La normalització de la delimitació municipal a Catalunya (2007-2015): Una infraestructura bàsica per a la gestió territorial

Davant la necessitat de garantir una definició gràfica precisa dels límits entre els termes municipals, la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Direcció General d’Administració Local (DGAL) i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), està col·laborant amb els ajuntaments en la revisió exhaustiva i completa de tots els límits municipals de Catalunya.

L’any 2005 l’ICGC i el Departament de Governació i Relacions Institucionals (DGRI), mitjançant diferents convenis de col·laboració, van iniciar els treballs de recuperació dels límits municipals històrics, elaborant els documents de replantejament. Aquests informes consisteixen en la definició, sobre cartografia 1:5 000, de les coordenades de les fites de terme i de la línia de límit descrites a les actes de reconeixement realitzades per l’Instituto Geográfico (IG) i l’Estat Major de l’Exèrcit a principis del segle XX, majoritàriament.

Els replantejaments han estat utilitzats com a documentació de partida en la majoria de les operacions de delimitació que s’han dut a terme fins a dia d’avui.

Fins ara, el Decret 244/2007, de 6 de novembre regia les operacions de delimitació municipal a Catalunya, dotant-les d’un marc legal i jurídic de treball. L’entrada en vigor del Decret 209/2015, de 22 de setembre, dóna continuïtat al projecte del Mapa municipal iniciat l’any 2007 amb l’antic decret i pretén agilitzar i simplificar el procediment administratiu de la delimitació municipal a Catalunya.

Com funciona el procés de delimitació municipal

Segons aquest decret, “s’entén per delimitació el procés successiu per a la determinació, fixació i, si s’escau, adaptació de la línia de terme, així com la seva fitació a una escala determinada“. Així doncs, la delimitació completa d’un municipi comporta diferents processos que donen com a resultat el Mapa municipal d’un municipi i que comporta els treballs següents:

• Les operacions de delimitació on les comissions assignades pels ajuntaments interessats precisen amb detall el traçat de la línia de terme. La DGAL i l’ICGC, designen personal competent per tal de donar assistència tècnica al llarg de tot el procés.
  A les actes de les operacions de delimitació s’hi reflecteixen els acords, les incidències, les disconformitats i els desacords adoptats per les comissions de delimitació dels dos ajuntaments. Aquesta acta s’ha de sotmetre als plens dels ajuntaments interessats per tal de ser aprovada per majoria absoluta.
• Si els acords han estat favorables, el DGRI publica al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la delimitació acordada, i si hi ha hagut un desacord, emet un informe sobre les diferents propostes dels ajuntaments per ser sotmès a la Comissió de Delimitació Territorial (CDT) i, posteriorment, al dictamen de la Comissió Jurídica Assessora (CJA), resolent finalment el Conseller del departament responsable en matèria de delimitació municipal.
• Un cop es fixa la delimitació d’una línia de terme, si els ajuntaments volen col·locar noves fites, serà necessari aixecar una nova acta de reconeixement.
• Posteriorment l’ICGC elabora les Memòries dels treballs topogràfics (MTT) de la línia de terme on hi consten les coordenades UTM de les fites i la trajectòria de la línia de terme que hi és compresa.
• Finalment, la delimitació completa d’un municipi comporta l’elaboració del document oficial, el seu Mapa municipal, el qual és sotmès a la CDT i s’inscriu en els diferents registres cartogràfics.

Pel que fa als replantejaments, actualment ja es disposa 98,8 % dels informes de replantejaments elaborats. Tan sols manca l’estudi d’algunes línies limítrofs amb municipis de la província d’Osca que es completaran durant aquest any 2015. Com a fruit d’aquests treballs, s’ha donat posició a més de 26 000 fites de terme, un 40 % aproximat de les quals, actualment, encara es troben monumentades sobre el territori.

Il·lustració 1. Replantejaments treballats per l’ICGC, per anys. Font: ICGC.

D’altra banda, avui, més del 50 % del termes municipals de Catalunya han vist iniciat aquest procés de delimitació en alguna de les seves línies de límit. D’aquests, 213 municipis disposen del seu Mapa municipal finalitzat, o el que és el mateix, el 22,5 % dels municipis catalans disposen ja d’una delimitació precisa, completada i consensuada. La resta es troben immersos en alguna fase del procés, ja sigui en la seva fase inicial, amb les operacions de delimitació, o a punt de disposar ja de les Memòries dels treballs topogràfics de totes les seves línies.

