Des de fa molts anys, alguns barris de Castelldefels estan acostumats a patir petites inundacions cada cop que passa una tempesta. Però els episodis de la tardor de l’any 2002 van ser d’una dimensió tan extraordinària que van evidenciar la necessitat urgent d’actuació i planificació sobre el territori. Aquest estudi analitza mitjançant els Sistemes d’Informació Geogràfica les causes que provoquen les inundacions al municipi, localitzant els llocs amb més risc potencial i tractant de trobar solucions de cara a resoldre o almenys minimitzar el problema.

1. Objectius

– Explicar el problema i les causes de la inundabilitat a Castelldefels
– Analitzar el problema hidrològic que provoca el relleu del municipi.
– Calcular la quantitat d’aigua caiguda a Castelldefels durant les inundacions de 2002.
– Analitzar la localització de la xarxa de col·lectors de la població.
– Detectar quines són les àrees potencialment inundables a Castelldefels.
– Demostrar si existeix alguna relació entre els usos del sòl i les inundacions al municipi.

2. Marc geogràfic

El municipi de Castelldefels (12,87 km2; 41º 20′ N, 2º 40′ E) es troba a l’extrem meridional de la comarca del Baix Llobregat, dins la província de Barcelona. La seva fisonomia contrastada ens presenta un paisatge amb dues unitats geomorfològiques ben diferenciades. D’una banda, el Massís del Garraf, un sistema muntanyós de poca alçada però amb pendents molt pronunciats del qual Castelldefels ocupa la part més baixa. Es caracteritza per la presència de roques carbonatades que pateixen doble erosió (eòlica i hídrica), afavorint processos com la carstificació i dissolució de la roca, i la formació de coves, simes i rius subterranis. De l’altra, el Delta del Llobregat, un territori totalment pla, de pendent inapreciable i una altitud mai superior als 6-7 metres sobre el nivell del mar. La seva formació té origen en la progressiva acumulació de sediments fluvials durant els darrers 10.000 anys [Figura 1], tot i que el sector occidental ha tingut un desenvolupament més lent, requerint la dessecació artificial de pantans i maresmes durant els darrers segles per tal de consolidar el sòl de forma definitiva. Actualment, però, l’evolució és inversa i el mar està guanyant terreny sobre el Delta, contaminant de pas el seu aqüífer amb aigua salada. Aquest canvi és degut a la suma de diversos factors com la pujada del nivell del mar, la compactació i l’enfonsament natural del terreny, l’extracció d’àrids i aigües subterrànies, els embassaments, les canalitzacions, el bloqueig que provoca el port de Barcelona, etcètera. De tota manera, Castelldefels es troba a la part menys afectada per l’erosió deltaica, ja que la presència del Port Ginesta afavoreix encara la retenció de sediments en aquest sector.

El clima local es troba altament condicionat per l’emplaçament costaner del municipi, el qual li atorga unes característiques típicament mediterrànies. L’efecte termoregulador del mar permet mantenir unes temperatures agradables durant bona part de l’any (16 ºC de mitjana anual), amb hiverns relativament suaus (9 ºC al gener) i estius càlids (23 ºC al juliol). Les precipitacions són més aviat escasses (600 mm anuals) i presenten un règim molt estacional que es concentra a la primavera i sobretot a la tardor (setembre i octubre sumen uns 160 mm de mitjana). Durant aquests mesos, la irrupció de masses d’aire fred en contrast amb una elevada temperatura del mar dóna lloc a fortes tempestes d’elevada intensitat. Per contra, l’estiu és un període sec i de balanç hídric negatiu, degut a la presència d’anticiclons subtropicals que donen lloc a una situació atmosfèrica molt estable.

