Aquest estudi exposa la importància de disposar i difondre dades útils, coherents, fiables, rellevants i actuals de cara a identificar els reptes urbans i dissenyar polítiques públiques eficaces a l’hora de procurar reduir les desigualtats i millorar el benestar dels ciutadans.
Article: L’ús de les dades territorialitzades i geolocalitzades com instrument de gestió per a resoldre els desequilibris urbansIntroducció
La informació espacial és clau per al coneixement i la gestió municipal. L’Ajuntament de Barcelona va crear el 2018 l’Oficina Municipal de Dades (OMD) i la va fer responsable de la gestió, la qualitat, la governança, l’anàlisi i la difusió de les dades de l’Ajuntament de Barcelona i tots els seus ens associats. L’OMD treballa per obtenir i publicar dades que facilitin el coneixement i permetin el desenvolupament de polítiques públiques basades en l’evidència, l’avaluació de les actuacions municipals i l’aprofitament d’aquestes per part d’altres institucions, empreses i la ciutadania.
Amb la creació de l’OMD, l’Ajuntament de Barcelona va reconèixer la necessitat de fer una gestió responsable i ètica de les dades per tal de definir, analitzar i resoldre els reptes actuals de la ciutat i prendre decisions informades basades en l’evidència i l’anàlisi. La missió de l’OMD és impulsar un model més eficient de gestió de les dades, millorar la seva governança, establir una visió estratègica compartida transversalment amb tota l’organització municipal, alinear les eines tecnològiques a les necessitats d’ús, i incorporar i desenvolupar l’analítica de dades dins de l’Ajuntament de Barcelona.
En aquest context, és inqüestionable que les dades georeferenciades són essencials per a la gestió municipal, en permetre la localització i l’anàlisi sobre el territori amb precisió de tota mena de col·lectius, elements o incidències. Gràcies a aquesta informació, l’Ajuntament pot planificar millor els serveis públics, conèixer amb rigor les desigualtats territorials, optimitzar recursos i millorar la resposta davant necessitats o emergències locals. També permet analitzar tendències i comprendre les relacions, especialment importants a l’hora d’entendre i plantejar solucions als desequilibris urbans.
Les dades com instrument de coneixement i gestió
L’aportació de l’OMD conflueix en diferents nivells en els què les dades són l’element central: integració, producció, anàlisi i difusió. Així, el recorregut s’inicia fent integració de dades i segueix amb producció estadística, l’elaboració informes analítics temàtics i de conjuntura, el disseny de qüestionaris i el tractament d’enquestes d’opinió; i finalment la difusió i la visualització. La principal eina de visualització d’aquest conjunt de continguts és el portal Barcelona Dades (portaldades.ajuntament.barcelona.cat/ca), que integra en diferents formats informació de la situació actual i l’evolució de Barcelona des de les vessants demogràfica, econòmica, social, política o d’opinió, entre d’altres. La informació és accessible en format de taules estadístiques, de microdades, d’anàlisis interactius i temàtics, d’enquestes (des de la base de dades fins als resultats), i d’aplicacions interactives especialitzades.
La difusió de Barcelona Dades està orientada al conjunt de la ciutadania, incloent investigadors, mitjans de comunicació i gestors públics. Però l’OMD també participa en laboratoris de recerca i en la gestió directa, àmbits pels quals es requereixen protocols específics pel tractament de dades sensibles. A continuació es presenten com a exemple algunes de les línies de producció i difusió de dades de temàtiques que marquen l’agenda quotidiana.
Una d’elles és el relacionat amb l’habitatge. No és cap sorpresa que l’habitatge és una de les principals preocupacions de les persones aquí i a moltes altres grans ciutats d’Europa; és un element clau que enllaça des de la dignitat i l’autonomia personal al benestar i la prosperitat econòmica d’una població.
Al portal Barcelona Dades s’ofereixen diverses dades vinculades a aquesta temàtica, així com també aplicacions interactives i informes analítics i de conjuntura; per últim, el portal també permet l’accés al registre municipal d’enquestes amb bases de dades i meta informació (com l’Enquesta Sociodemogràfica de 2024, on l’habitatge és un dels eixos centrals).
Pel que fa a les dades, en primer lloc es facilita el coneixement de les dades d’oferta via taules estadístiques i microdades: el parc existent a partir de les dades de l’Impost de Bens Immobles (IBI) de la Dirección General del Catastro (DGC) i de l’Institut Municipal d’Hisenda; habitatges sota alguna figura de protecció i habitatge, per tipus de tinença (propietat, lloguer), com està distribuït al territori, la tipologia, els habitatges buits o infrautilitzats, els destinats a lloguer turístic o d’ús temporal, les promocions públiques i privades d’habitatge nou o rehabilitat i l’estat del parc d’habitatge (necessitat de rehabilitació, accessibilitat, etc.). Encara dins de l’oferta, les dades de llicències d’obres permeten resseguir els projectes d’habitatges previstos, i els dels visats d’obra residencial. Moltes d’aquestes dades se serveixen geolocalitzades (per exemple les llicències d’obres); d’altres en format microdades (que territorialment arriben fins a la secció censal); i, per últim, algunes estan identificades individualment en format base de dades, com les contingudes a la BBDD Sociodemogràfica 2024.
