Aquest projecte es va presentar en el màster de Producció Cartogràfica i Sistemes d’Informació Geogràfica 2006-07, de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, amb el suport de l’ICC. L’objectiu principal va ser cartografiar les distàncies mínimes recorregudes pels ocells, entre els punts d’anellatge i els seus punts de recaptura. Les dades per a fer aquest treball van ser cedides per l’ICO (Institut Català d’Ornitologia).

L’anellatge científic d’ocells és un mètode d’estudi basat en el marcatge individual de les aus. Qualsevol registre d’un ocell anellat, bé a través de la seva recaptura i posterior alliberament, o bé per la seva recuperació final com a au morta, ofereix una gran quantitat d’informació sobre la seva biologia, especialment pel que fa als seus desplaçaments.

A partir de les dades cedides per l’ICO, es plantejà cartografiar les distàncies mínimes entre els punts d’anellatge i els punts de recuperació d’ocells. Considerant el punt d’anellatge i el punt de recuperació, es poden traçar vectors o línies que representin una possible trajectòria realitzada per cada espècie d’ocell. A partir d’aquí es generaran dos tipus de mapes diferenciats: les espècies anellades a Catalunya i recuperades fora, i les espècies anellades fora i recuperades a Catalunya. En un primer moment, es va realitzar la cartografia de les espècies amb més captures, amb la possibilitat d’ampliar la col•lecció de mapes al total d’ocells dels que disposem de dades.

Existeixen pocs treballs que hagin tingut per objectiu cartografiar els desplaçaments de les aus migratòries. En el cas de Catalunya aquestes dades han estat poc representades, encara que sí que existeixen mapes d’abundància d’espècies, mapes usualment generats a partir de censos.

L’atles migratori a la Gran Bretanya WERNHAM et al. (2002) cartografia l’abundància d’ocells anellats i representa també els desplaçaments que han fet. En aquest atles, per a cada espècie podem trobar diferents representacions en funció del mes de l’any, tant de l’abundància com dels fluxos.

1. La cartografia dels desplaçaments dels ocells

1.1. La base de dades
Les dades utilitzades en aquest treball van ser cedides per l’ICO. Aquest organisme disposa de les dades dels ocells anellats a Catalunya i recuperats fora i dels ocells anellats fora i recuperats a Catalunya des de l’any 1917 fins a l’any 2006. L’abundància de dades és irregular en el temps, amb una major profusió en els darrers anys fruit del creixent interès per l’observació d’aus i l’anellatge científic. A hores d’ara es disposa de dades fins l’any 2003, amb la possibilitat d’ampliar la sèrie fins el 2006. Es compta amb un total de 10.288 entrades. D’aquestes, 3.611 corresponen a espècies anellades aquí i recuperades fora, i 6.677 a espècies anellades fora i recuperades a Catalunya.

La base de dades original es trobava emmagatzemada utilitzant el programa MsAcces. Per tal de poder treballar amb ella va ser transformada a format MsExcel.

En aquesta base hi havia un total de 48 tipus de dades diferents. Aquestes feien referència cada vegada a un individu que havia estat inicialment capturat per ser anellat i que posteriorment havia estat recuperat. Per tant, per a cadascun d’aquests, referenciat amb un identificador (id) únic i exclusiu per a ell, es poden trobar dades referents a les seves condicions en el moment de ser capturat per primera vegada (lloc on es va anellar, edat, estatus, muda, plomatge, data d’anellatge, província, longitud i latitud, anellador), les condicions en el moment de la recaptura (data de recuperació, lloc, latitud i longitud, estatus, muda, distància recorreguda, temps entre anellatge i recuperació, direcció i orientació i recuperador) i les dades invariables (sexe, anella amb codi alfanumèric, codi euring o identificador d’espècie, i si pertany al grup d’anellats a Catalunya o a fora).

Les dades que s’han utilitzat per a realitzar la cartografia d’aquests desplaçaments han estat per una banda l’identificador de cada individu (id), el destí genèric (Tipus), és a dir, si va a fora de Catalunya, o ve de fora, el codi comú de l’espècie (Euring), la latitud i la longitud en graus i minuts d’origen, a més dels quadrants (LatitudGrados, LatitudMinutos, LongitudGrados, LongitudMinutos, CuadranteLongitud, CuadranteLatitud), i la latitud i la longitud en graus i minuts de destí o punt de recaptura, a més dels quadrants (LatitudGradosR, LatitudMinutosR, LongitudGradosR, LongitudMinutosR, CuadranteLongitudR, CuadranteLatitudR).

