Qualitat de la informació geogràfica

La qualitat de la informació geogràfica (IG), com la de qualsevol altre producte o servei, indica el grau en que llurs característiques el fan adequat per a un ús concret. Així doncs, la qualitat és una funció que depèn tan del producte com de l’ús previst (per part del productor) o de l’ús que se’n vulgui fer (per part del client).

Aquesta reflexió que sembla tant òbvia no sempre és ben entesa dins les organitzacions productives, que poden tenir una concepció aïllada del que és qualitat, sense tenir en compte la percepció que els clients tenen respecte els seus productes.

Així doncs ens trobem amb dues visions diferents sobre el concepte de qualitat, ja sigui entès segons el punt de vista del productor o el del client:

Aquestes dues visions són vàlides en el seu propi entorn, però no consideren els interessos de l’altra part i són parcials si considerem el mercat de forma global, com un punt de trobada entre l’oferta i la demanada. Atenent a aquesta nova perspectiva, el concepte de qualitat té en compte les dues aproximacions anteriors i s’enriqueix substancialment, resultant en una visió molt més realista, que no deixa de ser propera a ambdues parts.

Els productors que volen enfocar la seva organització cap a aquest concepte global de qualitat, han d’entendre el seu procés productiu com un sistema obert que, apart de tenir cura de la qualitat del producte des d’un punt de vista industrial, ha de tenir presents les necessitats i expectatives del client – sovint canviants – i avaluar la seva satisfacció de forma periòdica per detectar possibles desviacions i proposar millores.

D’aquesta filosofia sorgeix el concepte de gestió de la qualitat i de l’assegurament de la qualitat, que esdevenen tasques clau per a aconseguir la millora contínua del producte i l’augment de la satisfacció dels clients i usuaris.

Un cop establerts aquest conceptes de referència, cal fer esment dels tres aspectes o principis bàsics per a assegurar la qualitat:

Al llarg d’aquest article es descriuen els tres principis bàsics esmentats atenent a tres perspectives diferents: producte, procés i sistema.

Documentació

En el sentit més ampli del terme, per avaluar la “qualitat” de la IG caldrà disposar de la descripció tècnica del producte de manera que clients i usuaris puguin conèixer el producte, les seves característiques i les seves mancances a fi efecte d’evitar-ne un mal ús.

Habitualment, l’assegurament de la qualitat d’un producte, i la IG no n’és una excepció, es basa en “la qualitat” del procés d’elaboració. D’aquesta manera no cal verificar que cada dada geogràfica compleix les prescripcions tècniques de la IG; s’assumeix que si es treballa de determinada manera només cal avaluar una part de la IG. Per això, a més de la descripció tècnica del producte final cal disposar de la descripció del procés d’elaboració.

Finalment per assegurar el grau d’adequació del producte a un ús determinat caldrà anotar totes aquelles particularitats, incidències o no conformitats detectades al llarg del procés d’elaboració.

Producte
La documentació lligada al producte o servei recomanada per estàndards internacionals sobre IG inclou:

L’avaluació de la qualitat del producte denotarà el grau de compliment dels requisits inclosos a les especificacions evitant un ús indegut del producte. Per exemple, a la Fig.1 la descripció gràfica i detallada de la línea de façana n’evita una interpretació errònia.

La línia de color groc és la façana que s’obté de restitució i la fúcsia és la que s’obté en la fase d’edició, després d’incorporar les dades de revisió de camp.

Fig.1: Detall del diccionari de cartografia topogràfica 3D 1:1000

Procés
Circumscriure la percepció de la qualitat al compliment dels requisits només permet detectar i corregir els errors o no conformitats relatives al producte. Una bona política és ampliar l’àmbit d’avaluació de la qualitat al procés de manera que s’asseguri no només el producte sinó també el procés de fabricació.

La documentació per descriure el procés d’elaboració va des d’un manual de processos general fins a manuals d’operació específics passant per una àmplia gama de documents de manera que quedi recollit el mètode de treball i el material de suport per a un correcte desenvolupament del procés. Podeu trobar exemples d’especificacions tècniques a l’adreça següent:
http://www.icc.cat/web/content/ca/prof/cartografia/cartografia_espec_tecniques_pro.html

Fig.2: Detall del procés de producció d’una base topogràfica

L’avaluació de la qualitat del procés consistirà en verificar que s’han seguit els procediments establerts.

