Què veiem? porta de forma lògica a preguntar-se: Com anomenem allò que veiem? I podem afegir encara altres preguntes com: Què pensem d’allò que veiem, i com ho expressem en paraules? Hi ha diferència entre els nostres pensaments i allò que passa si ho expressem en paraules, o en accions? i Com afectarà la nostra llengua la nostra conducta? Hi ha una relació específica entre llengua, cognició i conducta.

La recerca aquí exposada és diferent d’altres recerques anteriors que utilitzen fotografies de paisatges, pel fet que no cerca evidenciar preferències sinó la relació entre percepció visual i llengua. En concret, s’investiga com persones de tres cultures diferents usen la seva llengua materna per anomenar elements del paisatge. Específicament, les preguntes objecte de la investigació són:

1. Quines diferències i similaritats es poden trobar en la percepció del paisatge entre diferents grups de persones de les cultures nord-americana, russa o catalana?
2.  Com conceptualitzen i expressen el paisatge, utilitzant les seves llengües maternes, persones de tres cultures diferents?

1. Disseny experimental i metodologia de la recerca

1.1 Selecció de les fotografies
La recerca es va dissenyar per trobar diferències i similaritats en la percepció del paisatge, però per raons pràctiques els participants es van exposar a fotografies de paisatges en lloc de paisatges reals. En els estudis de percepció basats en fotografies la selecció de les fotografies és molt important. Per tal de respondre a les preguntes de la investigació, les fotografies es van seleccionar d’acord amb dos criteris:

1. Examinar la influència de factors culturals en la percepció, com és ara l’ús d’una paraula determinada per donar nom als elements del paisatge, l’ús de noms propis, el fet d’anomenar de forma diferent el mateix tipus d’arbres, etc.
2.  Avaluar com l’experiència individual de cada participant pot influir en la seva percepció.

El resultat esperat seria que el bagatge cultural i individual de cada participant formen la base del seu aprenentatge del món i per tant influiran en la seva percepció.

Quan mirem una fotografia d’un paisatge no solament veiem elements, sinó que també intentem organitzar i percebre fenòmens, avaluar els trets més importants, o els objectes, i posar-los segons un determinat ordre. En altres paraules, arrangem la nostra percepció i aquesta depèn de la contribució personal. El bagatge de cada individu combina molts factors, com és ara records, experiència personal, viatges, educació, intuïció, etc. Però el bagatge individual inclou també un coneixement bàsic. Això vol dir que hi ha certes parts dels paisatges que poden ser reconegudes fàcilment per les persones de les diferents cultures estudiades, malgrat les diferents experiències personals. En aquest sentit, doncs, les fotografies emprades s’han escollit i agrupat per tal de poder distingir els efectes cultural i individual.

La selecció va partir de seixanta-quatre fotografies proporcionades pel Dr. David Mark, que ja havien estat utilitzades prèviament en una altra recerca no publicada. D’aquestes, se’n van seleccionar vint-i-sis, a les quals es van afegir cinc noves fotografies preses a Rússia, de manera que en total es van utilitzar trenta-una fotografies.

Les fotografies es van dividir en tres grups. El primer grup, format per onze fotografies, es va seleccionar per avaluar la influència dels factors culturals en la percepció. Cinc d’aquestes fotografies es van prendre a la regió de Rostov on Don (Rússia) i les altres sis a Austràlia. Aquestes darreres es van triar precisament perquè presenten força similaritats amb els paisatges de les regions de Rússia i d’Estats Units mostrats a les altres fotografies.

El segon grup, d’onze fotografies, es va seleccionar per analitzar les respostes perceptives dels participants. Certes parts dels paisatges mostrats en aquestes fotografies havien de ser fàcils de reconèixer pels participants dels tres grups culturals, independentment de les seves experiències personals. El resultat esperat en aquest grup és que hi hauria d’haver més similaritats que diferències en les respostes dins i entre els tres grups culturals de participants.

El tercer grup, de nou fotografies, es va seleccionar per mostrar la influència del bagatge individual en la percepció. Certament, es podien haver seleccionat més fotografies amb elements inusuals per a aquest grup. En aquest cas, la hipòtesi és que hi hauria d’haver més diferències que similaritats en les respostes dins i entre els tres grups de participants. Aquesta hipòtesi només es va complir en algunes de les fotografies d’aquest tercer grup.

