de Catalunya.

En el marc del Contracte Programa IV (2010-2013), el total de vèrtexs de XU desplegats han estat 386, en base a les tres publicacions ‘icc20120′, ‘icc20121′ i ‘icc20130′. Així doncs, la situació del desplegament de la XU a l’inici del Contracte Programa 2014-2017 és la que mostra la figura següent:

Figura 1. Vèrtexs de la XU inclosos en la publicació ‘icc20130′.

Accessibilitat a la XU

El desplegament de la XU es basa en el supòsit de facilitar l’accessibilitat dels usuaris als vèrtexs de la xarxa i, conseqüentment, al sistema de referència oficial. Aquesta accessibilitat permet determinar les zones de Catalunya que queden més allunyades de la XU i, per tant, on cal dur-hi a terme actuacions addicionals. S’avalua en base a:

• Accessibilitat des dels nuclis de població (Figura 2) al seu vèrtex més proper.
• Accessibilitat des de qualsevol punt del territori al seu vèrtex més proper.

Figura 2. Nuclis de població segons el llistat d’Entitats de població de Catalunya.

Els nuclis de població s’han obtingut de la taula d’Entitats de població de Catalunya, de què disposa l’ICGC, eliminant-ne els “disseminats”. La taula final obtinguda mostra un recull de 7068 entitats, dividides en: “caps”, “e.m.d”, “municipis” i “nuclis”.

Tal i com es detalla en el punt 4, s’ha dut a terme l’anàlisi de les dues variables d’accessibilitat al final del Contracte Programa IV, en base ‘icc20130′. A posteriori, s’ha dut a terme una previsió de les tasques que cal dur a terme en el període 2014-2017, per a finalitzar el desplegament. En base a aquesta previsió s’han analitzat, novament, les dues variables, per tal d’avaluar l’indicador d’accessibilitat previst al final del desplegament.

Accessibilitat des dels nuclis de població
Aquesta variable avalua l’accessibilitat a la XU des dels nuclis de població que es mostren a la Figura 2. En els nuclis de població és on es desenvolupen la majoria de les activitats que poden requerir recolzar-se en el sistema de referència oficial i és per aquest motiu que es realitza aquest estudi.

Els treballs de recolzament en base a tècniques GNSS, de poligonació o taquimetria són moltes vegades imprescindibles en aquests entorns urbans. Per una banda, i per tal d’optimitzar el compromís entre la precisió i la durada de les sessions de mesura GNSS, és recomanable lligar les mesures a vèrtexs propers als nuclis de població. Per altra banda, les poligonals que es puguin dur a terme en zones urbanes haurien de poder enllaçar-se a vèrtexs de XU que permetin complir amb els errors de tancament dels aparells emprats.

Per aquests motius, es considera que els vèrtexs de xarxa a una distància aproximada inferior als 1500 metres satisfan les necessitats actuals de les diferents feines de lligam, ja que la orografia del territori i/o la morfologia dels municipis són factors limitants que cal contemplar. Així doncs, a mode d’exemple, el municipi d’Espolla té el vèrtex de XU a 760 metres, ja que aquest és la zona elevada amb visibilitat GNSS més propera al nucli, tal i com mostra la figura següent:

Figura 3. Vèrtex XU del municipi d’Espolla.

També a mode d’exemple, el municipi de Fontcoberta té el vèrtex de XU a 1220 m, ja que les necessitats d’accés al sistema de referència s’estimen majors a la urbanització que no pas en el nucli corresponent al cap de municipi, tal i com mostra la figura següent:

Figura 4. Vèrtex XU del municipi de Fontcoberta.

Cal citar també l’exemple de municipis com Cercs, amb una morfologia “estirada”, on el que es considera com a centre del municipi queda a 970 m del vèrtex. En aquest cas, el centre del municipi s’identifica com el centre del nucli històric del municipi, al fons de la vall, mentre que el vèrtex s’ubica en la zona més elevada per garantir unes millors condicions d’observació de les constel·lacions GNSS, tal i com mostra la figura següent:

Figura 5. Vèrtex XU del municipi de Cercs.

Accessibilitat des de tot el territori
Aquesta variable avalua l’accessibilitat de la XU des de tot el territori de Catalunya. Es desenvolupa aquest estudi entenent que hi poden haver activitats com poden ser infraestructures hidràuliques, línies elèctriques, vies de comunicació… que requereixen d’accés al sistema de referència oficial i que no necessàriament es desenvolupen en zones properes als nuclis de població. Aquest estudi permet discriminar les zones de Catalunya que queden més allunyades de la XU i, per tant, avaluar si cal prendre mesures addicionals en el desplegament.