Il·lustració 2. Municipis amb el Mapa municipal aprovat, per anys. Font: ICGC.

Il·lustració 3. Estat del Mapa municipal de Catalunya (30-06-2015). Font: Municat.

Com hem vist, els processos necessaris per a la delimitació d’un municipi requereixen de l’estudi d’informació, de treballs de camp, de reunions, d’aprovacions de noves actes, etc. En definitiva, un procés complex on hi intervenen, a més, molts agents diferents: tècnics, polítics, secretaris municipals i propietaris.

La determinació definitiva del límit d’un municipi no és, doncs, un tema trivial. Són molts els factors que hi poden influir i moltes les implicacions que comporta.

Per què era necessari aquest projecte?

El límit municipal defineix el territori on un ajuntament exerceix les seves competències. És, per tant, un element bàsic i imprescindible pel bon funcionament del municipi.

El desconeixement de l’existència d’una línia de límit oficial, la seva manca d’homogeneïtzació i la seva manca de precisió, posen de manifest la necessitat d’aquest projecte de delimitació municipal per a tots els municipis de Catalunya. Un projecte on s’estableixin uns límits municipals clars, precisos i únics, necessaris per a poder garantir una organització, gestió i planificació del territori correctes i eficaces. El projecte de Delimitació Municipal de Catalunya respon a les necessitats de coneixement i precisió dels límits administratius.

L’ICGC disposa de la cartografia oficial a escala 1:5 000 de tot el territori de Catalunya. Es tracta d’una cartografia precisa i actualitzada, accessible en diferents formats, vectorials i ràster. Des de l’any 2013, es publica l’Arxiu de Treball de Límits Municipals (ATLM), consultable a la web de l’ICGC, on es recull el traçat de les línies de terme dels municipis d’acord amb els treballs que s’estan realitzant dins del marc normatiu vigent. Aquest producte va néixer de la necessitat de disposar dels límits administratius, precisos o no, donada la inexistència d’una base conjunta prou clara. Aquest arxiu es troba en evolució permanent atès que el projecte de delimitació municipal està obert.

L’experiència viscuda al llarg de vuit anys… ( 2007-2015)

Quina informació fan servir els ajuntaments?
Malauradament, la documentació històrica formada per les actes d’atermenament, quaderns topogràfics associats i les planimetries, no va tenir una difusió adequada. Així doncs, la majoria dels ajuntaments s’han nodrit d’altres fonts d’informació a l’hora de treballar amb els límits dels seus municipis.

La realitat social i geogràfica de cada territori ha comportat que a cada municipi es donés més pes a un tipus d’informació de base que a una altra. Així per exemple, on el territori és molt urbà s’han fet servir més els planejaments urbanístics (POUM’s, plans parcials, Pla General Metropolità,…), mentre que en zones més agràries els límits s’han ajustat a les parcel·lacions. Sovint, aquestes línies de terme municipal de treball dels ajuntaments no han sorgit d’un acord amb els municipis veïns.

Així doncs, després de vuit anys de treball intensiu sobre el territori, podem establir que la majoria dels ajuntaments fan servir la següent documentació com a base per a definir el seu límit municipal:

• Planejaments urbanístics. Actualment, la major part dels ajuntaments de Catalunya disposen de normes bàsiques de planejament o bé dels seus Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). En gran mesura, i independentment del procés de planificació que s’hagi dut a terme, la línia de límit municipal que delimita l’àmbit d’aplicació del planejament no és la línia derivada de la documentació oficial de delimitació. Majoritàriament, aquesta línia s’extreu del cadastre o de la base de límits administratius de Catalunya a escala 1:50 000, suficients per a la seva utilització en Sistemes d’Informació Geogràfica però no per a definir correctament i de manera precisa, l’àmbit de planejament. De fet, actualment, fins i tot sorgeix la necessitat d’una precissió major, a escala 1:1 000. Les grans àrees urbanes, demanen un major refinament del traçat de la línia de terme.
• Cadastre. Convé recordar que les actes d’atermenament històriques aixecades per l’IG es van elaborar amb la doble funció de fixar el límit municipal i elaborar el “Catastro parcelario de España”, que posteriorment va acabar anomenat-se “El Catastrón”. Després d’un llarg període de canvis i incerteses polítiques, i gràcies a les fotografies aèries, es pot dir que el Cadastre de Rústica va quedar completat a les acaballes de la dècada dels cinquanta del segle passat.