1.2 Procediment d’enquesta
El protocol de recerca seguit fou aprovat pel Social and Behavioral Science Institutional Research Board de la Universitat de Buffalo. La regla de selecció dels estudiants participants fou que no podien ser de departaments de geografia o de geologia, ja que la finalitat de la recerca no era avaluar el coneixement expert en la denominació d’elements del paisatge.

Els enquestats als Estats Units han estat estudiants dels departaments de filologia anglesa i d’economia de Buffalo State College, a Buffalo, estat de Nova York. A Rússia foren estudiants d’economia, dret i psicologia de la Universitat estatal de Rostov on Don. Finalment, a Barcelona, s’enquestaren estudiants de pedagogia i ciències ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona. En tots tres casos, els departaments es van triar arbitràriament, segons disponibilitat de professors i estudiants per a realitzar l’enquesta en hores de classe.

Van participar a les enquestes més de cent estudiants parlants de cada una de les tres llengües -anglès, rus i català-, però es van desestimar algunes respostes per raons diverses (formularis incomplets, bromes, etc.). Les primeres cent respostes vàlides de cada llengua es van incloure a l’anàlisi. Tots els estudiants tenien edats compreses entre 18 i 27 anys. L’homogeneïtat d’edats és important perquè cada edat té la seva pròpia psicologia i el seu punt de vista. En cada grup hi havia homes i dones. Les diferències de gènere poden influir les actituds i preferències, i hi ha diferències psicològiques que poden afectar la percepció, però el protocol de recerca prohibia expressament demanar cap altra informació als participants.

Un dels factors més importants en les respostes de percepció sobre fotografies és la destresa verbal. Els enquestats han de descriure en paraules com perceben el món o, en el cas d’aquesta recerca, què veuen a les fotografies. Les persones entenen i anomenen les coses en la seva pròpia llengua. En aquest sentit, cada un dels tres grups de participants tenia com a llengua materna una de les tres llengües esmentades, anglès, rus o català, respectivament. Tota altra informació, com és ara el fet de ser bilíngües, no s’ha tingut en compte i era expressament prohibida pel protocol d’enquesta.

El procediment d’enquesta seguia l’enunciat següent: “Se us demana que mireu les fotografies de paisatges i que escriviu què veieu en cada foto. Heu d’indicar també en quina regió (de Rússia, Estats Units o Espanya) us heu criat i si ha estat en un entorn urbà o rural”.

Les mateixes fotografies es van mostrar als estudiants dels tres grups culturals en el mateix ordre. Cada fotografia es mostrava mitjançant una projecció durant aproximadament 30-40 segons al conjunt d’estudiants d’una classe de 20-30 persones. Les respostes, estrictament anònimes, es recolliren en forma de respostes individuals escrites.

La segona pregunta, sobre la regió i l’entorn rural o urbà, no aportà malhauradament cap informació addicional útil per a la recerca. Tots els estudiants de cada universitat s’havien criat, respectivament, a la regió on estava ubicada la universitat.

1.3 Mètode d’anàlisi
El mètode d’anàlisi és simple. Es compten quantes persones de cada grup lingüístic han utilitzat una mateixa paraula per descriure què veien a les fotografies dels paisatges, i quantes han llistat els elements o objectes del paisatge en un determinat ordre. Per fer-ho, es recull la primera paraula de cada resposta i després es compta quants estudiants de cada grup han utilitzat la mateixa paraula per descriure la mateixa fotografia. Així, encara que una resposta inclogui diverses paraules, només es té en compte la primera paraula de cada resposta.

En el cas de noms i adjectius, o d’altres expressions, s’han utilitzat criteris addicionals per retenir i comptar la paraula d’interès. Per exemple, en l’expressió snowy mountain, només es compta la paraula mountain, ja que el nom de l’element del paisatge es considera el més important. En un altre cas, en què apareix l’adjectiu orange, sense nom, aleshores es compta l’adjectiu com a paraula. Quan les respostes descriuen un paisatge com a fantàstic o altres expressions d’emocions, es compten juntes totes les expressions d’emocions o sentiments.

