L’ICGC, en compliment de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (1/2005, de 26 de juliol de 2005 ) i de les funcions específicament assignades per Llei amb la creació de l’IGC en 2005 (ICGC des de febrer de 2014), és competent en la gestió del risc geològic, especialment en referència a la planificació urbanística i territorial.

En base a aquesta Llei l’Institut emet un informe obligatori sobre el risc geològic, abans de qualsevol canvi o modificació en el planejament territorial o urbà. L’objectiu és preservar de la urbanització i la construcció àrees amb risc geològic per a la seguretat i el benestar de les persones, tret que es prevegin l’execució de treballs per a la prevenció o mitigació del risc. En termes legals, l’informe de l’ICGC és preceptiu però no vinculant, restant en la Comissió d’Urbanisme la potestat d’emetre informació i resoldre els procediments de planificació.

Els fenòmens geològics específics estudiats són: esllavissades en el sentit ampli (caigudes de blocs, bolcades, lliscaments, fluxos), fluxos  torrencials (corrents d’arrossegalls), allaus de neu, esfondraments (subsidències, col·lapses) i terratrèmols.

L’Institut realitza aquesta tasca mitjançant un conjunt d’eines: el Mapa de prevenció de riscos geològics de Catalunya 1:25 000 (MPRG25M), els estudis per a la identificació geològica de riscos (EIRG) a escala 1:5 000 o similar, estudis de zonificació  i com a supervisor d’estudis o treballs de mitigació de riscos realitzats per tercers.

Introducció

Els riscos geològics a Catalunya
Els riscos geològics són un factor territorial inherent que pot determinar els usos i les activitats en el territori. La planificació urbana, local i regional, ha de permetre establir una estratègia coherent per a la mitigació dels riscos. Quan els fenòmens geològics afecten a la societat, la responsabilitat de la resposta i les accions de recuperació corresponen a l’Administració Pública.

A Catalunya, els fenòmens naturals que comporten més risc són els generats per la geodinàmica externa, com ara inundacions (fluvials i costaneres), esllavissades (despreniments, bolcades, lliscaments, fluxos i moviments complexes), allaus de neu i esfondraments (subsidències i col·lapses). Mentre que els associats a la geodinàmica interna (terratrèmols), per bé que tenen una capacitat molt alta de provocar danys, són menys freqüents.

El rol de l’ICGC
El Parlament de Catalunya va aprovar amb la Llei 2/2014 la creació de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) – anterior Institut Geològic de Catalunya (IGC) i Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) – assignat al Departament de Territori i Sostenibilitat (TES) del Govern de Catalunya. Una de les funcions de l’Institut és l’estudi i l’avaluació dels riscs geològics o associats, inclòs el risc d’allaus, la proposta de mesures per a la seva previsió, prevenció, mitigació i el suport als organismes competents en la planificació i ordenació del territori, en l’urbanisme i en la gestió de les emergències. Per això, l’Institut s’encarrega de l’elaboració de mapes geològics oficials de riscos geològics i bases de dades per donar-hi compliment.

Les activitats i funcions de l’ICGC inclouen la realització de mapes, estudis i avaluacions dels riscos geològics i dels riscos associats. En aquest sentit, l’ICGC ofereix productes, serveis i eines útils per a la gestió municipal. Les principals elements proporcionats s’inclouen en les següents línies de treball:

  • Creació, desenvolupament i manteniment de bases de dades de riscos i de xarxes de mesura.
  • Realització de mapes de riscos geològics a diferents escales, guies tècniques per a la identificació d’estudis de riscos geològics i directrius per a estudis detallats de zonificació de riscos.
  • Estudis d’alternatives de mitigació del risc, projectes i assistència tècnica per el seu desenvolupament i implementació.

Basant-se en la Llei d’Urbanisme i els reglaments associats, l’ICGC treballa en estreta col·laboració amb la Direcció General de Planificació i Desenvolupament (DGOTU) del Departament de Territori i Sostenibilitat (TES), especialment en els àmbits en els quals s’especifica que “es prohibit d’urbanitzar en zones inundables i en altres zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones […].” L’objectiu comú és tenir en compte els riscos geològics en la planificació urbana per tal de minimitzar el seu impacte i, per tant, oferir un desenvolupament segur i sostenible. La responsabilitat del planejament territorial i urbà és abordar els riscos geològics en el desenvolupament de plans urbans.

L’Institut dóna suport als agents responsables de la planificació dels úsos del sòl, la planificació urbana i la gestió d’emergències, especialment a les autoritats municipals que són les entitats responsables de l’Administració Pública. El treball de l’ICGC és evitar assignar usos no adequats a terrenys susceptibles al desenvolupament de fenòmens geològics perillosos. Finalment, una altra tasca important de l’ICGC en la prevenció de riscos és la col·laboració amb les autoritats de Protecció Civil per al desenvolupament i aplicació de plans d’emergència i en la seva difusió i conscienciació.