Pel que fa a la demanda d’habitatge, les dades publicades a Barcelona Dades permeten conèixer les necessitats (població per sexe edat i territori, projeccions de població, creació de llars, població immigrant, canvis de domicili dins de la ciutat); també permeten identificar els grups vulnerables com joves, gent gran, famílies monoparentals, persones amb discapacitat, etc. I per últim, també s’ofereixen dades sobre convivència i densitat poblacional per barri.
Des del punt de vista de mercat i condicions d’accés a l’habitatge, el portal Barcelona Dades conté informació sobre preus de compra i de lloguer a diferents nivells territorials, l’evolució històrica dels preus i rendibilitat del lloguer dades de les condicions socioeconòmiques de la població com dades de renda i ingressos de les llars i percentatge dedicat a l’habitatge. Un dels conjunts d’informació més destacable en aquest segment és l’elaborat per l’OMD a partir dels registres notarials de les compra-vendes de propietats immobiliàries de Barcelona. Aquestes dades permeten filtres de temps i territori, també de personalitat jurídica de venedors i compradors (físics, jurídics o mixt), de la nacionalitat dels compradors i venedors (en aquest cas nacionals, estrangers o mixt), i el percentatge de compra del dret (total o parcial). En ser molt precises, permeten un coneixement molt dinàmic i acurat del mercat immobiliari de la ciutat, del nombre de transaccions i els preus; també permeten identificar les disfuncions territorials, i es pot utilitzar com eina de gestió en processos de tanteig i retracte i contenciosos judicials en els que intervé l’administració. Les il·lustracions següents permeten veure la granuralitat territorial i el contingut d’aquesta informació.
Com a segon exemple ens centrarem en els elements de l’espai públic urbà. Barcelona Dades conté geolocalitzades infraestructures com regulació semafòrica, passos de vianants, senyals verticals i senyals horitzontals, reserves d’aparcaments, plaques fotovoltaiques, radars, estacions de mesura de qualitat de l’aire, punts de recàrrega del vehicle elèctric, l’estat del trànsit, separadors de carrils bici, pilones o càmeres de seguretat, elements de regulació semafòrica. També ofereix d’altres elements que ocupen l’espai públic (arbres, terrasses, quioscs, papereres, etc.) i l’espai privat (plaques solars en coberta, bastides, arbres monumentals en jardins privats, etc.). Es fa difícil imaginar la gestió de l’espai urbà (mobilitat, qualitat de l’aire…) sense disposar d’aquests elements georeferenciats. Per exemple, un dels plans transversals del mandat municipal en curs és el Pl Pla Endreça, orientat a posar ordre a l’espai públic i donar resposta a les necessitats de millora d’una manera transversal. Aquest Pla requereix dades de geolocalització molt precises per intervenir en l’àmbit dels serveis urbans o en el de la convivència.
En tercer lloc, la informació espacial té un gran interès en la gestió i protecció dels recursos naturals dins el municipi i per les intervencions previstes al Pla Clima, el full de ruta per fer de Barcelona una ciutat climàticament neutra i ben adaptada als canvi climàtic per l’any 2030. Entre molts d’altres element, a Barcelona Dades es poden consultar les dades piezomètriques, que permeten establir mesures contra la intrusió marina i establir mesures efectives contra inundacions, cada cop més rellevants en el context de canvi climàtic.
En aquest sentit, en l’àmbit de la gestió municipal són d’un gran interès els sensors que mesuren la contaminació, tant acústica com de l’aire; les dades obtingudes ofereixen una informació clau en temps real i georreferenciada, el que permet a les autoritats competents gestionar millor els episodis de contaminació (acotant espacialment les àrees de restricció) i aplicant mesures correctores (coercitives, sobre el trànsit rodat o sobre les activitats) en el cas de l’acústica. També des del punt de vista del Pla Clima esmentat anteriorment són d’interès les dades que recullen com es combat l’escalfament global: al portal es poden trobar les instal·lacions per generar energia solar als edificis municipals, l’evolució de les matriculacions dels vehicles elèctrics o l’evolució dels residus. En la línia d’adaptar i mitigar els efectes del canvi climàtic trobem les dades dels refugis climàtics, els espais climatitzats i amb energia neta habilitats perquè la ciutadania es pugui aixoplugar de la calor.