El següent pas de l’anàlisi fou comptar de forma agregada els termes emprats a les respostes de cada un dels grups de fotografies. En aquest sentit, s’aplicaren també criteris addicionals pel que fa al recompte junt o separat de noms genèrics o específics, o de termes per a elements del paisatge o presents en el paisatge (animals, objectes, etc.).

És el cas de la paraula arbre i dels noms específics de tipus d’arbres, que s’han comptat cada un per separat, a part del nom genèric arbre. D’aquesta manera es pot avaluar la influència de factors culturals en la percepció. Així, per exemple, el tipus d’arbre bedoll és conegut a les tres cultures, però només els estudiants russos empraren la paraula específica en rus per a bedoll a les seves respostes. Això denota que el significat profund d’aquest mot és diferent per als estudiants russos. Per a ells bedoll representa part de la cultura i del paisatge rus.

Paraules com cavall o vaca s’han comptat juntes com a noms d’animals, de la mateixa manera que noms d’objectes artificials com línia elèctrica o vàter s’han comptat junts com a objectes artificials. En aquest cas, l’important era mostrar que els estudiants nord-americans tendien a percebre animals o objectes artificials. Els estudiants russos i catalans, en canvi, tendien a percebre la natura i les seves primeres respostes foren elements geogràfics.

L’ús de noms propis presenta també particularitats. Alguns estudiants nord-americans descriviren fotografies del riu Don com Niagara River, mentre que estudiants russos designaren masses d’aigua a fotografies d’Austràlia com el Don. Aquesta és una influència clara dels factors culturals sobre la percepció, en base a records o associacions. De fet, associació i percepció van juntes, i ambdues tenen la mateixa base psicològica.

Altres termes per a paisatges específics indiquen també importants diferències culturals. Per exemple, els estudiants russos utilitzaren la paraula estepa 131 vegades, mentre que els estudiants nord-americans utilitzaren praderia 24 cops i cap vegada estepa. En aquest cas sembla clar que estepa és una paraula característica de la cultura russa per als paisatges herbacis i praderia ho és per als nord-americans. Ambdues paraules figuren en els diccionaris russos i anglesos, i presenten força similaritats. Els dos grups culturals coneixen ambdues paraules, però el significat de cada una és diferent per a cada grup per raons culturals i això pesa més en la percepció que el coneixement de les definicions científiques o formals.

1.4 Anàlisi estadística de khi-quadrat
S’ha aplicat la prova de khi-quadrat als recomptes de paraules obtinguts en cada fotografia per a cada un dels tres grups culturals, per tal de veure si són significatives les diferències entre les respostes dels tres grups. En tots els casos, la hipòtesi nul·la ha estat que les freqüències esperades per als tres grups lingüístics serien les mateixes. Un valor substancialment gran de l’estadístic de khi-quadrat indicarà diferències significatives entre cultures en les freqüències de les respostes.

2. Anàlisi i interpretació de les respostes a la percepció de fotografies de paisatges

2.1 Primer grup de fotografies. Influència dels factors culturals en la percepció
Per tal d’avaluar la importància dels factors culturals en la percepció, el primer grup de fotografies inclou imatges preses als Estats Units, Rússia i Austràlia. Aquestes darreres es van seleccionar perquè presenten similaritats amb els paisatges nord-americans i russos. El principal objectiu era avaluar si la “cultura pot influir la percepció fins al punt que una persona pot veure coses que no són” (Tuan, 1974, p. 60); i si el record d’experiències passades, d’acord amb Grano (1929) i Gibson (1979), pot influir la percepció.

Les figures 1 i 2 mostren les respostes i el resultat de la prova de khi-quadrat per a algunes de les fotografies del primer grup. En tots dos casos les diferències són significatives entre els estudiants dels tres grups culturals.

                                                Observat
 38_art1_01b    EUA      Rus   Català    Total
 perennifolis   22    0      0   22
 pins    0   47      0   47
 bosc   15    9     63   87
 roures   19    0      0   19
 selva   17    0      0   17
 arbreda    0   18      0   18
 bedolls    0   14      0   14
 natura    0    0     22   22
 altres   27   12     15   54
   100  100    100  300
                                                                 Khi-quadrat = 385.4
                                                                 Valor crític de Khi-quadrat = 32.00 (Gl 16)

Figura 1. Fotografia número 9: pineda a Sholohov, regió de Rostov on Don, Russia.