Risc geològic en la planificació urbana i territorial: estratègia global

L’estratègia global de prevenció del risc geològic sorgeix en dues línies principals (Figura 1):

  • En la planificació territorial, que implica estudis a petites escales (1:50 000
    a 1:25 000).
  • En la planificació urbanística que treballa a escales més grans (<1:5 000).

Per avaluar la perillositat en el conjunt del territori és necessari realitzar un inventari complet dels fenòmens, tant en el temps com en l’espai, ja que proporcionen una informació fonamental sobre la freqüència, l’extensió i la ubicació d’aquests fenòmens. Per fer-ho, l’ICGC compta amb la Base de Dades d’Allaus de Catalunya (BDAC) i el Sistema d’Informació de Riscos Geològics de Catalunya (SIRGC). Aquestes bases de dades contenen els coneixements bàsics per a qualsevol estudi de risc geològic. Les bases de dades emmagatzemen informació extreta de diferents activitats de l’ICGC: arxius històrics, mapes temàtics, enquestes de població, estudis, informes, projectes específics i de seguiment i vigilància.

57_03_01
Figura 1. Procés d’anàlisi dels riscos geològics a Catalunya per a la planificació territorial i urbanística.

Eines per a la planificació territorial
El Mapa per a la prevenció dels riscos geològics 1:25 000 (MPRG25M) té un paper destacat en la planificació territorial (Figura 2). Es tracta d’un mapa multirisc, que dóna una visió de conjunt de la perillositat del territori. S’hi representen els fenòmens i els indicis d’activitat i la perillositat natural de moviments de vessant (despreniments, esllavissades, fluxos torrencials, moviments complexos), enfonsaments (subsidències i col·lapses), allaus de neu, inundabilitat i sismicitat. Per a cada fenomen, la perillositat es classifica en 3 graus (alta, mitjana i baixa). Els mètodes utilitzats per analitzar els riscos consisteixen bàsicament en l’anàlisi geomorfològica, espacial i estadística. Per a cada tipologia de risc es recomana l’estudi corresponent en funció de les activitats planificades. Actualment, s’han realitzat 37 fulls del total de 304, disponibles al web de l’ICGC.

57_03_02b
Figura 2. Mapa de prevenció de riscos geològics 1:25 000. Vista del mapa principal.

Eines per a la planificació urbana
Actualment es duen a terme dues tipologies d’estudis per a la planificació urbana per a determinar els riscos geològics i derivats que s’han de considerar a nivell municipal. D’una banda l’estudi preliminar per a la identificació de riscos (EIRG) i d’altra banda l’estudi de la zonificació del terreny segons els riscos geològics (EZTSPG).

La funció de l’EIRG (Figura 3) és identificar la presència o absència d’indicis de perillositat geològica natural de les àrees urbanes, urbanitzables i altres àrees que siguin susceptibles d’urbanització. Les seves conclusions i recomanacions determinen si en els àmbits estudiats hi ha processos geològics que comportin perillositat geològica (ICGC, 2016).

57_03_03b_01
Figura 3. Estudi d’identificació de riscos geològics: Mapa de perillositat de Torre de Capdella (Pallars Jussà).

La zonificació del risc
La zonificació del territori segons el seu risc geològic és una eina fonamental per a la prevenció del risc geològic, especialment per a la planificació urbana. El risc indica la probabilitat d’aparició d’un fenomen potencialment destructiu durant un període determinat de temps en una zona del territori en particular. Per tant, la zonificació del territori es pot dividir en àrees o dominis homogenis segons la seva perillositat. Gràficament, la zonificació de riscos ha de ser senzilla per a ser entesa per la societat en general, per tant, s’utilitza uns escala amb 3 tipus de perillositat: alta, mitjana i baixa. Excepcionalment, en situacions que ho requereixin es poden definir tipus de perillositat molt alta o molt baixa (Figura 4). Les àrees amb risc alt (en general mostrades en vermell) són aquelles en què les persones estan en perill tan dins com fora de les edificacions que poden ser destruïdes ràpidament si són afectades per un determinat fenomen. En àrees amb risc mitjà (en general mostrades en blau o taronja), les persones estan en perill fora dels edificis però no a l’interior, on és esperable que les edificacions puguin acabar essent destruïdes, però no tan ràpidament. En àrees de baix risc (generalment mostrades en color groc), el perill per a les persones és feble o inexistent i només s’espera un lleu dany en les edificacions.