La xarxa hidrogràfica de Castelldefels és bastant peculiar, ja que està formada per rieres que neixen al Massís del Garraf però que després es difuminen sense poder desguassar al mar de forma natural degut a la manca de pendent del Delta. Això antigament provocava que les aigües de pluja quedessin retingudes a la plana i s’acumulessin formant una zona pantanosa que era coneguda com Les Marines. Aquest problema es va resoldre amb la construcció de la Corredora Mestra (1722), una sèquia que travessa tot el municipi i que va permetre dessecar bona part de l’àrea empantanada, reconvertint-la en camps de conreus. Tot i això, les inundacions temporals es van prolongar en el temps, sobretot durant les temporades de pluges, i es van fer més problemàtiques amb la progressiva ocupació urbanística del territori. Durant el segle XX s’han realitzat diverses modificacions sobre la xarxa hidrogràfica amb l’objectiu de millorar el drenatge del Delta. La principal va ser la canalització de les rieres principals i la seva derivació cap a la riera de Canyars, també canalitzada i allargada fins al mar. Altres obres importants són la creació de diferents espais hídrics que substitueixen antigues extraccions d’àrids i que avui tenen una doble funció: lúdica (zona d’esbarjo) i hidrològica (compensen l’eliminació de marismes i actuen com a magatzems d’aigua). Aquest és el cas del Canal Olímpic de Piragüisme (1990), la plaça de la Barona o les basses del Campus de la UPC, tres espais intercomunicats que ocupen l’1,3% de la superfície del municipi. També algunes sèquies de rec i diversos col·lectors pluvials que s’han construït darrerament ajuden a reconduir l’aigua directament al mar.

42_art2_01
Figura 1. Esquema de l’evolució del Delta del Llobregat (Jordi Navarro i Pérez: Castelldefels, una introducció a la seva geografia i història).

Pel que fa a les aigües subterrànies, la plana deltaica del Llobregat constitueix un dels aqüífers més importants de Catalunya. Es divideix en dues parts separades per una capa d’argiles i llims impermeables: el superior (obert al mar) i el profund (tancat). A més, la intensa carstificació del Massís del Garraf dóna lloc a la formació de torrents subterranis que alimenten aquest aqüífer o desguassen directament al mar. Malgrat tot, la sobreexplotació, la contaminació, l’extracció de sorres i l’abocament de residus estan deteriorant molt el sistema, alterant l’equilibri hídric i facilitant la intrusió marina, la salinització dels terrenys i la ruïna dels camps de conreu.

Les característiques dels sòls es troben altament condicionades per la geomorfologia local del terreny. D’una banda, al Massís del Garraf els vessants i pujols de roques calcàries deriven en sòls pedregosos, amb horitzons poc profunds i poc evolucionats, pobres en general i amb una capacitat molt baixa de retenció de l’aigua. En conseqüència, la vegetació és escassa i la poca que existeix està molt exposada als incendis forestals, l’erosió i l’empobriment del sòl. De l’altra, a la plana deltaica els sòls es troben també poc desenvolupats, ja que únicament tenen dos horitzons, però el superior és molt fèrtil gràcies a la seva composició equilibrada d’argiles, sorres i llims, cosa que permet la producció de bons conreus allà on existeix un bon drenatge. Ara bé, a la franja costanera, d’uns 800 metres d’amplada, la composició química es desequilibra i els terrenys deixen de ser fèrtils segons ens apropem a la platja, degut a un augment de la salinitat (provocat per les intrusions marines), una major quantitat de sorra que d’argila i llims (que fa el sòl més impermeable) i un nivell freàtic cada cop més proper a la superfície.

Les diferents condicions edàfiques, microclimàtiques i/o antròpiques configuren un total de sis dominis de vegetació diferents a Castelldefels. El primer és l’alzinar, la comunitat vegetal que, en estat natural, dominaria espontàniament a la major part del Massís del Garraf. En canvi, degut a la degradació provocada pels incendis i la pressió forestal, la vegetació més estesa avui dia són els matollars i els prats secs. Als vessants calcaris més assolellats del Massís, però l’alzinar retrocedeix per si sol degut a la sequedat del terreny i la morfologia càrstica, apareixent en el seu lloc la màquia litoral de llentiscle i margalló. Aquesta comunitat és característica del litoral mediterrani meridional (més càlid i més sec), tot i que actualment es troba limitada a petits fragments integrats en mosaics on també s’hi troben prats secs, afloraments rocosos i, ocasionalment, el pi blanc en àrees urbanitzades. Si les condicions són encara més adverses, la màquia deixa pas a la vegetació rupícola, molt diversificada a les roques calcàries del Garraf, amb varietats que creixen en aflorament rocosos plans o poc inclinats amb sòls prims i d’altres que es subjecten enmig de les esquerdes dels barrancs.