                                                              Observat
38_art1_02b    EUA    Rus   Català    Total
 turó    29    54      32  115
 desert      8    14      48    70
 vàter    55     7        8    70
 estepa     0    15        0   15
 altres      8    10      12     30
   100  100    100  300
                                                                              Khi-quadrat = 145.0
                                                                              Valor crític de Khi-quadrat = 20.09 (Gl 8)

Figura 2. Fotografia número 24: turó pedregós a l’est de Roebourne, regió de Pillbara, oest d’Austràlia.

La taula 1 mostra el nombre de vegades que cada grup cultural ha emprat cada terme corresponent a elements del paisatge en el conjunt de les fotografies del primer grup.

Anglès (EUA)           Rus               Català                                                 
trees    деревья  arbres    62      12,3%      76   13,0%   –    –
 grass  трава herba      55    10,9%      –     –   21  3,4%
 lake  озеро  llac    54    10,7%   35   6,0%   37  6,0%
 hill  холм  turó    49     9,7%   56   9,6%   44  7,1%
 field  поле  camp    44     8,7%   26   4,4%   22  3,5%
 waterfalls  водопад  cascades    42     8,3%     40   6,8%   25   4,0%
 river  река  riu    40     7,9%  145  24,8%   58  9,4%
 rainforest  сельва  selva pluvial    39     7,7%    –     –   –    –
 pond  пруд  bassa    28     5,5%    –     –   31  5,0%
 prairie  прерия  praderia    24     4,7%    –     –   –    –
 forest  лес  bosc    20     4,0%   26   4,4%   63  10,2%
 desert  пустыня  desert    19     3,8%   36   6,2%   93  15,0%
 tropical  тропики  tropical    17     3,4%    –     –   –    –
 meadow  луг  prat     5     1,0%     9   1,5%   41  6,6%
 jungle  джунгли  jungla     6     1,2%    –     –   –    –
 mountain  гора  muntanya     2     0,4%      5   0,9%   –    –
 steppe  степь  estepa     –       –   131   22,4%    –    –
 vegetation  вегетационный  vegetació     –       –     –    –  185    29,8%

Taula 1. Freqüències dels termes de paisatge emprats en el primer grup de fotografies.

Les taules 2 i 3 mostren categories de paraules que indiquen la influència dels factors culturals en la percepció de les fotografies del primer grup.

Anglès (EUA)           Català     
 road  carretera    85     26,6%    105   38,7%   185     49,5% 
 animals  animals    75    23,4%    68  25,1%    62   16,6%
 objects  objectes  106    33,1%    21    7,7%     19     5,1%
 sky, clouds  cels, núvols    29     9,1%     –      –     –       –
 proper names  noms propis     5     1,6%    47  17,3%     –       –
 activities  activitats    12     3,8%     7    2,6%     –       –
 colors  colors     5     1,6%     –      –     3    0,8%
 emotions  emocions      –       –     –      –   103  27,5%
 Russian nature  natura russa      –       –   18    6,6%      –       –
 expressions  expressions     3     0,9%      5   1,8%      2    0,5% 

Taula 2. Freqüències de categories que indiquen influències culturals en el primer grup de fotografies.

Anglès (EUA)        Català     
 exotic  exòtic    17         27,0%     –        –    –      –  
 weeping willow  salze     –       –    5   7,6%    –    –
 evergreen  perennifoli    22    34,9%    –      –    –    –
 oak  roure   19    30,2%    –      –    –    –
 eucalyptus  eucaliptus     5     7,9%    –      –    –    –
 pine  pi     –      –   47  71,2%    –    –
 birch  bedoll     –      –   14  21,2%   –   –

  Taula 3. Freqüències de l’ús de noms de tipus d’arbres en el primer grup de fotografies.

2.2 Segon grup de fotografies. Trets comuns en la percepció del paisatge
El segon grup de fotografies mostra paisatges que haurien de ser fàcils de definir per les persones dels tres grups culturals, malgrat les diferències d’experiència personal. Les figures 3 i 4 en presenten alguns exemples.

