Infrastructures de Dades Espacials: On som? Cap on anem?

Una definició, segons la teoria (llegiu Aristòtil), ha d’incloure el gènere i la diferència específica, és a dir, d’una banda la classe a la qual pertany l’objecte / produte / concepte a definir i d’altra banda les característiques que diferencien l’objecte a definir de la classe a la qual pertany.

No sembla senzill aplicar aquesta simple regla a la definició d’una Infraestructura de Dades Espacials. Potser per això els intents realitzats fins ara s’han decantat per un tipus de definició força més complexos, extensos i, en certa mesura, poc concrets (Erik de Man, 2008), que els que seria de desitjar. Alguns autors defineixen una IDE com un Sistema Adaptatiu Complex (Comprovaets, 2008).

Això implica diferències de vegades apreciables en la forma d’entendre una IDE, els seus objectius, els seus potencials beneficis i fins i tot els seus components.

En aquesta línia es podria parlar d’una definició lexicològica o descriptiva, que tendeix a incorporar tot el que pot fer referència a una IDE, tal com en la que es diu:
“Spatial Data Infrastructure encompasses the data sources, systems, linkages, processes, standards and institutional arrangements involved in Delivering spatially-related information (both commercially and publicly held) to the widest possible group of potential users”

També es formulen definicions de tipus operacional (què fa ….) o de tipus extensiu, com pot apreciar-se en les següents:
“The technology, policies, standards, human resources, and related activities necessary to acquire, process, distribute, use, maintain, and preserve spatial data”
“Relevant base collection of technologies, policies and institutional arrangements that facilitate the availability of and access to spatial data.”
“An ordinated approach to technology, policies, standards, and human resources necessary for the effective acquisition, management, storage, distribution, and improved utilisation of geo-spatial data in the development of the global community”.

El fet és que sobre totes aquestes definicions, si ens atenim a la teoria que hem exposat a l’inici, planeja una gran ambigüitat, en el sentit que no ens aporta cap dada per identificar amb concreció una IDE, diferenciant-la d’altres tipus de sistemes o eines de la seva mateixa classe.

Per aquesta raó actualment existeix gran confusió en aplicar el mateix concepte sobre sistemes o eines SIG i WEB (que serien la CLASSE) que són diferents en les seves característiques, tal com geoserveis, Visualitzador WMS, Geoportal, Aplicació Web, Node IDE, etc.

Partint de la premissa que la Classe a què pertany una IDE és l’àmbit de la IG, SIG, i Web, hauríem de centrar en aquelles característiques que fan diferent i diferenciable una IDE d’altres sistemes de la mateixa classe.

Per això s’ analitzen les diferents definicions avui dia utilitzades, per intentar extreure de les mateixes determinades característiques que, sent comuns a totes les definicions, puguin representar una diferència amb altres productes o conceptes de la seva Classe. I a partir d’aquí, d’una definició consensuada i acceptada globalment poder plantejar l’exercici de definició dels objectius d’una IDE.

1.2 Definicions existents
Wiki:
“Framework of spatial data, metadata, users and tools that are interactively connected in order to use spatial data in an efficient and flexible way”.
“The technology, policies, standards, human resources, and related activities necessary to Acquire, process, distribute, use, maintain, and preserve spatial data”
Some of the main principles are:

• data and metadata should not be managed centrally, but by the data Originator and / or owner
• tools and services connect via computer networks to the various sources.
• good coordination between all the actors is necessary and the definition of standards is very important.
  

GSDI (Global Spatial Data Infrastructure):
“Relevant base collection of technologies, policies and institutional arrangements that facilitate the availability of and access to spatial data”.
The word infrastructure is used to promote the concept of a reliable, supporting environment, analogous to a road or telecommunications network, that, in this case, facilitates the access to geographically-related information using a minimum set of estàndard practices, protocols, and specifications.
An SDI must be more than a single data set or database; an SDI hosts geographic data and attributes, sufficient documentation (metadata), a means to discover, visualitzi, and evaluate the data (catalogues and Web mapping)
It must also include the Organisational agreements needed to coordinate and adminster it.

Directiva INSPIRE:
“A l’efecte de la present Directiva s’entendrà per: « infraestructura d’informació espacial »: metadades, conjunts de dades espacials i els serveis de dades espacials, els serveis i tecnologies de xarxa, els acords sobre posada en comú, accés i utilització, i els mecanismes, processos i procediments de coordinació i seguiment establerts, gestionats o posats a disposició de conformitat amb el que disposa la present Directiva”.

1.3 Conclusions. Una definició
Podem constatar la repetició, en les diferents definicions, d’alguns atributs o elements que pensem que no formarien part de les característiques d’altres conceptes de la mateixa classe que una IDE.