Il·lustració 4. “Mapa Nacional Topográfico Parcelario” del terme municipal de la Selva de Mar. Font: ICGC.

La línia cadastral, des de la versió plasmada sobre els fotogrames de 1956, fins a versions intermitges sobre paper o actualment, sobre suports digitals, és la font d’informació més comuna als ajuntaments. En funció d’allò que la gent del territori té entès com a límit municipal es dóna més validesa a una versió de la línia cadastral que a una altra. Sigui quina sigui la versió que es faci servir, totes presenten problemàtiques similars: línies municipals diferents per a municipis adjacents, modificacions del traçat de les línies de límit amb el pas del temps i, en darrer terme, la confusió habitual d’entendre que el límit de la propietat privada ha de coincidir amb el límit municipal.

Il·lustració 5. Línia cadastral sobre fotograma del Vol Americà de 1956 al terme municipal de Palau de Santa Eulàlia. Font: ICGC.

Així, l’acumulació d’errors i confusions habituals que envolten el cadastre, es traslladen en el moment de la delimitació, dificultant la presa de decissions i acords entre els ajuntaments implicats.

• Replantejaments de la línies de límit municipal de producció pròpia, a partir de la documentació històrica. Tot i que no es gaire habitual, alguns ajuntaments han impulsat l’elaboració dels treballs tècnics, amb la voluntat de disposar d’una línia de terme precisa, sovint a partir de cartografia pròpia més detallada. Aquest replantejaments moltes vegades donen uns resultats anàlegs als replantejaments realitzats dins dels diferents convenis entre la DGAL i l’ICGC.
• Memòries de treballs topogràfics. L’impuls dels últims anys al procés de delimitació municipals fa que un 22 % dels municipis de Catalunya ja disposin de les seves línies de terme definitives i les puguin utilitzar en els seus treballs.
• Informació històrica. La procedència d’aquesta informació és molt diversa, també en la seva presentació. Parlem de mapes antics conservats, sovint emmarcats i exposats als ajuntaments, reculls de les fites del terme publicats en llibres, mapes de comunals i les seves fites documentades sobre el terreny… També la memòria popular a través dels “coneixedors del territori” i dels llocs on es troben les fites de terme. Les dificultats principals d’aquesta documentació són la seva imprecisió i que, sovint, és incompleta. També es tracta, en molts casos, d’una informació parcial, és a dir, només es coneguda per un dels dos municipis.
• Altres bases cartogràfiques de límits administratius. Les més esteses són l’arxiu de límits a escala 1:50 000 de l’ICGC i als municipis de l’entorn de l’àrea metropolitana de Barcelona, el seu “Planejament Urbanístic Refós”.

Quins aspectes geogràfics i temporals condicionen la delimitació?
El procés de delimitació territorial en tant que procés administratiu perfectament establert, no hauria de presentar grans complicacions en la seva aplicació. La problemàtica sorgeix quan portem el procés a la pràctica, és a dir, sobre el territori. Les circumstàncies geogràfiques, socials i econòmiques del nostre país han variat substancialment al llarg dels prop de cent anys que fa que es van iniciar els treballs de delimitació de l’IGN. A continuació, intentarem explicar alguns dels aspectes més rellevants que dificulten les tasques de delimitació.

Modificacions territorials i canvis en el paisatge
El territori ha patit grans transformacions. Si el comparem amb ell mateix en el moment d’aixecar la major part d’actes d’atermenament i quaderns topogràfics, al primer terç del segle passat, veurem que les diferències són importants. Només cal donar una ullada a les mateixes actes d’atermenament, on es descriu la situació de les fites de terme i comparar-les amb la situació actual. Sovint no tenen res a veure. On el terreny era boscós, ara hi ha una urbanització, allà on hi havia un camp, ara hi ha bosc. Aquestes transformacions territorials, pel que fa a la seva afectació sobre els límits de terme municipal, les podem agrupar en tres grups essencials:

Rústic – Rústic
Territoris rústics on no ha variat substancialment la seva classificació urbanística i on tampoc no han variat les activitats agrícoles i forestals que s’hi duen a terme. Acostumen a ser transformacions d’àmbit local, relacionades principalment amb variacions en els usos del sòl com canvis en els cultius i, majoritàriament, de propietat privada. És el cas, per exemple, de parcel·les conreades que s’abandonen en les quals el bosc tendeix a envair el terreny, o de boscos abandonats que cada vegada són més espessos, o terrenys agrícoles que han crescut en extensió…

Il·lustracions 6 i 7. Comparativa entre el Vol Americà de 1956 i l’Ortofotomapa de Catalunya actual al sector de la fita comuna als termes municipals de Bàscara, Pontós i Garrigàs. Superposició de la línia de terme de l’ATLM. Font: VISSIR_ICGC.