                                                                     Observat
 38_art1_03b    EUA   Rus  Català     Total 
 pastura       6    51      48   105
 vaques     54    32        9     95
 granja     19     3        3     25
 rural, poble      4     2      39    45
 muntanya       8     7        0      15
 altres     9    5        1    15
 100  100      100   300  
                                                                                                    Khi-quadrat = 160.4
                                                                                                    Valor crític de Khi-quadrat = 23.21 (Gl 10)

Figura 3. Fotografia número 14: paisatge a Glastonbury Tor, Anglaterra.

                                                                       Observat
 38_art1_04b     EUA      Rus     Català      Total   
 piràmide      92     89      94     275
 Egipte        8       8        4       20
 altres      0     3       2       5
  100  100   100    300
                                                                                                     Khi-quadrat = 4.5
                                                                                                    Valor crític de Khi-quadrat = 13.28 (Gl 4)

 Figura 4. Fotografia número 43: la Gran Piràmide, Egipte.

Les taules 4 i 5 mostren les freqüències de les paraules emprades en el segon grup de fotografies.

Anglès (EUA)           Rus               Català     
 mountain  гора  muntanya   129     19,1%     207   28,4%    17      2,8%   
 pyramid  пирамиды  piràmide    92    13,6%    89   12,2%    94   15,3%
 person  личность  persona     70  10,4%    18    2,5%    19    3,1%
 snow  снег  neu    63     9,3%    39    5,3%   145   23,5%
 river  река  riu    55    8,1%    47     6,4%    34    5,5%
 hill  холм  turó    51    7,6%    80  11,0%     76  12,3%
 rock  kамень  roca    42   6,2%    69    9,5%    58    9,4%
 hand  рука  mà    38    5,6%    15     2,1%    14    2,3%
 canyon  каньон  congost    34    5,0%    37     5,1%    42    6,8%
 grass  трава  herba    26    3,9%    11    1,5%     –      –
 desert  пустыня  desert    25    3,7%    10      1,4%    16    2,6%
 cliff  скала  penyasegat    21   3,1%    15     2,1%     –     –
 palm  пальмовые  palmera      17   2,5%     –     –     –     –
 cactus  кактусовые  cactus      8   1,2%     –     –     –     –
 field  поле  camp       2   0,3%    13    1,8%    12    1,9%
 lake  озеро  llac      2    0,3%       8   1,1%      6    1,0%
 steppe  степь  estepa     –     –    21    2,9%     –     –
 barrow  kyрган  carretó     –     –     7    1,0%     –     –
 knoll  сопка  monticle     –     –   17    2,3%     –     –
 tundra  тундра  tundra     –     –    4    0,5%     –     –
 vegetation  вегетационный  vegetació     –     –     –     –    83  13,5%
 birch  береза  bedoll     –     –     6    0,8%     –     –
 pine  сосна  pi     –     –   17    2,3%     –     –

Taula 4. Freqüències dels termes de paisatge emprats en el segon grup de fotografies.

Anglès (EUA)          Català     
 activities activitats     65   28,6%      –      –    –      –
 animals  animals   54   23,8%   32    19,3%     9       4,8%  
 castle  castell   54   23,8%   24   14,5%    –      –
 proper names  noms propis   12      5,3%   53   31,9%    92     49,5%
 colors  colors   19     8,4%    –      –   27    14,5%
 sunset  posta de sol   16    7,0%    5     3,0%    –      –
 sky  cel    7     3,1%    –      –    –      –
 coastal  costaner    –      –    52    31,3%     –      –
 emotions  emocions    –      –    –     –   58    31,2%

Taula 5. Freqüències de categories que indiquen diferències culturals en el segon grup de fotografies.

2.3 Tercer grup de fotografies. Influència de l’experiència personal en la percepció
El tercer grup de fotografies es va triar perquè els paisatges que presenten requereixen certa experiència personal i algun coneixement per identificar què mostren.

                                                                                                                                          Observat
 38_art1_05b    EUA   Rus    Català   Total  
 pista       33      5    23    61
 riu sec       0     32     28    60
 bosc      26     10     10    46
 desert     15      4      0    19
 curs       4       0    14    18
 altres      22    49    25    96
     100   100  100   300
                                                                               Khi-quadrat = 111.4
                                                                                                         Valor crític de Khi-quadrat = 23.21 (Gl 10)

Figura 5. Fotografia número 12: llit sec d’un torrent, Millstream-Chichester, regió de Pilbara, Austràlia.