Observem que en la majoria de definicions apareix primer una descripció del QUE ÉS. I és en aquesta primera part on els termes abans descrits són freqüents:

• a) Coordinació, organització, acords … i
• b) Xarxa, tecnologies de xarxa, xarxa d’ordinadors, …

Cal doncs considerar que tots dos són els dos elements que caracteritzen una IDE i la diferencien d’altres conceptes. Perquè “alguna cosa” pugui ser definit, qualificat com una IDE ha de contenir dos elements, és a dir:

• a) tenir una Organització que, entre altres, es responsabilitzi de la coordinació entre agents, organització de recursos, promoció d’acords entre agents, etc.
• b) Consistir en una xarxa distribuïda de servidors

Com a conclusió inicial, la nostra definició “clàssica” d’IDE seria:

• Una xarxa de WMS servidors de mapes i informació geogràfica a Internet, perfectament etiquetats i identificats a la xarxa, contenint geodades i geoserveis espacials descrits mitjançant metadades i accessibles mitjançant un sistema de Catàlegs interconnectats … (Això seria el QUÈ: resultat material, el producte)
• Impulsada, tutelada, administrada i promoguda per una organització responsable específica.

Tot seguit ens plantegem el PER A QUÈ. Aquesta última part s’ha d’entendre inicialment com a complementària, aclaridora de la primera, que se centra en la definició, sense que això vulgui dir que ho menystenim, com es veurà més endavant.

Si seleccionem una de les definicions abans exposades:
“Framework of spatial data, metadata, users and tools that are interactively connected in order to use spatial data in an efficient and flexible way”.

Veiem que l’objectiu és més genèric i ambiciós, i arriba fins a la inter operabilitat de la interconnexió de recursos en xarxa, de manera que es faciliti un ús eficient i flexible de la geoinformació. Podríem dir que aquesta definició queda més vinculada al PERQUE de les IDE que no pas altres definicions, ja que aquelles posen l’èmfasi en el QUE, no en el PERQUÈ.

Per tant, un tercer element de la definició hauria de ser:

• • • Amb la finalitat d’utilitzar la geoinformació existent d’una manera flexible i eficient (això seria el PER A QUE)

2. Anàlisi de la situació actual de les IDE. Objectius inicials i resultats presents. El final del camí?

2.1 La situació actual
A partir de la definició que hem anomenat “clàssica”, que integra els elements bàsics de la majoria de les definicions, s’entén que el desenvolupament de les IDE s’hagi centrat fonamentalment en les metadades, processos de descobriment i el simple accés a les dades, aspectes que cobreixen una majoria d’elles.

Tot i això, podem afirmar que no han esgotat el seu recorregut encara, ja que la majoria no pot donar suport a molts dels requeriments que suposadament sorgeixen actualment tant dins les AAPP com en altres contexts.

El gran volum d’iniciatives arreu del mon que s’han desenvolupat en els darrers 5 anys, construint aquests tipus d’infrastructures impossibilita un estricte anàlisi quantitatiu estadístic que contempli les diverses situacions que es donen. Però, amb un caràcter general, es pot dir que hi ha més bones voluntats que realitzacions pràctiques. A nivell de l’estat espanyol, si be gairebé totes les administracions autonòmiques afirmen disposar d’una IDE, moltes encara no s’han dotat d’una catàleg de metadades estàndard, no han aconseguit la participació d’altres nivells de l’administració, o bé s’han limitat a publicar en la web el que els propis organismes responsables de les IDE, usualment els serveis cartogràfics corresponents, ja tenien, afegint-hi les metadades descriptives.

Altres IDEs tenen les aplicacions tancades, no utilitzables pel públic sinó per uns pocs integrants, sense catàleg i sense serveis estàndards, IDEs que realment son un visualitzador web aplicat a una sola font d’informació, sense xarxa d’informació distribuïda, i altres coses similars.

Fins ara el procés seguit en el desenvolupament de les Infraestructures ha estat orientat a que els diversos proveïdors de geoinformació facilitessin l’inventari i la catalogació dels recursos. És a dir, ha primat una estratègia d’OFERTA o acumulació de recursos, com a base per a les utilitats potencials que es deriven de la compartició dels recuros a través d’Internet.

I en aquest etapa evolutiva de les IDE s’ha incidit exclusivament en aquest objectiu, confonent-lo amb la finalitat d’aquest, que no és més que fer ús de la plataforma Internet per connectar i fer utilitzables, en una estructura distribuïda, els recursos d’informació existents en multiplicitat d’organismes públics i privats. El que vol dir que l’èmfasi s’ha situat, i encara està, en l’aprovisionament dels recursos (QUÉ), i no tant en la seva utilització (PER A QUÉ), amb les mancances d’efectivitat que això comporta.

