El desembre de 2009 l’ICC va publicar l’edició catalana del llibre del geògraf Konrad Kretschmer (Berlín, 1864-1945) que porta el títol original Die italienischen Portolane des Mittelalters. Ein Beitrag zur Geschichte der Kartographie und Nautik (Els portolans de l’edat mitjana. Una contribució a la història de la cartografia i la nàutica: versió catalana). Aquest llibre és el resultat de la recerca sobre literatura i cartografia portolana feta per Kretschmer sota l’encàrrec de Richthofen el 1907.

Ara, cent anys després de la publicació d’aquella recerca (el 1909), l’ICC ha considerat interessant i vigent la seva reedició entenent que 100 anys donen una perspectiva suficient per valorar una obra, encara que sigui complexa, i justifiquen dins el món cartogràfic una reconsideració.

A banda dels portolans transcrits, que constitueixen la part substancial de l’obra, l’autor analitza extensament les cartes medievals de navegar i elabora un apartat físic, històric i cultural per poder entendre, o explicar, la realitat contemporània dels portolans.

La part introductòria del llibre inclou una bibliografia de divuit títols (1818-1903) i vuit col·leccions de reproduccions o facsímils de cartes.

El catàleg és format per setanta-cinc cartes o atles que Kretschmer ordena i comenta amb criteri cronològic. Són de destacar les 10 cartes de Vesconte i les 8 de Grazioso Benincasa. Fa un particular esment de la carta de Rafel Soler i als isolaris, especialment el de C. Buondelmonte, com a fonts de tipus mixt: cartogràfiques i literàries. Però el més interessant d’aquest llibre, al nostre parer, és la transcripció fidel i literal dels portolans anteriors al 1500.

La traducció de l’alemany al català de l’obra és respectuosa, encara que hagi estat necessari adaptar el vocabulari. Algunes notes a peu de pàgina -del traductor i del curador- puntualitzen qüestions resoltes a través de la recerca del segle que s’ha escolat.

El detall de juxtaposar aquest “clàssic” a l’innovador treball de Les cartes portolanes. La representació medieval d’una mar solcada (2007), de Ramon J. Pujades, palesa un objectiu ben clar: revalorar les nostres cartes de navegar, sense abstraure-les del context mediterrani en què foren concebudes, executades i usades.