                                                                                                                                            Observat
 38_art1_06b    EUA  Rus Català    Total
 terra      42     0      0    42
 barranc     0   34      0    34
 cràter     9     0    62    71
 llaurat   16     3      0    19
 altres   43   63     38  194
   100  100    100  300
                                                                                                        Khi-quadrat = 288
                                                                                                        Valor crític de Khi-quadrat = 20.09 (Gl 8)

Figura 6. Fotografia número 33: bassa seca, Roebourne, regió de Pilbara, Austràlia.

Com en els altres dos grups les taules 6 i 7 mostren el resum de freqüències de les diverses paraules emprades en el tercer grup de fotografies.

Anglès (EUA)           Rus                    Català                                                      
 desert пустыня   desert     123     17,5%     79      11,7%      39      7,9%   
 mountain  гора  muntanya  108   15,4%  115    17,0%  127  25,9%
 rock  kамень  roca  103   14,7%   66     9,8%  101  20,6%
 hill  холм  turó   79   14,7%    59    8,7%    7    1,4%
 pond  пруд  bassa   44    6,3%    –      –  27  5,5%
 lake  озеро  llac    43    6,1%   50    7,4%  46  9,4%
 dirt  грязь  terra   42    6,0%    –      –   –    –
 road  дорога  carretera   33    4,7%   13    1,9%   –    –
 water  вода  aigua   31   4,4%       6    0,9%   22  4,5%
 forest  лес  bosc     26   3,7%   10    1,5%   10  2,0%
 puddle  лужа  toll   19   2,7%   63    9,3%    –    –
 tree  дерево    arbre   16    2,3%    –      –    –    –
 palm  пальмовые  palmera   12   1,7%    –       –    –    –
 oak  дуб   roure    11   1,6%    –      –    –    –
 cactus  кактусовые  cactus     7   1,0%    –      –    –    –
 oasis  оазис  oasi    6   0,9%   53     7,9%    –    –
 steppe  степь  estepa    –     –   27    4,0%    –    –
 gully  залив  barranc    –     –   38    5,6%    –    –
 cliff  скала  penyasegat    –     –   17    2,5%    –    –
 river  река  riu    –     –    3    0,4%   28  5,7%
 vegetation  вегетационный  vegetació    –     –    –      –   45  9,2%
 hole  дыра  sot    –     –   17     2,5%    –   –
 pool  лагуна  estany    –     –   18    2,7%   39  7,9%
 pine  сосна  pi    –     –   13    1,9%    –    –
 swamp  Марши  pantà    –     –   28    4,1%    –    –

Taula 6. Freqüències de les paraules emprades en el tercer grup de fotografies.

Anglès (EUA)       Català
 sky, clouds  cel, núvols   14     82,4%      –      –   –      – 
 cube, triangle  cub, triangle    –     –    –     –  14   18,9% 
 color  color    –     –    –     –   6   8,1%
 expressions  expressions    –     –   8      57,1%   –    –
 emotions  emocions    3   17,6%   6   42,9%  54  73,0%

Taula 7. Freqüències d’algunes categories de paraules seleccionades en el tercer grup de fotografies.

3. Conclusions

Una fotografia d’un paisatge és una representació de la realitat. Quan mirem fotografies de paisatges des del nostre punt de vista particular, examinem l’estructura i la composició d’elements a la fotografia per avaluar-los i donar-los un cert significat. Les persones examinen i avaluen una mateixa fotografia de forma diferent, tal com ho evidencia aquest estudi.

Això planteja una paradoxa entre observador i observació. L’element citat en primer lloc pot ser el mateix per a diversos membres d’un grup, fins i tot en algunes fotografies pot ser el primer per a la majoria dels membres del grup, però els altres elements citats a continuació apareixen en diferents ordres i amb diferents remarques. Això s’ha vist també a l’anàlisi efectuada. Els resultats de l’estudi connecten així amb les idees destacades de Grano (1997), Gibson (1979), Lynch (1960), i Tuan (1974), i amb el model de Kaplan i Kaplan (1989), segons els quals la percepció és quelcom essencialment subjectiu en la mesura que depèn d’una certa contribució per part del propi observador, i en la mesura que varia d’un observador a un altre. Cada persona aprèn els significats del món per si mateix. El seu procés de percepció es basa principalment en informació rebuda i en la combinació de la sensació immediata i la memòria d’experiències passades, més una certa intuïció.