Aquells (descobriment i accés a dades) serien doncs els objectius a abastar en una primera fase per les IDE. Però moltes IDE s’han quedat a mig camí, algunes amb prou feines han acomplert els objectius més elementals per a ser nomenades com a tal (catàleg i serveis). Inclús s’han definit com a IDE des d’aplicacions Web tancades i no estàndards fins a simples visualtizadors Web. Algunes organitzacions IDE han arribat al punt de maduresa, complint els seus objectius però amb poques perspectives d’atreure nous participants i obrir nous camps d’actuació. Si be el seu manteniment i activitat ha de continuar, les seves estructures s’envelleixen i no s’innova. Davant d’iniciatives i projectes ja consolidats, inclús institucionalitzats, amb un bon nivell de serveis, es troben multitud d’intents inacabats, tan a nivells estatal, regional o local.

És clar que prèvia a la utilització és la disponibilitat de la infraestructura, però, possiblement per falta de models de referència, la primera fase s’esgota. Fins ara, les activitats dels centres impulsors de les IDE, que s’han vingut preocupant de dotar-se de fonts de dades, catàlegs, visualitzadors, etc., però d’alguna manera descuidant o deixant de banda els efectes d’aquesta disponibilitat, els seus beneficis obtenibles en la plena utilització dels recursos.

2.2 Les infrastructures van més enllà del descobriment i accés (èmfasi en la finalitat)
En extensió:
Hi ha dades i serveis que fins ara no vénen sent considerats com a objectiu de les IDE i que aporten igualment un gran valor a la disciplina IG: imatges de satèl·lit, fotografies aèries, mapes històrics… En l’àmbit dels geoserveis, l’oferta d’aplicacions (que no processos) d’usuari final per a la manipulació i ús final de la geoinformació és també un gran incentiu per a la utilització dels recursos de dades que ofereix una IDE per part d’usuaris sense qualificació.
Per tant més enllà de les dades espacials i dels geoserveis de processament, hi ha altres recursos de geoinformació (informació i tecnologies) que haurien de ser acollits dins del desenvolupament de les IDE, evolucionant aquests cap a una infraestructura de recursos de geoinformació que inclogués dades, serveis , aplicacions, imatges (observació de la Terra, fotografies aèries), sensors i serveis d’accés a les dades, models de dades, fons documentals, etc.

En intensitat:
Les IDE haurien de dirigir-se a proveir solucions a nivell d’infrastructura que no poden proveir els GIS, les BdD i Internet per sí mateixes. Les IDE son, fonamentalment, possibilitadores de fluxes d’informació (geospacial o no), de descobriment i accès a dades i a serveis (geospacials o no), i promotores de la col·laboració entre organitzacions i individus.
A nivell operatiu tècnic, les tecnologies IDE ha de ser capaces de proveir, a més de la publicació de metadades de dades i de serveis:

• Connectivitat entre diferents fonts de dades i serveis, creant entorns fiables, segurs i controlats
• Processos per a la transformació de dades (diferents models, SRS, unitats mesura…)
• Monitoritzar i, si és possible, garantir els temps de resposta en la provisió de les dades i serveis, incloent temps real
• En el futur, proveir serveis de valor afegit:
  • Possibilitar que els proveïdor puguin procedir la notificació de canvis, als usuaris que s”hagin subscrit a serveis de notificació, i l’accés als mateixos, actuant com a intermediari en processos de negoci multiorganitzacionals.

Qui ha de liderar aquesta faceta, que representa la utilització efectiva dels recursos generats i dels actius disponibles? Les organitzacions impulsores de les IDE?, el sector privat? Altres? Per ara sembla el més raonable que iniciïn el camí les pròpies organitzacions impulsores, com a continuïtat dels objectius que s’hagin plantejat.

3. El paper d’INSPIRE en la supervivència de les IDE

INSPIRE va ser rebut com a una grandíssima oportunitat per reforçar les iniciatives IDE a tot Europa. Així, la trasposició de la directiva a les legislacions estatals ha creat i consolidat un marc jurídic a partir del qual el que van començar sent iniciatives i projectes s’acaba institucionalitzant i formant part de les estructures de govern.

Tot i que el seu àmbit real d’aplicació se circumscriu fonamentalment al nivell estatal, no hi ha dubte que la participació dels ens subestatals (regions, autonomies) i, en menor grau, els locals, ha de ser un fet.

Per altra banda la posada en marxa dels mecanismes per a la implementació de la Directiva ha anat generant una nova cultura i la pràctica d’una bona metodologia en el tractament de les dades geospacials: des de la generació de metadades descriptives fins a la interoperabilitat dels diversos serveis web que han de donar-li suport.

Però, a banda d’aquests indubtables factors positius, cal constatar que hi ha hagut un cert replegament en el desenvolupament de les IDE, fonamentalment pel que respecte a involucrar nous participants, estendre el nombre de capes accessibles, realització d’acords de cooperació, etc. Hi ha un estancament, ja que el gruix de l’esforç dels seus responsables ha girat cap a la implementació de INSPIRE, centrat actualment en la modelització de dades conforme a la Directiva, processos d’harmonització i transformació de les dades pròpies cap a models Inspire, i adaptació dels serveis a les especificacions de les regles d’implementació. Aquests son uns treballs més tècnics, més controlables i concrets, en certa manera més burocràtics (reunions, acords, seminaris…), que no pas les accions per a generar espais de cooperació entre administracions, aprofitar la infrastructura per a noves i innovadores aplicacions, ampliar la seva aplicabilitat, etc.