S’estima que els treballs de recolzament en aquestes zones es podran fer amb tècniques GNSS en la majoria dels casos. Per optimitzar el compromís entre la precisió i la durada de les sessions, els vèrtexs de XU no han d’estar molt allunyats de la zona de treball, però no cal contemplar el factor limitant que suposen les poligonacions dels entorns urbans. Aquestes poligonals, en el cas que fossin necessàries, es podrien enquadrar entre vèrtexs GNSS. Suposant situacions amb un bon horitzó de mesura, es recomanaria lligar les mesures a vèrtexs de XU no més allunyats de 3000 metres.

Desplegament de la XU

En funció dels criteris d’accessibilitat establerts en el punt 3, a continuació es mostren diferents mapes amb els indicadors de l’anàlisi dut a terme. En l’Annex A s’inclou el detall de tots aquests mapes.

Estat del desplegament de la XU a ‘icc20130′
Fins la publicació ‘icc20130′ s’han desplegat un total de 4061 vèrtexs de XU. A la Figura 6, es mostren les comarques classificades en “acabades” o “no acabades”, en funció de si es considera finalitzat el desplegament de la XU o no.

En les comarques “no acabades” existeixen municipis on ja s’ha desplegat XU, bé perquè són de més de 20.000 habitants, o bé perquè llurs administracions van fer la petició directament a l’ICC en un determinat moment.

Figura 6. Estat del desplegament de la Xarxa Utilitària.

El desplegament de la XU com a iniciativa pròpia de l’ICGC va prioritzar les comarques de muntanya, degut a la dificultat d’accés als pocs vèrtexs preexistents, i la zona propera a línia de costa, per l’elevada densitat de població i activitat econòmica de la zona. Un cop acabades aquestes zones, s’ha seguit desplegant vèrtexs a la resta de comarques, sempre donant resposta a les peticions que es poguessin fer des de diferents entitats públiques (consells comarcals, municipis…).

Els vèrtexs XU existents en les 24 comarques “acabades” són 2 283:

Els vèrtexs XU existents en les 17 comarques “no acabades” són 1 764:

Mentre que la resta de vèrtexs (14) són vèrtexs de la xarxa ROI fora dels límits de Catalunya, que s’han integrat a la XU per tal de poder recolzar els nuclis propers al límit de Catalunya, i millorar les condicions de contorn en el càlcul de les coordenades de la Xarxa Utilitària.

Accessibilitat a la XU en base al desplegament ‘icc20130′
En base als supòsits i consideracions descrits, la Figura 7 mostra la distància mitjana des de cadascun dels nuclis de població d’una comarca fins al vèrtex XU més proper de la publicació ‘icc20130′. Sobre cada comarca s’indica el nombre de caps de municipi que tenen un vèrtex de XU, respecte el nombre total de caps de municipi que hi ha en cadascuna de les comarques.

Figura 7. Accessbilitat dels nuclis de població a ‘icc20130′, i caps de municipi amb vèrtex respecte del total.

La Figura 8 mostra, per comarques, la distància mitjana d’accés als vèrtexs de la XU de la publicació ‘icc20130′ des dels punts més allunyats a la mateixa xarxa, i la Figura 9 mostra la mateixa variable de forma continua sobre tot el territori.

Figura 8.Accessibilitat comarcal als vèrtexs de la publicació ‘icc20130’.

Figura 9. Accessibilitat als vèrtexs de la publicació ‘icc20130’.

Accions per al desplegament de la XU en el CP 2014-2017
Per tal d’assegurar l’accés a la XU d’acord amb la Llei 11/1994 d’11 de juliol i als criteris del punt 3, s’estableixen una sèrie de premisses per a la planificació del desplegament en el seu tram final. Aquests criteris han de permetre complir amb els objectius de la XU i han d’optimitzar al màxim el seu desplegament.

Per a la fase final de desplegament de la XU, i en base als requeriments actuals d’accés al marc de referència, es decideix desplegar, com a mínim, un vèrtex de XU en:

• Els caps de municipi (veure Figura 10), considerats com a tal segons el llistat d’Entitats de població de Catalunya, de les comarques “no acabades”.
  • Excepcionalment, els caps de municipi de major extensió i/o població poden tenir més d’un vèrtex de XU (s’estimen un 10% del total).
  • Excepcionalment, no en quedaran exclosos nuclis d’especial entitat o que estiguin molt aïllats geogràficament.