En aquest estudi, cap dels tres grups culturals ha tingut la mateixa percepció de les fotografies de paisatges que un altre (Lynch, 1960 i Tuan, 1974). Només en el cas de la fotografia 43 (piràmides d’Egipte) les diferències entre els tres grups no han estat significatives segons el test de khi-quadrat. La resposta més comuna, gairebé el 90% de respostes en cada grup, ha estat piràmide. Però fins i tot en aquest cas hi ha hagut un cert nombre d’estudiants americans, russos o catalans que han donat altres respostes.

Les diferències entre els tres grups són especialment interessants pel que fa a l’ús de certes categories de paraules, més enllà dels noms d’elements físics del paisatge. La taula 8 en resumeix les freqüències per al conjunt de fotografies.

Categoria Anglès (EUA)      Rus      Català     Total     khi-quadrat  
 persones        70    18    19   107       49.59
 animals      129  100    71    300       16.82
 objectes         71     7     0    78       93.79
 línia elèctrica         43     14    13    70       24.89
 total persones, animals i artefactes      313  139  111   563     127.65
         
 noms propis       17  101    92   210       60.77
           
 cel, núvols       50     0      0    50     100.00
 colors       24     0    36    60       33.60
           
 activitats       77      7     0     84     129.50
 emocions        3     6  215   224     395.69
 natura russa        0   18     0    18       36.00
 expressions        3   13     4    20       9.10

Taula 8. Freqüències globals i test de khi-quadrat d’algunes categories de paraules seleccionades.

El valor de khi-quadrat s’ha calculat separadament per a cada fila per avaluar la significació estadística de les diferències entre les tres cultures en cada categoria. Amb 2 graus de llibertat, el valor crític de khi-quadrat és de 13.82 per al nivell de confiança de 99,9% (0.001). A la categoria expressions les diferències dels tres grups són significatives al nivell de 95%.

A la vista dels resultats anteriors es poden afirmar algunes conclusions inicials pel que fa a la diferent percepció de cada grup cultural:

1. Els estudiants nord-americans tendeixen a percebre i esmentar objectes i artefactes humans com a primera resposta, mentre que els estudiants russos perceben i citen predominantment elements naturals.
2. Hi ha una forta influència de factors culturals en la percepció dels estudiants russos, evidenciada en l’ús freqüent de noms propis i expressions russes típiques.
3. Els estudiants nord-americans i els russos anomenen els mateixos tipus d’arbres de diferent manera.
4. Els estudiants de Barcelona van ser més generals en les seves respostes i van incloure molt sovint les seves reaccions emocionals en les respostes.
5. Els estudiants nord-americans han tendit a esmentar activitats recreacionals que es podrien dur a terme en els llocs mostrats a les fotografies.
6. Els estudiants nord-americans citen sovint sky (cel) com a primera resposta. Segons Grano (1997), cel és un camp de visió diferent.

 A nivell més general, però, cal concloure que:

 7. Calen més investigacions per tal de determinar les causes d’aquestes diferències en les respostes dels grups culturals analitzats.
 8.  Seria interessant i necessari conèixer i analitzar les respostes d’altres llengües i cultures.

Referències

Gibson, J.J (1979) The Ecological Approach to visual Perception. Boston: Houghton Mifflin Company.

Grano, J.G.(1997) Pure Geography. Baltimore: The Johns Hopkins University Press.

Kaplan and Kaplan (1989) The Experience of Nature. A Psychological Perspective. Cambridge University Press.

Lynch, K. (1960) The Image of the City. M.A.:The M.I.T. Press.

Schoenberg, T.B. (2009) Differences and Similarities in Perception of landscape Photographs, between American-English, Spanish-Catalan and Russian Speakers. Lambart Academic Publishing, VDM Verlag Dr. Muller AG&Co.KG.

Tuan, Y.F. (1974) Topophilia: a study of environmental perception, attitudes, and values. Englewood Cliffs, New Jersey : Prentice Hall.