Es troba a faltar, en general, una visió de “participació de molts” a la xarxa, d’infraestructura real (es valoren més les aplicacions web que la construcció participativa de la infraestructura), de projectes en comú… Molts acords formals que no es tradueixen en fets.

Tot i això, la contribució d’INSPIRE és substancial, i en el futur, el simple fet de disposar de nombrosos conjunts d’informació, a tot Europa correctament descrits, harmonitzats i interoperables, obrirà tot un nou mon d’oportunitats que aniran molt més enllà dels objectius inicial de la Directiva.

Cal esperar, doncs, que la pausa actual que hem percebut en el desenvolupament de les IDE serà temporal, obrint-se amb molta més força en un futur proper, a partir d’una base molt més sòlida, com serà l’esmentada existència de dades i serveis harmonitzats i estàndards a nivell europeu, afavorint el desenvolupament accelerat d’aplicacions distribuïdes suportades en les Infrastructures.

4. Cap al treball cooperatiu en xarxa: el nou paradigma de les IDE

4.1 Assolint la finalitat
Els països i organitzacions que s’han incorporat darrerament al moviment creacional d’IDE’s estan definint els seus objectius, i en definitiva el concepte d’ IDE, d’una manera més estesa i ambiciosa que les que donaren suport a les iniciatives inicials de primers de la dècada del 2000- 2010, que foren basades en les definicions que abans hem presentat i que semblen circumscriure-les a eines de catalogació i accés a les dades espacials. Això és degut a l’evolució general i a la visió que es té ja actualment de les IDE, i que va més enllà, com s’ha dit, dels simples catàlegs amb accés a visualització de dades. Així, es ressalta tot allò que fa referència o es deriva de la configuració en xarxa en què una IDE consisteix o en la que es recolza. Aquest és el cas de la National Spatial Data Infrastructure de Corea [1], de la que extraiem la següent definició:

Una IDE inclou aplicacions, estàndards, tecnologies i organització (governança institucional) per a l’efectiva i eficient gestió de dades i serveis a través de les organitzacions o entre elles. La seva finalitat és promoure el desenvolupament econòmic, estimular les millores en el Govern i donar suport a la sostenibilitat ambiental.

Ja es constata, en aquesta definició, que la finalitat és “l’efectiva i eficient gestió de dades i serveis ” a través ” o “entre” les organitzacions”, el que implica una estructura col·laborativa no jeràrquica o en xarxa.

Precisament entenem que el valor i impacte de les IDE esdevé de les transferències entre els diferents actors que hi participen o en fan ús. I aquí hi influencien els interessos, creences i altres valors dels actors individuals. Parlem doncs de transferències, de fluxes entre actors, no d’activitats individuals de cerca o visualització d’informació.

Com més interdependent és, la complexitat de l’entorn augmenta i es precisen estructures institucionals més complexes per a solucionar els problemes fonamentals derivats de l’escassetat de recursos. Noves institucions estan desenvolupant-se per a permetre l’intercanvi en el temps i espai, en resposta a la necessitat de gestionar, minorant-los, els costos de transacció en les activitats públiques i també privades. Així, l’intercanvi i distribució de dades espacials pot ser contemplat en termes de transaccions de mercat, que les infrastructures contribueixen a facilitar, fent transparents els actius d’informació i potenciant l’ús distribuït dels mateixos. [2] Sense oblidar la seva inserció en les actuals responsabilitats dels governs relatives a la transparència i disponibilitat de la informació pública, en el context del que s’anomena Open Data.

Sembla clar que el valor de les dades espacials pot incrementar-se en la mesura que la geoinformació és utilitzada a través d’una xarxa d’actors. Una IDE ajuda a minorar els costos de transacció i de cerca de recursos. De fet les IDE son institucions de governança que compleixen aquesta finalitat i a la seva vegada influencien en el desenvolupament de les dades.

L’activitat de les IDE cal que s’orienta cap a aconseguir la seva finalitat, és a dir, cap als processos de negoci, com a processos en cadena dins la xarxa IDE.

Els estudiosos de l’evolució de les IDE, consideren existeix un cicle de vida similar al que presenten les TIC a les organitzacions. Amb això han elaborat un discurs en el que es defineix diverses fases o estadis de desenvolupament: iniciativa solitària, intercanvi i estandardització, intermig i xarxa. El nivell de col·laboració en aquest model es progressiu, sent la fase de “xarxa” quan es dóna la participació activa i col•laboració entre organitzacions.