Ja a la plana deltaica, la vegetació de ribera és la comunitat que millor es desenvolupa als marges de les basses i altres cursos de drenatge. En aquests ambients, gràcies a la presència d’un nivell freàtic superficial més o menys constant, espècies com àlbers, salzes, esbarzers, herbes altes o canyissars gaudeixen d’unes condicions hídriques favorables durant tot l’any. Ara bé, si ens apropem a la franja litoral, apareixen les comunitats halòfiles, espècies adaptades a condicions edàfiques especials d’entollament i elevada salinitat, com els canyissars i les jonqueres. Finalment, els arenals de la platja constitueixen un ambient clarament diferenciat de la resta, amb plantes adaptades a la mobilitat del substrat i, sobretot, a l’aridesa i porositat del sòl. Aquesta vegetació la trobem avui sobretot a les zones menys concorregudes, seguides sovint per pinedes de pinus pinea, plantades a principis del segle passat per tal d’afavorir la fixació de les dunes.

El creixement demogràfic del municipi no es va iniciar fins mitjans del segle XX, quan la popularització de l’automòbil, la construcció de l’Autovia (1954) i la recuperació econòmica del país van convertir Castelldefels en un dels llocs preferits pels barcelonins per a estiuejar o establir una segona residència. La demanda va apujar ràpidament el preu del sòl urbanitzable, cosa que va animar la decadent agricultura local a vendre els seus terrenys. Això començà un procés urbanitzador de ritme vertiginós, amb cases i blocs d’apartaments envaint el sòl agrícola sense tenir en compte la productivitat dels conreus. La població va passar d’uns 2.000 habitants el 1950 a més de 20.000 el 1975, mentre l’economia local es fonamentava cada cop més en les activitats turístiques i residencials, sobretot arran de la crisi econòmica dels anys setanta, de la qual van sortir reforçats el comerç, el turisme i l’hostaleria. Posteriorment, ja a la dècada dels noranta, Castelldefels patia una important crisi en el model turístic degut a la recuperació de les platges barcelonines. Malgrat tot, el creixement demogràfic es va mantenir (33000 habitants l’any 1992; 57000 l’any 2005), impulsat per la saturació del sòl a la capital, la millora de les comunicacions (ferrocarrils de Rodalies, Autopista del Garraf) i dels serveis municipals, la descentralització de la indústria i dels equipaments comercials, i la reconversió de segones residències en principals. Com a resultat, avui dia Castelldefels és un territori molt urbanitzat, tant a la plana com a la muntanya, on arreu tard o d’hora s’hi ha anat edificant. L’accelerada i progressiva urbanització del sòl ha provocat que actualment quedin molt pocs terrenys dedicats al conreu, i els pocs que queden es troben en una situació molt marginal i resten sota amenaça de desaparèixer en un futur proper. Així mateix, les àrees de vegetació natural han estat substituïdes i/o envaïdes amb el temps, quedant tan sols parcialment intacte el bosc de Can Aimeric. La xarxa viària és un element que també ocupa una superfície destacable, degut a l’existència d’importants infraestructures com l’Autopista del Garraf, l’autovia de Castelldefels o la línia ferroviària, que travessen i divideixen transversalment tot el municipi.

3. Material i mètode

3.1. Cartografia
La major part de la informació cartogràfica, així com els ortofotomapes, s’ha descarregat de la pàgina web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (http://www.icc.cat
), utilitzant el seu servidor de mapes gratuït. Més concretament, es van emprar els 12 fulls topogràfics d’escala 1:5000 necessaris per a cobrir tot el municipi de Castelldefels i la conca de la riera de Canyars. Els mapes de municipis i usos del sòl s’han obtingut de la pàgina web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya (http://mediambient.gencat.net/net/cat/inici.jsp). Tot l’estudi s’ha realitzat mitjançant el software ArcGis, versió 9.2.