Per a cada tipus de fenomen cal un treball de zonificació específic, ja que cada procés geològic requereix un tractament particular d’acord a la seva dinàmica. La metodologia bàsica per determinar el grau de perillositat es basa en determinar la freqüència o recurrència en què es produeix cada fenomen i el seu grau d’intensitat. L’ICGC desenvolupa metodologies per al perill per caiguda de roques, esllavissades, fluxos torrencials d’alta densitat i allaus de neu.

57_03_04a
Figura 4. Mapa de zonificació de perillositats: exemple per despreniments a l’Estartit.

Per a la zonificació de riscos per despreniments s’estima l’activitat del penya-segat i la massa inestable. A partir d’aquí, la zonificació de riscos respon a la propagació del moviment, la intensitat de l’impacte i la probabilitat d’arribar, aspectes que s’han d’analitzar mitjançant la modelització del fenomen.

En el cas de fluxos, la zonificació del risc s’obté a partir del càlcul i la modelització dels esdeveniments previstos segons escenaris de referència per períodes de retorn de 30, 100 i 300 anys. Per definir aquests escenaris cal una caracterització de l’àrea d’estudi a partir de l’anàlisi integral del terreny, així com l’anàlisi de la informació continguda en la base de dades i altres fonts d’informació existents. El resultat permet definir àrees segons el període de retorn, i un camp d’intensitats sobre el terreny. La combinació de la freqüència amb la intensitat permet classificar el terreny segons la seva perillositat.

Els riscos per subsidència del terreny s’estableix en funció del criteri de deformació angular, que es genera per als assentaments diferencials en estructures, més l’anàlisi prèvia del risc de col·lapse. En primer lloc, cal determinar la causa de la subsidència i establir un programa d’auscultació topogràfica a mitjà o llarg termini per determinar la velocitat i el patró de la subsidència. Es poden destacar els problemes de les zones mineres de la conca potàssica catalana i les zones amb presència de guix al subsòl, com Besalú.

Conclusions

La planificació urbana ha d’actuar de forma preventiva en front dels riscos geològics. Si és possible evitant el desenvolupament en zones amb perill geològic, aquesta serià l’opció menys costosa i segura. Si no és possible, s’han d’aplicar mesures, ja sigui estructurals o no, adequades per mitigar i protegir les àrees en risc. Per a les àrees actualment urbanitzades, el coneixement del risc permet prioritzar les accions a les zones més sensibles. Per a altres zones de risc, mentre no es possible disminuir la perillositat, serà necessari gestionar-les elaborant els corresponents plans municipals d’emergència, en coordinació amb els plans generals de Protecció Civil.

L’ICGC proporciona eines útils per a la planificació territorial i urbanística i per a la gestió del risc; a més de posar a disposició de l’usuari diferents bases de dades d’informació. L’objectiu final de totes aquestes línies de treball és la mitigació del risc geològic, la minimització entesa com socialment suportable i proporcionada.

Referencies

Buxó, P. (2014). Gestión y mitigación del riesgo geológico. II Congreso de Ingenieria Municipal, 27-28 october 2014. Barcelona (Spain).
http://cim-cetop.cat/wpsp/descarga-de-ponencias/

González, M., Pinyol J., Oller, P. (2016). The geological multi-hazard map of Catalonia. A user-friendly tool for land-use and management risk. Prooccedings of the 12th International Symposium on Lanslides, 12-19 June 2016. Naples, Italy. Edited by Stefano Aversa, Leonardo Cascini, Luciano Picarelli, and Claudio Scavia.CRC Press 2016. pp 999–1002. ISBN: 978-1-138-02988-0.

González, M., Pinyol, J., Ramisa, J., Querol, N., Marturià, J. (2017). La base de datos de movimientos del terreno de Cataluña (LLISCAT): Una herramienta para la gestión de los riesgos geológicos. IX Simposio Nacional sobre Taludes y Laderas Inestables Santander, Junio 2017. E. Alonso, J. Corominas y M. Hürlimann (Eds.). CIMNE, Barcelona, 2017.

ICGC (2016). Criteris bàsics per a la realització de l’Estudi d’Identificació de Riscos Geològics (EIRG). http://www.icgc.cat/Administracio-i-empresa/Serveis/Riscos-geologics-i-geotecnia/Estudi-d-Identificacio-de-Riscos-Geologics

Oller, P., González, M., Pinyol, J., Barberà, M., Martinez, P. (2011). The geological hazard map of Catalonia 1:25.000. A tool for geohazards mitigation. Prooccedings of the Second World Landslide Forum , 3-7 October 2011. Rome, Italy. pp 473-480.