4.2 Les IDE com a incentivadores de la integració de processos de negoci
Precisem una visió de l’operativa de les IDE com a fluxos de dades/informació, serveis i altres recursos de geoinformació. Una IDE comença per ser un servei de Catàleg, que es complementa amb un serveis de visualització, i posteriorment amb serveis de Descàrrega i transformació (visió INSPIRE). Però a banda d’aquests components “estàtics”, una IDE, com a infrastructura, ha de poder donar suport a aplicacions d’usuari final distribuïdes (dades, serveis, aplicacions), el que comporta un constant flux de dades, com un procés industrial d’encadenament de matèria primera i eines de manufactura per acabar amb productes finals del gust de l’usuari-comprador. Aquest sistema precisa també de la possibilitat que el proveïdor pugui anunciar nous productes o noves dades o modificacions, anunci que ha de ser traslladat de manera automàtica a tots aquells usuaris que prèviament s’hagin subscrit a aquest servei de “notícies”[3], inclús configurant unes relacions subministrador-usuaris automàtiques, estables i en xarxa , on els sistemes s’interconnectin (interoperabilitat) i constitueixin la base tecnològica per a un nou paradigma en la gestió de la geoinformació.

4.3 Condicions a complir per les IDE
Efectivament, son moltes les aplicacions que avui es requereixen en la gestió del territori, especialment en la gestió urbana, en els entorns “smart”, en la gestió d’emergències, que han de basar-se no solament en l’accés compartit a determinats visions o imatges del territori que poden trobar-se en els visualitzadors o be adquirits per mitjà de webclients i presentats en pantalla, sinó que:

• 1) Han de permetre (les IDE) també l’accés a dades no estrictament o nominalment espacials, tal com inventaris de recursos, estadístiques sociodemogràfiques i sanitàries, documents administratius….Es a dir, tot tipus d’informació que pugui ser afegida a un inventari de recursos georreferenciat. I no solament la que prové de les organitzacions públiques, també la que poden generar professionals i ciutadans en determinades circumstàncies.
• 2) Cal desenvolupar i publicitar els models de dades o el models d’informació dels principals agents, com proposa INSPIRE a escala europea, fent possible una situació similar a la que es proposa la Directiva, però a escales locals (equipaments públics, trànsit, xarxes de comunicacions, edificis, punts d’interès, punts de risc, etc.), que és la manera com es pot compartir efectivament i amb eficàcia la informació que es produeix a diferents llocs i agències. Això inclou la publicació dels esquemes del objectes (propietats dels objectes o feature types), i catàleg d’objectes.

I molt especialment:

• 3) EL desenvolupament de les “noves IDE” o “IDE’s esteses” ha de centrar-se ara, quan ja es donen les condicions per a compartir dades i altres recursos, en la materialització d’aplicacions multi-organitzacionals, basades en la conformació de sistemes d’informació amb dades i recursos distribuïts, però que han d’actuar com un sistema únic, integrant, connectant, explotant i servint les múltiples informacions accessibles en la xarxa IDE.
• 4) Han de facilitar els serveis d’interconnectivat entre organitzacions i els usuaris de la informació, proveint mecanismes de diàleg entre els sistemes i l’actualització automàtica de nova informació produïda (models PULL o PUSH), en un context distribuït i estable.

4.4 Què es precisa?
a) Un Catàleg “estès”
Un catàleg IDE /CSW és el component essencial, com tothom admet, per a que les IDE responguin a la seva missió de permetre la cerca i descobriment dels recursos de geoinformació. Però la funcionalitat dels Catàleg IDE poden anar molt més enllà, donant suport a les propostes abans fetes sobre la integració de processos de negoci a partir o a través de les IDE.

Efectivament, el catàleg IDE ja és un mecanisme mitjançant el qual els proveïdors de dades i serveis poden enregistrar les seves ofertes de manera que els usuaris puguin fàcilment trobar-les i integrar-les en els seus propis entorns o consumir-les directament. Però pot acollir molta altra metainformació de rellevant interès per als usuaris, tal com models de dades o catàleg d’objectes, estils de visualització, taxonomies, etc. a més d’altres tipus d’informació, tal com imatges, dades de sensors… (dades que ja formen part dels serveis IDEC). A més, pot enregistrar les subscripcions específiques dels usuaris per rebre determinada informació quan aquesta es produeixi, i pot gestionar altres tipus d’operacions, per exemple emmagatzemant les peticions i el temps en què es fan, per facilitar els serveis push dels proveïdors cap als usuaris.

Ha de ser quelcom semblant als Entreprise Service Bus, com a infrastructura de compartició de dades.