Rústic – Urbà
Els canvis territorials i urbanístics a determinades zones han estat transcendentals per al seu desenvolupament i, sovint, s’han produït amb total desconeixement de l’existència de la documentació històrica de delimitació. Aquest fet, com ja s’ha exposat anteriorment, ha motivat l’ús d’altra documentació on s’hi recollien els límits però que, en força casos, ho eren de manera altament imprecisa.

El planejament urbanístic ha intentat posar ordre a tots aquests canvis atès que molts d’ells s’havien generat de manera descontrolada.

Així, actualment, ens trobem transformacions territorials importants que afecten directament el límit municipal. Per exemple, on el terreny rústic ha esdevingut sòl urbà residencial com seria el cas d’una urbanitazació, o bé sòl urbà industrial, en el cas de l’implantament de polígons industrials.

Una línia de límit definida històricament al llarg d’una carena sembla un fet lògic, atès que segueix un element geogràfic del terreny. La problemàtica sorgeix en el moment en que es decideix desenvolupar un projecte de requalificació del terreny, passant a ser sòl urbà (residencial o industrial), sense tenir en compte el límit municipal oficial.

Ens trobem, doncs, amb àrees urbanitzades partides per la línia de terme, amb parcel·les que consten a dos municipis o a cap, serveis municipals duts a terme per un dels dos municipis, contribucions cadastrals a un sol municipi, o a cap, etc. Aquest problemàtica no només es pot generar per una divisió en una determinada àrea, sinó que també pot esdevenir un problema el veïnatge entre àrees de terreny amb qualificacions urbanístiques diferents, donades les implicacions socioeconòmiques que comporta aquest fet.

Il·lustracions 8 i 9. Comparativa entre el Vol Americà de 1956 i l’Ortofotomapa de Catalunya actual a la zona del Circuit de Barcelona-Catalunya, al terme municipal de Montmeló. Superposició de la línia de terme de l’ATLM. Font: VISSIR_ICGC.

Urbà – Urbà
Tot i que podria semblar que aquest hauria de ser el supòsit més complex de resoldre pel que fa a la delimitació dels termes, el cert és que les transformacions al llarg del temps en els casos de sòl urbà no acostumen a ser traumàtiques. Amb tot, trobem casos de carrers o vials que han variat el seu traçat, edificacions que han estat substituïdes per unes de noves, etc. En aquests casos petits ajustos de les línies de terme permeten solucionar els conflictes.

Malgrat tot, la manca de concordança entre planejaments urbanístics adjacents, sobretot en àrees molt poblades o amb una alta activitat industrial, sí que acostuma a ser font de conflicte.

Condicionants socioeconòmics
La delimitació del terme municipal es troba estretament lligada als aspectes socials i econòmics del territori que travessa. Les administracions públiques, des de la local fins a l’estatal, prenen decisions i duen a terme inversions sobre el territori que afecten de manera directa, també, els límits entre els termes municipals.

En el camp de les energies alternatives, per exemple, s’han incentivat i promogut grans parcs eòlics o solars. Els parcs d’energia fotovoltaica no generen una problemàtica especial, més enllà de la pertanença a una propietat privada dins d’un terme municipal que en permeti l’activitat. El cas dels parcs eòlics és molt diferent atès que els molins acustumen a situar-se al capdamunt de les serres, en grans divisòries d’aigües, per on és bastant probable que hi passi un límit municipal. En aquests casos cal una delimitació precisa del traçat de la línia de terme, per a poder valorar i quantificar l’afectació econòmica d’aquesta activitat sobre cadascun dels termes.