Sistema
Tal com s’ha esmentat anteriorment assegurar que un producte o servei és conforme a unes especificacions i que s’ha elaborat d’acord amb els procediments establerts no significa que usuaris i clients tinguin la mateixa percepció de la seva qualitat. És a dir, és possible que el producte o servei no satisfaci les necessitats de consumidor; per evitar aquestes situacions cal incorporar al procés el punt de vista del client (ja sigui intern o extern a l’organització) configurant un sistema de gestió de la qualitat més enllà del que és pròpiament el procés de fabricació. La norma ISO 9000 proposa un model de sistema de gestió de la qualitat basat en processos.

A la documentació esmentada anteriorment s’hi ha d’afegir la política i objectius de qualitat, un manual de qualitat de l’organització i els registres (documents on es deixa constància de l’execució dels processos i els seus resultats) i procediments requerits pel sistema adoptat.

Control

La informació incorporada als diferents tipus de documents defineixen l’àmbit d’avaluació. Assegurar la qualitat des de cadascun dels aspectes esmentats significa tenir controlat el producte el procés o el servei.

Producte
El control del producte radica en verificar el compliment dels requisits descrits a les especificacions. Per constatar el grau de compliment de les especificacions cal fixar per a cada requisit:
•  Mètode d’avaluació: procediment, equip de mesura
•  Pla de mostreig: mida de la mostra, criteris de selecció
•  Indicador, mesura i nivell d’acceptació

En el cas de la IG, les normes ISO19113, ISO19114 i ISO19138 estableixen els criteris per descriure la qualitat de la IG, el marc de treball per avaluar i informar a través de les metadades o d’un informe de qualitat i proporcionen una col•lecció d’indicadors i mesures per a cadascun dels criteris definits.

La organització d’agències cartogràfiques i cadastrals europees ha elaborat una guia per a la implementació d’aquests estàndards que es pot trobar a http://www.eurogeographics.org/documents/Guidelines_ISO19100_Quality.pdf

 Taula 1: Indicadors de qualitat aplicables a la IG segons la família de normes ISO19100

Procés
El control del procés de fabricació rau en comprovar que manuals, guies i procediments documentats es segueixen correctament, i en confirmar que les incidències o anomalies detectades es resolen seguint els protocols establerts.

Com en el cas anterior es defineixen una sèrie d’indicadors que es mesuren periòdicament per descobrir qualsevol irregularitat el més aviat possible.

Taula 2: Exemple de mesures pel control del procés

Els indicadors s’han de definir de manera que permetin la detecció de desviacions dels procés d’elaboració establert.

Sistema
El control del sistema consisteix en el seguiment periòdic i sistemàtic dels processos inclosos en el sistema, dels recursos disponibles i dels objectius i accions preventives o correctives a través d’auditories.

Un aspecte clau en el control del sistema i que el diferencia dels controls anteriors és la voluntat de recollir indicadors que també evidenciïn la “insatisfacció” del client o les expectatives no satisfetes d’acord amb la política de qualitat i els objectius de qualitat de l’empresa.

Taula 3: Exemple de mesures pel control del sistema

Gestió

El primer pas per assegurar la qualitat de la IG és conèixer els seus trets característics, què s’ha de fer per obtenir la IG i els objectius a aconseguir. Tota aquesta informació delimita els testos, inspeccions, revisions etc. per verificar la conformitat de la IG, el compliment dels procediments i l’assoliment dels objectius.

La gestió dels resultats dels controls del producte n’evita la seva distribució si es considera que els errors són inacceptables o permet informar a l’usuari o client de la qualitat de la IG que es distribueix en els elements de qualitat de les metadades, tal com es recomana als estàndards europeus i internacionals sobre informació geogràfica esmentats anteriorment.

L’anàlisi dels resultats dels controls del procés, a més d’evitar la distribució de productes defectuosos, permeten actuar en el punt de la cadena en què es detecta l’anomalia i també possibiliten la detecció dels punts crítics i deduir-ne l’impacte en la producció mitjançant l’aplicació d’accions correctives, tot amb una gestió adient dels recursos disponibles.

A continuació es fa esment de les bases d’un sistema de gestió de qualitat basat en ISO 9000, que com en altres processos productius també és aplicable al camp de producció d’IG:

• Cicle de la millora contínua i orientació al client
  El diagrama de millora contínua o de Deming (inclòs a la Fig.3) consisteix en un cicle tancat, l’objectiu del qual no és altre que el de detectar els problemes i mancances existents, així com els aspectes millorables d’una determinada activitat, proposar canvis coherents per corregir-los, millorar en base a successives iteracions del cicle.