Així, el Catàleg IDE pot ser una nova eina de gestió d’informació, part SIG, part gestor documental, part base de dades… [3]

Però un Catàleg (o Registre, Registry, terme molt empleat com a alternatiu al de Catàleg) és més que una BdDades: és un servei Web, adaptable des de grans volums i sistemes fins a petites oficines, amb relacions directes amb el Cloud…

Podria perfectament ser la base per a integrar aplicacions inter-organitzacionals, on les acciones dels diversos agents quedessin enregistrades, gestionant un sistema de notificacions/alarmes als diferents usuaris, donant suport a un sistema de subscripcions, enllaçant amb el documents, formularis i altra paperassa administrativa generada, inclús facilitant la gestió del cicle de vida de l’acte administratiu.

b) Serveis de Facilitador/intermediari/broker
Entre els quals es poden incloure:

• Serveis d’autenticació i autorització
• Serveis d’enregistrament de modificacions i/o operacions
• Promoció dels serveis de preservació digital

5. Un nou model d’eficiència organitzacional

5.1 Les opcions
La construcció de les IDE seguint models “top-bottom” porta implícita una visió jeràrquica que amb tota seguretat no recull actualment les aspiracions dels potencials beneficiaris de les infraestructures en el seu sentit més ampli i li minva les capacitats d’innovació i expansió al trobar en la mera acumulació de dades la justificació de la seva finalitat. I és clar que, com a infrastructura, aquesta disponibilitat de dades és condició necessària, però no suficient per a garantir-ne una utilització massiva, econòmica i eficaç dels recursos i les inversions que els han fet possibles.

En aquest punt del camí, que alguns poden veure com la meta final, i amb els arguments que han estat exposats anteriorment, cal que afirmem que si bé hem recorregut un bon trajecte, aquest camí continua, amb noves possibilitats, nous reptes i noves expectatives. No es que ho desitgem, és que així és i així acabarà sent; com més aviat i intensament aprofitem les forces que hem anat acumulant (especialment la disponibilitat i accessibilitat als nombrosos recursos de geoinformació) millor servirem el país, en la nostra reduïda parcel•la de la geoinformació.

Tenim diverses opcions:

• Visions (i projectes) que van de fóra a dins, és a dir, que es consideren tancades i independents de l’exterior, i visions que van de dins a fóra, obertes, compartibles
• Opcions que obliguen a una determinada solució i aquelles que poden integrar múltiples solucions tecnològiques
• Solucions amb caducitat, aquelles que es contextualitzen dins un marc tecnològic concret i les que valoren fonamentalment les dades i relativitzen el mitjà tècnic amb que son tractades
• Models i arquitectures que pretenen la unicitat i aquelles altres que, afavorint la creativitat, iniciativa i llibertat individual permeten conjugar-la amb les necessitats col·lectives
• Solucions tecnològiques tipus “caixa negra” o aquelles que estan construïdes en base a múltiples elements estàndards, connectats, substituïbles per altres quan l’escala del projecte i altres requeriments ho demandin sense que quedi afectat el sistema.
• Grans projectes, sovint sobredimensionats per unes perspectives que tal vegada no arribin a complir-se, i diversitat i progressivitat de projectes que van sent assumits a mesura que les capacitats de l’organització ho permeten i ho necessiten.
• Contexts aïllats de la ciutadania i aquells altres que poden integrar les seves aportacions i comptar amb la seva cooperació.

D’una manera sintètica, la figura 1 diferencia les opcions centralitzades i les opcions basades en l’Infrastructura o xarxa, significant aquelles característiques més rellevants que els hi son pròpies:

Fig. 1. Característiques bàsiques de les opcions centralitzades i en xarxa.

L’elecció és clara: No com a solució exclusiva, que no pot ser-ho, però sí com a alternativa tecnològica per a molts dels projectes que es formulen les Administracions Públiques, defensem les solucions i alternatives que poden recolzar-se en els recursos de la IDE i que a més son concebudes com a articulació y contribució de diferents elements, situats en la xarxa, accessibles i compartibles amb la resta de la xarxa. I no aquelles alternatives que es configuren com a un cos únic específic i tancat. Proposem una plataforma de govern (en l’àmbit de la gestió del territori) on es trobessin, fonamentalment, les diverses administracions i els seus diversos nivells competencials, així com les universitats, les empreses i, perquè no, els ciutadans. Interaccionant tots ells, ja que tots poden afegir valor públic.

I creiem que és una bona alternativa en la mesura en què es tracta d’organitzacions complexes amb trets consolidats i arrelats, diferenciats, i en molts casos disposant ja d’entorns d’explotació de geoinformació estesos en el seu sí, la qual cosa aporta, en principi, elements de resistència i confusió a les opcions que representen les arquitectures centralitzades i uniformadores. Perquè així com la tecnologia es fàcil d’implementar i gestionar, el problema real es la cultura i posicionament tant corporatiu com individual, que poden ser reticents a modificacions en els entorn tradicionals de treball[3].

Les IDE han contribuït en aquests darrers anys, a una major acceptació de la publicació i compartició de dades i de recursos de tercers, inclús a uns primers avenços en la col·laboració individual privada (crowdsourcing) i en la cooperació interdepartamental pública (institutional crowdsourcing), el que facilita l’acceptació de solucions basades en les seves característiques.