Aquestes dades s’han hagut de treballar abans de ser utilitzades amb el programa ArcGis, ja que tant les longituds com les latituds d’origen i les de destí mostraven els graus i minuts separats en dues columnes. S’han hagut d’expressar graus i minuts en una sola columna per tal de poder ser llegit des de l’ArcGis. Alhora, s’ha hagut de posar el signe negatiu davant de les coordenades que corresponien al quadrant sud i al quadrant oest per a poder ser representades correctament.

La resta de dades que no s’han emprat per a aquest projecte també es poden utilitzar a l’hora de fer consultes en funció de l’atribut que es vulgui cartografiar.

1.2. Els mapes
A partir de les coordenades que indiquen el lloc on havia estat primer anellat i després recuperat cada individu, amb el programa ArcGis es crearen quatre capes on s’hi representaven aquests punts. La primera de les capes mostrava el punt on havien estat anellats els ocells a Catalunya; la segona mostrava on havien estat aquests recuperats. La tercera mostrava on havien estat anellats els ocells fora de Catalunya i la quarta on havien estat recuperats dins de Catalunya.

Mètode utilitzat per a generar línies
A partir d’una sèrie de punts identificats individualment, que funcionen en parelles (origen i destí de l’ocell) i dels quals en coneixem les coordenades, es generaren de forma automàtica les línies que uneixen aquestes parelles de punts.

Es generà un mapa de fluxos on va ser representada la distància mínima entre el punt d’anellatge i el punt de recuperació de l’au. Per a fer això, s’utilitzà el programa ArcInfo. Una opció era utilitzar el comandament Spider que genera línies, però no les emmagatzema. En aquest cas, com que es necessitava una nova capa que contingués les distàncies mínimes dels ocells, aquestes s’havien de generar. Per a això s’utilitzà el comandament Generate, que crea elements d’un mapa a partir de fitxers de coordenades amb una estructura determinada. En el cas de les distàncies mínimes, calgué crear en primer lloc un fitxer de text (ASCII) que contingués els identificadors de cada ocell que alhora es convertirien en l’identificador de l’arc generat, i les coordenades dels punts d’origen i de destí.

Aquest fitxer s’utilitza per generar arcs amb el comandament Generate. S’obté una cobertura de línies on cadascuna d’elles representa el trajecte d’un ocell entre el seu punt d’anellatge i el seu punt de recaptura i que té el seu identificador. En aquestes línies, com a element gràfic codificat amb un registre en una taula, es poden carregar la resta de dades de cada ocell. S’obté així un primer mapa on es mostren totes les distàncies mínimes registrades.

També s’hauria pogut generar un fitxer idèntic directament des del programa Excel, utilitzant una macro.

Al generar aquesta capa van desaparèixer 1680 entrades de dades que es corresponien a les aus a les que el seu origen (punt d’anellatge) i el seu destí (punt de recaptura) havien estat el mateix. És a dir, aus que havien estat anellades i recapturades a la mateixa estació d’anellatge. Per això es van suprimir a la base de dades inicial totes les entrades de mateix punt d’origen i destí.

Finalment, es començaren a fer les seleccions per atributs. Es començà per seleccionar les aus anellades a Catalunya i recuperades fora per generar una nova capa a fora, i es van seleccionar les aus anellades fora de Catalunya i recuperades aquí, generant també una capa nova de fora.

A partir d’aquí es van anar fent les diverses seleccions tenint en compte l’espècie que es volia representar. Amb el comandament Select by atributes es seleccionà l’espècie, segons el seu codi euring que es volia representar al mapa. Dels mapes generats per espècies se’n mostren sis referents a tres a espècies representatives l’apartat de resultats.

2. Resultats

En aquest gràfic es mostren les dotze espècies amb un major nombre d’individus recapturats segons el lloc d’anellatge. En aquest s’ha utilitzat el codi Euring com a referent, junt al nom científic.

42_art4_1
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICO.

En el moment de confeccionar la representació cartogràfica s’ha anotat aquest codi euring, el nom científic de l’espècie i el seu nom en català.