Altres situacions es donen per la senzilla agrupació de municipis amb un interès comú com en els casos de les agrupacions conegudes com a municipis de muntanya, o per la incorporació d’un municipi a una denominació d’origen determinada. Aquestes agrupacions acostumen a ser beneficiàries de subvencions per part de determinades administracions i, per tant, per a un determinat indret, el fet de pertànyer o no a un municipi d’aquestes agrupacions, té unes implicacions econòmiques que poden arribar a ser elevades.

Aspectes polítics
L’organització territorial de Catalunya en municipis i comarques, actualment, és el resultat de l’evolució del mapa municipal al llarg de gairebé dos segles de canvis, agregacions i segregacions. Però també és el resultat de canvis de règims polítics i, conseqüentment, del marc normatiu legal pel que fa a l’organització dels municipis.

L’aprovació de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya, i el posterior reglament de demarcació territorial i població dels ens locals (Decret 140/1988, de 24 de maig), donen un impuls a les aspiracions d’autogovern local amb la possibilitat de creació de nous municipis.

Al llarg del període de vuit anys d’aplicació del programa del Mapa municipal de Catalunya, s’ha pogut recollir el neguit de determinats punts del territori per recuperar l’autonomia local que en diferents moments de la història van perdre.

Dues d’aquestes reivindicacions històriques s’han fet realitat amb el reconeixement com a nous municipis. Així, l’any 2010 la Canonja va esdevenir el municipi 947 de Catalunya, al segregar-se del terme municipal de Tarragona, terme al qual havia estat annexionat per decret l’any 1964. Convé recordar, però, que des de l’any 1982, la Canonja estava constituïda com a EMD (Entitat Municipal Descentralitzada). Un procés similar ha seguit el ja municipi número 948, Medinyà, oficialitzat com a municipi independent l’any 2015.

Què significa disposar d’una delimitació precisa sobre el territori?
Com s’ha vist, el fet de no tenir clara una delimitació precisa pot comportar problemes greus en la definició dels àmbits d’actuació d’un ajuntament. El desconeixement de l’existència d’una línia de límit oficial, comporta la utilització de línies no consensuades.

La definició dels límits municipals a escala 1:5 000 pretén esmenar aquesta mancança i poder conèixer amb més precisió les extensions dels termes municipals o saber fins on arriba l’àrea de gestió d’un ajuntament. Aquesta informació és, al capdavall, imprescindible per a poder organitzar, gestionar i planificar eficaçment el territori, tant a nivell local com a nivell de país.

El primer efecte immediat d’una delimitació municipal precisa el trobem en l’homogeneïtzació de les bases de dades i de les bases cartogràfiques que contenen informació sobre límits municipals. Un cop la CDT ha considerat el Mapa Municipal d’un municipi, s’ha d’inscriure al Registre del sector públic local de Catalunya, al Registre Cartogràfic de Catalunya i al Registre Central de Cartografia del Consell Superior Geogràfic. De la mateixa manera, se n’ha de donar trasllat als ajuntaments interessats, a la Gerència Territorial del Cadastre i al departament competent en matèria d’urbanisme.

D’aquesta manera, moltes d’aquestes bases actualitzen periòdicament el seu contingut amb els límits oficial precisos procedents del procés de delimitació.

És el cas d’algunes de les línies de límit municipal de la base cartogràfica del cadastre, que fa uns anys apareixien sense precisió o, fins i tot, duplicades, i que actualment es representen amb la geometria de la línia acordada en el procés de delimitació. El mateix s’esdevé amb les bases dels límits de l’ICGC o de l’IGN.

IGN (groc): any 2011. ICGC (magenta): any 2015	IGN (groc): any 2015. ICGC (magenta): any 2015

Si comparem les diferents versions de la base de límits administratius de l’IGN amb la base de límits municipals de l’ICGC veiem que, per bé que antigament mostraven discrepàncies, ara ambdues bases són coincidents allà on el projecte del Mapa municipal ja hi ha actuat.

Aquesta actualització, tot i semblar una conseqüència lògica, no deixa de ser un fet d’importància rellevant. La unificació de les dades i la inexistència de duplicitats porta a una gestió territorial molt més eficient. A més, seguint amb la tendència encetada ja fa uns anys sobre polítiques de dades obertes, la distribució d’aquesta informació de forma gratuïta i per a qualsevol usuari, és un pas més és en la voluntat de transparència per part de les administracions.