Fig.3: Cicle de millora contínua

La planificació de l’activitat a realitzar en una organització ha de ser planificada per l’equip directiu abans d’executar el processos productius, en base als processos i metodologies de treball establerts, assegurant la formació del personal i les seves habilitats, així com una assignació de recursos adequada, tot perseguint uns objectius mesurables i predefinits.

Al llarg de l’execució de les tasques productives s’han d’efectuar els controls pertinents, que permetin valorar posteriorment tan la qualitat del producte com la eficàcia i eficiència dels processos. Aquests controls impliquen que a l’organització s’ha de fomentar un clima positiu respecte la introducció de canvis i millores, així com una la voluntat del personal en la realització de controls i mesures, que freqüentment provoquen certes reticències.

L’anàlisi i valoració dels resultats obtinguts ha de servir per detectar problemes existents o possibles elements millorables. Les conclusions derivades d’aquesta anàlisi dicten quins canvis resulta adient implantar en els processos de l’organització per produir les millores o correccions esperades, que s’han de planificar juntament amb els objectius estratègics per començar de nou amb l’activitat productiva.

Aquesta filosofia de canvi justificat i iteratiu és la base dels sistemes de gestió de la qualitat basats en les normes ISO 9000, que es complementa amb una clara orientació al client, de forma que sempre es tinguin presents els seus requisits sobre el producte o servei, i la seva percepció.

Com s’ha avançat a la introducció, la detecció del grau de satisfacció del client sobre el producte, el servei ofert i, en general, sobre l’activitat de la empresa, resulta clau a l’hora d’implantar un sistema de gestió i donar un pas més respecte al controls de qualitat clàssics.

Les dades obtingudes d’aquestes anàlisis formen part de les activitats de verificació proposades per Deming i són fonamentals per analitzar el posicionament, proposar canvis en el flux productiu i millores del producte, així com per influenciar la planificació estratègica de l’organització.

D’altra banda, aquest enfocament al client és una manera d’entendre l’activitat productiva de l’empresa en un context de mercat, on és important fidelitzar al client, complir les seves expectatives i, dins el possible, anticipar-se a les seves necessitats (per exemple: lliurament de fitxers d’una base topogràfica en formats GIS d’ús generalitzat, disposar de cartografia contínua, possibilitat d’escollir l’extensió geogràfica d’un full).

• Estructuració de l’activitat en processos
Una de les formes més utilitzades de sintetitzar la complexa activitat diària de l’empresa consisteix en desgranar-la en un conjunt de processos individuals però relacionats entre si, que permetin fer el seguiment i la gestió de forma més propera i senzilla. Aquesta aproximació és un dels pilars de les normes ISO 9000.

Per cada procés del sistema s’especifica clarament el seu funcionament, que transforma una sèrie elements d’entrada (matèries primeres, informació, etc.) en una sèrie de elements de sortida o productes, que són el resultat de l’activitat lligada al procés. Concretament, es descriu el procés, el seu objectiu i mètode d’execució, els recursos humans i materials necessaris, així com la sèrie de controls, normes i requisits aplicables. Aquests aspectes es poden resumir gràficament en un diagrama de flux.

L’estructuració en processos permet un control individualitzat i integrat dels processos, les mesures i recursos corresponents dins la globalitat del sistema implantat a l’organització.

Els canvis aplicats al llarg de les iteracions del cicle de millora suposen una re-enginyeria permanent del processos implicats.

• Documentació del sistema
El funcionament d’un sistema de gestió de la qualitat obliga a mantenir un volum considerable de documentació de tipus general, que ja s’ha resumit dins el principi bàsic sobre Documentació, des de la visió d’un sistema.

En resum, la gestió de la qualitat amb un sistema d’aquestes característiques planteja una sèrie de requisits i esforç addicional que cal tenir en compte, i que van lligats als diferents punts del cicle de Deming: responsabilitats de la direcció, gestió dels recursos, realització del producte, mesura, anàlisi i millora, etc.

Com a recompensa a aquest esforç extra les organitzacions obtenen un certificat que acredita la seva gestió de la qualitat seguint les premisses mencionades, el qual, a banda dels aspectes positius i millores que genera, constitueix una garantia per el client i un factor diferencial respecte la competència.

Notes 

1. Els valors dels nivells d’acceptació depenen del producte: resolució, ús previst.
2. Els valors de referència depenen del producte, del procés i dels recursos.