Figura 10. Vèrtexs planificats del desplegament de la XU fins a la seva finalització.

El número de comarques pendents d’acabar són 17. En aquestes comarques s’ha planificat monumentar i mesurar un total de 420 vèrtexs nous (382 caps de municipi + 10% de major extensió i/o població), que estan repartits de la següent manera:

La instal·lació d’un vèrtex per municipi satisfà, aproximadament, els criteris d’accessibilitat establers al punt 3 i és per això que es parteix d’aquesta estratègia de desplegament. Per tal de comprovar si aquest supòsit es vàlid o cal reajustar-lo, es duu a terme l’estudi de l’apartat 4.4, on s’avaluen els mateixos indicadors d’accessibilitat en base al desplegament de vèrtexs previst.

Accessibilitat a la XU en base al desplegament futur de la XU
En base als supòsits i consideracions descrits, la Figura 11 mostra la distància mitjana des de cadascun dels nuclis de població d’una comarca fins al vèrtex més proper del desplegament previst en base als detalls de l’apartat 4.3. Sobre cada comarca s’indica el nombre de caps de municipi que es preveu que tinguin un vèrtex de XU al 2017, respecte el nombre total de caps de municipi que hi ha en cadascuna de les comarques.

Comparant l’evolució des de la Figura 7 a la Figura 11, es pot constatar la millora substancial de la distància mitjana en les comarques que es preveu desplegar, així com l’augment de caps de municipi amb vèrtex de XU monumentat.

Figura 11. Accessbilitat dels nuclis de població a ‘icc20130′ més el desplegament planificat per al període 2014-2017, i caps de municipi amb vèrtex respecte del total.

Figura 12. Accessbilitat als vèrtexs de la publicació ‘icc20130′ més el desplegament planificat per al període 2014-2017.

La Figura 12 mostra l’indicador d’accessibilitat des de tot el territori com la distància mitjana d’accés als vèrtexs des de cada comarca en concret. La Figura 13 mostra l’accessibilitat a la XU des de tot el territori, incloent el desplegament 2014-2017, i sense discriminar si els usuaris estan en nuclis de població o no.

Figura 13. Accessbilitat als vèrtexs de la publicació ‘icc20130′ més el desplegament planificat per al període 2014-2017.

Accions a emprendre

Per tal de dur a terme el desplegament de la XU en el marc del CP I de l’ICGC (2014-2017), s’estima que es puguin publicar al voltant de 100 vèrtexs nous cada any. D’aquesta manera, a la finalització del CP I de l’ICGC, la XU es podria considerar finalitzada en base als criteris actuals de desplegament. Tal i com ja s’ha detallat en l’apartat 4.3, i ha quedat corroborat en base als indicadors de l’apartat 4.4, està previst desplegar, de forma aproximada, un vèrtex de XU en cada cap de municipi de les comarques “no acabades” que encara no tingui vèrtex.

El desplegament d’aquests vèrtexs inclou la recerca de les ubicacions per als vèrtexs, la sol·licitud dels permisos oportuns, el disseny de la xarxa i la monumentació dels vèrtexs, la mesura de tots els nous vèrtexs lligats a la XU preexistent, l’ajust de les observacions i la publicació de les coordenades.

Conclusions

En base als paràmetres d’accessibilitat definits al punt 3 i a l’estudi dut a terme al punt 4, es pot concloure que, per una banda, la situació actual de la XU satisfà els requeriments d’accessibilitat en totes les comarques on es considera finalitzat el desplegament. Per altra banda, i en base al desplegament de vèrtexs de XU en els caps de municipi de les comarques on no s’ha finalitzat el desplegament, es pot concloure que en el període 2014-2017 es podrà facilitar i equiparar l’accessibilitat al sistema de referència oficial des de tot el territori de Catalunya.

Cal comentar també que en casos específics de necessitats concretes, pot ser necessari dur a terme tasques de desplegament de major densitat. Aquest seria el cas, per exemple, del conveni signat amb la Regidoria d’Urbanisme i Activitat de l’ajuntament de Girona, que requeria d’una major densitat de vèrtexs de XU en el marc oficial. Aquesta necessitat venia motivada, bàsicament, per la producció cartogràfica a escala 1:500 que duu a terme aquest ajuntament.

Annex A