Un altre efecte important és que, finalment, els ajuntaments podran ajustar els planejaments urbanístics amb la seguretat inequívoca d’estar actuant sobre la totalitat del seu territori. Desapareixen així, els errors en la planificació derivats de la desconeixença dels límits, com la requalificació de terrenys que no pertanyen al propi municipi o les zones del municipi que quedaven fora del pla urbanístic.

De forma semblant, els límits municipals precisos permeten gestionar el territori de forma eficaç i prevenir futurs conflictes. Les decisions socioeconòmiques abans comentades disposen ara d’un marc geogràfic clarament definit. Saber fins on es pot actuar facilita les tasques diàries dels tècnics de les administracions locals i conèixer inequívocament el seu espai de treball els porta a prendre decisions més efectives.

Així, les problemàtiques existents en sectors limítrofs entre municipis poden ser més ben gestionades. Existeixen diferents mecanismes per a poder esmenar les disfuncions territorials però, sens dubte, aquesta eina permet una detecció més fàcil i permet solucionar més àgilment els possibles desajustaments.

En un altre sentit, tot i que la delimitació municipal no afecta els límits de la propietat, un usuari particular pot trobar afectacions en els valors de la seva tributació. Seria el cas d’aquell propietari que, segons les dades del cadastre, paga la seva contribució a dos municipis en una proporció del 20% – 80%, atès que el límit municipal del cadastre li parteix la finca en aquesta mateixa proporció. La definició precisa de la línia de límit i el conseqüent refinament sobre la base cadastral, poden arribar a provocar una modificació d’aquests percentatges i, en conseqüència, dels totals tributats. En cap cas, tanmateix, no veurà modificada la totalitat de la superfície de la seva propietat.

Una altre efecte, de naturalesa no tan directa, és l’interès històric que desperten els treballs de recuperació de les fites de terme. Són molts els estudis, articles o llibres que s’han publicat sobre la delimitació municipal a Catalunya, ja sigui a nivell general com a nivell local, tant d’un sol terme com d’una sola línia de límit. Cal fer notar que la llei penalitza els possibles danys o agressions a les fites de terme, moltes de les quals representen elements de vàlua notable per al patrimoni cultural i històric del país, fet que, al costat de l’estima per part dels mateixos habitants pel seu patrimoni, en garanteix la seva conservació i minimitza el risc que la delimitació municipal caigui en l’oblit.

Que s’espera del nou decret
El 25 de setembre de 2015 s’ha publicat al DOGC el Decret 209/2015, de 22 de setembre, pel qual es modifica el Decret 244/2007, de 6 de novembre, que regula la constitució i demarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya. Aquest nou decret neix de l’experiència viscuda i treballada aquests darrers anys.

S’ha posat de manifest que les solucions a les necessitats existents que ja oferia el Decret 244/2007, de 6 de novembre, en el moment de la seva creació, s’han vist incrementades per certes millores, majoritàriament de caire procedimental, que ajuden a assolir un major grau d’eficàcia i d’eficiència en el procés de delimitació municipal.

Aquestes millores es concreten en una fixació més clara dels terminis dels diferents processos administratius, i en l’agilització i simplificació del procés de delimitació. Dos exemples clars d’aquesta finalitat simplificadora del decret els trobem en els articles 30 i 33. El primer permet fer ajustos i modificacions de la línia de terme a fi d’adaptar-los a la realitat geogràfica. Això ha de evitar que molts dels processos de delimitació acabin esdevenint d’alteració del terme municipal. D’altra banda, la modificació en l’article 33 permetrà agilitzar el procés de fitació, procés que únicament s’haurà de dur a terme en el cas de col·locació de noves fites sobre el territori.

A més, el nou decret recull la voluntat d’un increment en la precisió pel fet que ara es permet la delimitació a escales superiors a 1:5 000. Aquesta millora s’ha vist necessària quan s’ha treballat en zones urbanes on la precisió de l’escala de treball actual (d’un metre), no sempre és suficient per a la definició del límit. En aquesta mateixa línia també ha quedat recollit al decret un procés que ja s’havia incorporat a la metodologia de treball, tant a les delimitacions com a les fitacions: l’annex del conjunt de coordenades que defineixen tota la línia de terme delimitada, vèrtex a vèrtex.

Amb l’aplicació del nou Decret, i mercès al grau d’experiència adquirit al llarg d’aquests darrers anys, s’espera una millor efectivitat i optimització dels recursos amb l’objectiu clar d’aconseguir la delimitació completa de tots els municipis de Catalunya.