Tot i això, i per tal de minimitzar la reacció dels usuaris davant una implantació IDE en la seva organització, cal tenir clar que aquestes IDE han de ser no intrusives, es a dir, han de ser inserides enmig de les aplicacions i BdD ja existents, amb les mínimes modificacions sobre l’entorn de treball del moment. Les IDE han d’aportar nous serveis i avantatges als usuaris, i fer-se notar el menys possible, com a més invisibles millor [3]

A banda d’això, i focalitzant el tema en l’interior d’organitzacions on poden conviuen diferents entorns tecnològics, també s’ha constatat la utilitat de les aplicacions web que poden ser compartides per aquests diferents entorns i departaments de la mateixa organització, cadascuna aportant les seves dades, amb la possibilitat mantenir-se diferenciadament entre uns i altres entorns però compartint i contribuint tots ells a la gestió corporativa de les dades.

5.2 Una arquitectura socio-tècnica basada en la Infrastructura
Quin és el model al que hauríem d’atançar-nos? En principi, i tal i com ja s’està fent, cal que les organitzacions publiquin les seves dades a Internet, a través dels corresponents geoserveis web. I no es tracta solament de les cartografies o mapes, sinó de tota aquella informació que, referida al territori, pot ser geocodificada o georeferenciada, i per tant, tractada com a dada espacial, amb els seus corresponents atributs, molts dels quals provindran de la gestió administrativa i tècnica que es realitza en dita organització. Exemple: una carretera té una expressió geomètrica (gràfica) representada mitjançant coordenades geogràfiques. Aquesta carretera té, com a objecte geogràfic, un únic identificador i uns atribuïts, tal com data construcció, empresa constructora, característiques constructives, dades de manteniment, etc. etc., que poden estar en entorns diferents del SIG, en diferents BdDades inclús, i procedir de la gestió d’expedients administratius, etc., però en la mesura que tots ells tenen un nexe amb l’objecte carretera (l’identificador únic), poden representar-se i gestionar-se com a atributs de la mateixa amb independència de la seva seu física.

Una vegada aquesta geoinformació està disponible a Internet, servida a través d’un geoservei WMS, donant a conèixer a l’exterior les seves característiques (metadades en el Catàleg), i feta accessible per a altres usuaris, combinable amb moltes altres capes de geoinformació de la mateixa organització o de moltes altres, per a l’usuari extern (que pot ser també qualsevol usuari d’aquestes organitzacions) és com si tractés amb un sol “repositori” de dades, car el que ell fa és anar seleccionant les capes que l’interessen i treballar amb elles, com si totes elles estiguessin en el seu entorn local, a l’igual que l’aplicació que fa servir per a visualitzar-les i treballar-hi. Amb això haurem passat de múltiples i variats entorns de producció a un espai, virtual, únic, d’explotació. I aquesta explotació pot consistir en simplement la visualització de varies capes, fins a la modificació (interacció) de les dades per a la seva actualització en la BdD origen, via serveis WFS-Transaction. El que dóna un mon de possibilitats a les aplicacions pluri participatives a que abans hem fet esment.

En aquest model d’arquitectura de components, en el que cal anar molt més enllà del que son aplicacions de simple visualització per a començar a desenvolupar aplicacions de gestió distribuïda, poden ser imprescindibles els registres, com a eines d’enregistrament de modificacions i/o altres operacions realitzades sobre els objectes espacials.

Fig. 2. Esquema dels elements d’una arquitectura distribuïda.

5.3 Exemples d’aplicacions i sistemes amb l’arquitectura IDE (solucions en xarxa)
S’han iniciant experiències i projectes concrets per desenvolupar projectes comuns, que afecten per una banda a organismes autonòmics i per altra als ens locals. Respectant les competències de cada nivell d’administració i el principi de subsidiarietat, aquesta plataforma permet afrontar en comú projectes que convergeixen en el territori.

a. Protecció civil
La plataforma de IDEC s’està utilitzant per crear una nova base de dades de punts d’acció prioritaris, que ha de permetre a tots els actors involucrats, especialment autoritats locals, gestionar el risc d’inundacions en aquests llocs. Utilitzant aquesta plataforma, la Direcció General de Protecció Civil amb la col•laboració dels ens locals pot, via Internet, inventariar, actualitzar i revisar la informació de la base de dades de punts d’acció prioritària elaborada per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

b. Adreces i Carrerer
També és un exemple el projecte en curs de manteniment del mapa carrerer de Catalunya, consistent en una aplicació de la plataforma que dona accés als ens locals a la base de dades de Carrers i mapes carrerers gestionats per l’ICC, amb opcions d’edició per tal d’assenyalar, sobre el fons del mapa topogràfic, els nous carrers o nous portals, modificacions dels existents, o eliminació si s’escau.

