Monografia tècnica 14
ICGC, 2023
ISBN: 978-84-19695-65-9

Aquesta monografia repassa, sense voler ser exhaustiva, algun dels aspectes de la sismologia desenvolupada per Fontserè i part del seu llegat que es preserva a la Cartoteca de Catalunya de l’Institut. També ofereix una visió dels terratrèmols que van afectar la Val d’Aran i, en general, el Pirineu central els anys 1373 i 1923 i del seu coneixement actual. Té, per tant, una doble contribució: recordar la memòria d’un home que va dedicar la seva vida al desenvolupament de la ciència catalana, i difondre diversos aspectes de l’evolució del coneixement sismològic a Catalunya, al qual tant va contribuir.

El 2023 va fer cent anys que es va produir el terratrèmol més gran a Catalunya des que tenim registre instrumental. Va ser a la Val d’Aran, en el límit amb Aragó, el dia 19 de novembre de 1923, amb una magnitud calculada d’entre 5-5,5. Catalunya, però, no és una regió amb una sismicitat molt elevada i terratrèmols altament destructors com els molt recents de Turquia o Marroc no són esperables. Tanmateix, no està totalment lliure d’aquest fenomen i sabem, pel registre històric, de terratrèmols que, no essent de les dimensions dels esmentats, han provocat danys i víctimes. Enguany fa també sis-cents cinquanta anys d’un d’aquests terratrèmols, va tenir lloc la nit del 2 al 3 de març de 1373, amb epicentre a la Ribagorça, no lluny de l’esmentat, amb una magnitud estimada d’entre 6-6,5.

Des de la seva reinstauració, la Generalitat de Catalunya es va preocupar per desenvolupar eines que permetessin conèixer millor la sismicitat de Catalunya i prevenir i mitigar els seus efectes. Per això, ja l’any 1981, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de creació del Servei de Sismologia de Catalunya. A dia d’avui, l’ICGC té encomanat per Llei “Desenvolupar i mantenir la xarxa sísmica i el servei d’informació sismològica i d’avaluació del risc sísmic de Catalunya”. És a partir de la Xarxa sísmica de Catalunya, eina tecnològicament avançada, que l’ICGC té competències per, com li ordena la Llei, “Proporcionar a la població, a l’Administració, i en particular, a Protecció Civil, informació ràpida sobre els terratrèmols que tenen lloc o poden afectar Catalunya”.

Però aquesta xarxa sísmica no va néixer del no res. Com moltes altres iniciatives a Catalunya, hi ha una història de dedicacions personals i d’institucions benemèrites que van lluitar per crear el coneixement i la infraestructura que ara continuem.

En aquest context, l’any 2020 va ser declarat Any Fontserè per la Generalitat de Catalunya. El motiu era rendir homenatge a Eduard Fontserè i Riba, científic català del qual es commemorava l’aniversari. L’1 de març es complia el 150è aniversari del seu naixement i el 18 de setembre el 50è aniversari de la seva mort. Eduard Fontserè fou una figura cabdal de la ciència catalana i del catalanisme científic de la primera meitat del segle XX i la seva figura mereixeria encara més reconeixement.

Va ser Fontserè, aleshores director de la secció sísmica de l’Observatori Fabra, qui va informar sobre què havia succeït i va estudiar, dintre de les possibilitats de l’època, el terratrèmol de 1923. També va ser l’autor de la primera gran compilació dels terratrèmols històrics de Catalunya.

En el període 2020-2021, on s’inscrivia l’any commemoratiu, s’havien de desenvolupar diversos actes per homenatjar la seva figura. La pandèmia, que ens va afectar tot just a començament de l’Any Fontserè, va posar difícil la celebració de molts d’ells.

Part del treball que duem a terme a l’ICGC podem considerar-lo continuador de tasques endegades per Fontserè. El reconeixem com un dels impulsors de la Societat Catalana de Geografia i com l’organitzador dels estudis sismològics moderns a Catalunya. És precisament en aquesta última faceta on se centra aquest volum que teniu a mans.

Per això ens ha semblat adient, en ocasió del centenari del terratrèmol de 1923 i poc després del cinquantè aniversari de la mort de Fontserè, fer alhora memòria del fenomen sísmic, com a recordatori d’un risc natural que, no per infreqüent, hem de menystenir, i de la persona que més decididament va posar els fonaments dels estudis de sismicitat, perillositat i risc sísmic a Catalunya.