L’ICC, entre el 2007 i el 2009, ha confeccionat unes bases cartogràfiques digitals del món orientades a donar servei als professionals de la geografia, als estudiants i al públic en general. A partir d’aquestes bases s’han elaborat dos planisferis a escales 1:15 000 000 i 1:22 000 000, amb models digitals del relleu, usos del sòl, batimetria i amb tractaments exclusius per a l’Àrtic i l’Antàrtida.

La projecció principal dels planisferis és la de Robinson (Arthur H. Robinson 1915-2004). Es tracta d’una projecció pseudocilíndica que distorsiona formes, àrees, escala i distàncies, prioritzant l’equilibri entre aquests factors; és una projecció especialment adequada per a la realització del mapa del món atès que el factor de distorsió és molt petit entre les latituds 45o nord i 45o sud, i en les àrees polars s’ha utilitzat la projecció Universal Polar Estereogràfica (UPS) a escala 1:25 000 000.

La informació complementària referent a la projecció principal mostra un esquema de distorsió amb el·lipses de Tissot i una escala gràfica amb factor de distorsió segons la latitud.

La presentació cartogràfica s’ha efectuat a partir d’una llegenda formada per 11 elements de població i límits administratius, 6 elements de hidrografia, 4 elements d’orografia, 3 elements d’orografia submarina i 2 elements referents al patrimoni de la humanitat. En total 26 elements que permeten de disposar de diferents lectures cartogràfiques. Els usos del sòl hi son representats a partir de l’agrupació de 15 tipus.

Els noms de lloc que apareixen en aquests planisferis provenen de la base de dades de toponímia de l’ICC. Aquesta base ha estat elaborada a partir de fonts cartogràfiques i bibliogràfiques. La selecció que es presenta respon a la tipologia del mapa, amb especial atenció als elements referents a la instal·lació humana (capitals i nuclis de població) i als orònims terrestres i marítims, i també a la toponímia marina atesa la rellevança que pren aquest concepte en el disseny del planisferi.