c. Sincronització de BdDades de l’Ajuntament de BCN, l’Autoritat del Port de BCN i l’ ICC
Creació d’una infraestructura automatitzada per compartir i harmonitzar dades, utilitzant estàndards de l’Open Geospatial Consortium (OGC), Geography Markup Language (GML) i especificació de funcions Web (CMA).
L’objectiu comú ha estat l’automatització de la transferència de dades des del productor fins al consumidor de dades de dades mitjançant estàndards WFS OGC, donant com a resultat un accés a les dades d’altres organitzacions més senzill i més ràpid així com recollir els canvis que hagi introduït cada quan el consumidor precisa.

d. Projecte MARIE
Preparació d’una IDE temàtica per a mostrar i analitzar informació sobre les característiques dels edificis, des de la seva perspectiva energètica, per tal de proveïr el suport informatiu necessari per a la presa de decisions en la planificació urbana, de cara a l’establiment de polítiques amplies de renovació de les edificacions per a millorar-ne el seu consum energètic.

Fig. 3.

5.4 Similituds amb el paradigma Cloud Computing
Contextualitzar, en l’entorn de l’evolució de les TIC, la proposta anterior pot aportar arguments de reforç de la mateixa. I en uns moments en que el que s’anomena “Computació al núbol” o Cloud Computing (CC) es van estenent i van sent cada cop més utilitzada per empreses, organitzacions i particulars, podem trobar punts de convergència entre els seus principis i els que hem exposat referent a les IDE.

CC és fonamentalment provisió i gestió de serveis, a través de l’accés i utilització a la xarxa, sobre demanda i segons necessitats, a un conjunt de recursos informàtics compartits. Els seus beneficis reconeguts, tal com agilitat, ubiqüitat, compartició, confiança i escalabilitat han estat contrastats. Sense oblidar que permet als seus usuaris desvincular-se del manteniment dels recursos, el qual corre a càrrec dels proveïdors de serveis. El progrés del CC permet ja avui en dia parlar de “TIC com a serveis”. El CC no solament té capacitat per a emmagatzemar i servir dades, també de servir aplicacions i actuar com a plataforma tecnològica. Els processos poden construir-se sobre la base de l’encadenament o de col•leccions de serveis (amb processos més simples, configurables i reutilitzables). Configurant un sistema on múltiples components treballen conjuntament sobre la base de l’estandardització (que aporta la interoperabilitat que es precisa). [4]

Els termes “Service Oriented Architecture” (SOA), “storage as a Service” (StaaS), “software as a Service” (SaaS), “Process as a Service” (PraaS), son ja comuns en la nostra terminologia i cultura informàtica, traduint les capacitats del CC en donar serveis en l’emmagatzematge de dades, en la provisió de software, i en la utilització de serveis de processament. De fet els anomenats “Virtual Globes” (Google Earth, Bing Maps, NASA WorldWind…) i altres recursos Internet (ArcGis Online, Map Maker, Waze, Usuhaia i molts més) ja fa temps que ens ofereixen funcions similars: podem editar amb un software que ofereixen, emmagatzemar la informació generada en el seu “nubol”, utilitzar geoserveis, etc.

Però l’evolució del CC continua, i s’estan ja utilitzant funcionalitats CC com ara “Infrastructure as a Service” (IaaS), “Platform as a Service” (PaaS), “Database as a Service” (DbaaS), “Security as a Service” (SeaaS), inclús “Information as a Service” (IfaaS). [4]

En definitiva, l’evolució tecnològica, que és l’origen a la seva vegada d’importants canvis en els models de gestió de les organitzacions, ens duu cap a un context de compartició i reutilització de recursos distribuïts a la xarxa, més obert, senzill i econòmic. I aquesta es la proposta que plantegem com a evolució de les Infrastructures de Dades: el convertirse en plataformes de serveis i recursos distribuïts, amb comportaments i garanties similars als que ofereixen els serveis de Cloud Computing.

Conclusió

Com a conclusió, volem considerar que la defensa que hem fet d’un model de gestió distribuïda basat en la Infrastructura i en la xarxa, és una aposta de futur que té plena lògica en el context tecnològic i econòmic actual, en que l’eficiència ha de prevaldre en les decisions i activitats dels organismes públics, i no hi ha dubte de que “compartir” n’és un dels instruments.

Referències

[1] National Spatial Data Infrastructue. The Case of the Republic of Korea http://infodev.org/article/national-spatial-data-infrastructure-case-republic korea Desembre 2010

[2] Value of Spatial Data: Networked Performance beyond Economic Rhetoric∗
Joep Crompvoets1, Erik de Man2, Cathy Macharis³
International Journal of Spatial Data Infrastructures Research, 2010, Vol.5, 96-119

[3] Universal Service Bus – Beyond SDI. Ron Lake. Blog. Galdos Inc. Març 2013

[4] Cloud Computing as an Innovation in GIS&SDI. M. Naghavi. Journal of Goegraphic Information System, vol 4, 2012.