Les línies de trajectòria surten des dels diferents punts on s’han instal·lat estacions d’anellatge i van a parar als diversos punts d’anellatge o d’observació on s’han recuperat o observat les aus.

42_art4_2
Mapa 1. Distàncies mínimes entre punts d’anellatge i punts de recaptura totals.

42_art4_3
Mapa 2. Distàncies mínimes de l’espècie Larus audouinii (Gavina corsa). Euring 5880. Individus anellats dins el territori català i recuperats fora de Catalunya.

42_art4_4
Mapa 3. Distàncies mínimes de l’espècie Larus audouinii (Gavina corsa). Euring 5880. Individus anellats fora el territori català i recuperats a Catalunya.

42_art4_5
Mapa 4. Distàncies mínimes de l’espècie Ciconia ciconia (Cigonya blanca). Euring 1340. Individus anellats dins el territori català i recuperats fora de Catalunya.

42_art4_6
Mapa 5. Distàncies mínimes de l’espècie Ciconia ciconia (Cigonya blanca). Euring 1340. Individus anellats fora el territori català i recuperats a Catalunya.

42_art4_7
Mapa 6. Distàncies mínimes de l’espècie Erithacus rubecula (Pit-roig). Euring 10990. Individus anellats dins el territori català i recuperats fora de Catalunya.

42_art4_8
Mapa 7. Distàncies mínimes de l’espècie Erithacus rubecula (Pit-roig). Euring 10990. Individus anellats fora el territori català i recuperats a Catalunya.

3. Conclusions

Durant la realització d’aquest treball es va poder veure tot el procés de generació de mapes de fluxos on es representen les distàncies mínimes entre dos punts. Aquests permeten d’una forma clara i concisa veure una trajectòria representada a partir de parells de coordenades. En aquest cas, per a l’estudi de les migracions d’aus, és una eina molt útil, ja que permet veure quins són els possibles moviments migratoris dels ocells que s’anellen i es recuperen a Catalunya.

Traçant les distàncies mínimes definides pels parells de dades anellatge-recuperació, és possible definir les rutes migratòries de les diferents espècies d’ocells, així com les seves àrees de descans, oferint-nos una informació molt valuosa per a la planificació de sistemes integrats d’espais protegits per a les aus.

Fent referència a l’obtenció de dades i a la qualitat d’aquestes s’ha de dir que a les bases de dades i a la cartografia es detecta que a Europa hi ha una major tradició en l’estudi dels ocells. Això cal tenir-ho en compte en la interpretació dels resultats. A l’hora, també s’ha de tenir en compte que el volum de dades d’una espècie en concret és proporcional al seu nivell de protecció i per tant d’estudi.

Finalment, el resultat del treball ha estat útil com a primer assaig en la cartografia dels desplaçament de les aus i ha servit per a constatar que cal una millora en la presa de dades, ja que s’han detectat errors en les coordenades geogràfiques. Seria de gran utilitat per a tots els anelladors tenir un Sistema d’Informació Geogràfica a l’abast que permetés detectar els errors en les localitzacions.

4. Bibliografia

De Juana, E. i Varela, J. M. (2000): Guía de las Aves de Espanya. Península, Baleares y Canarias. Barcelona. Lynx Edicions.

Estrada, J.; Pedrocchi, V.; Brotons, L. i Herrando, S. (eds.) (2004): Atles dels ocells nidificants de Catalunya 19999-2002. Barcelona. Institut Català d’Ornitologia (ICO). Lynx Edicions.

Gardiazàbal, A.; Ferreiro, E.; Cercadillo, E.; Frñisa, Ó. i González, G. (2002): La Laguna de San Juan (Chinchón, Madrid): Importante lugar para las aves en su migración. Un análisis de los controles internacionales de las aves anilladas. Madrid. Revista de Anillamiento 9-10: 70-73.

Mullarney, K.; Svensson, L.; Zettrerström, D. i Grant, P. J. (2001): Guía de las Aves. La Guía de Campo de Aves de España y Europa más completa. Barcelona. Ed. Omega.

Wernham, C.; Toms, M.; Marchant, J.; Clark, J.; Siriwardena, G. i Bailie, S. (2002): The migration atlas. Movements of the birds of Britain and Ireland. Londres. Published for the British Trust of Ornitology. T & AD POYSER.