3.2. Relleu
L’anàlisi del relleu s’ha realitzat mitjançant la construcció d’un Model Digital d’Elevació (MDE) de resolució 5×5 metres, el qual s’ha aconseguit prenent com a base les corbes de nivell i els punts de cota dels fulls topogràfics. El MDE ens ha permès obtenir també el mapa de pendents i apreciar així el grau d’inclinació del terreny.

3.3. Col·lectors de pluvials i càlcul de les conques receptores
La informació sobre col·lectors de pluvials ha estat facilitada per l’Ajuntament de Castelldefels, que va permetre accedir a l’Estudi Tècnic de Drenatge per a la realització d’un Pla Especial de Mesures Addicionals arrel de les precipitacions de setembre-octubre de 2002, realitzat per l’empresa consultora Typsa i dirigit pel propi Ajuntament l’any 2005. Els punts s’han escollit tenint en compte la seva localització (propers a les capçaleres) i la grandària de la seva conca receptora. La digitalització d’aquests punts de desguàs sobre el mapa s’ha realitzat a mà prenent com a base el carrerer del municipi. Tot seguit, s’ha calculat gràficament la conca receptora [Figura 2] de cada col·lector seguint el següent procediment: en primer lloc, es construeix un mapa d’orientació de vessants (cada cel·la de 5×5 metres es representa amb un valor que indica la direcció de l’aigua en escolar-se superficialment) mitjançant el MDE i aplicant l’eina Flow Direction; i, tot seguit, es dibuixa un polígon per a cada conca receptora amb la funció Watershed. Cal advertir que la ubicació d’alguns col·lectors sobre el mapa no sempre coincideix amb els fons de valls, possiblement per algun error en les dades. En aquests casos, els punts s’han mogut cap a la cel·la propera més apropiada per tal d’obtenir el dibuix correcte de la conca.

42_art2_02
Figura 2. A dalt, els col·lectors pluvials seleccionats; a baix, les corresponents conques receptores.


3.4. Estimació de la precipitació caiguda i capacitat dels col·lectors

Les dades utilitzades corresponen al temporal de llevant d’octubre de 2002, el qual va ocasionar importants inundacions i danys materials de forma general a Castelldefels i també a d’altres municipis del voltant. Davant la gran quantitat i la diferent fiabilitat de la informació disponible, només s’ha tingut en compte la precipitació total enregistrada el dia 9 d’octubre (entre les 0 i les 24 hores) a observatoris oficials situats a menys de 30 km de distància de Castelldefels. Un cop seleccionades, les dades s’han recopilat en un llistat indicant el nom del municipi, les coordenades geogràfiques de l’observatori i la precipitació enregistrada.

La taula d’observatoris es carrega sobre el mapa com una capa de punts que representa la seva localització a partir del camp de coordenades. Tot seguit, es genera el mapa d’isohietes mitjançant la interpolació de les xifres de precipitació amb la funció IDW (Inverse Distance Weighted), dibuixant els radis de proximitat des de 4 punts. Un cop aquí, es calcula la quantitat total de precipitació caiguda sobre cada cel·la del municipi de Castelldefels el dia 9 d’octubre de 2002:

Si… 1 mm de precipitació = 1 l/m2, i… 1 cel·la (resolució del mapa) = 5 x 5 m = 25 m2
llavors tindrem que… 1 l/m2 = 25 l/25 m2 = 25 l/cel·la
Per tant…
1 mm de precipitació = 25 l/cel·la
Amb la calculadora ràster: [Precip_Cdf] = [Cdf_ras] * [Idw_4] * 25 l/cel·la
on “Precip_Cdf” és el mapa ràster de precipitació caiguda a Castelldefels, “Cdf_ras” és el mapa ràster del municipi de Castelldefels, i “Idw_4” és el mapa d’isoietes en mm del dia 9 d’octubre de 2002

Finalment, es suma el valor de totes les cel·les d’aquest darrer mapa mitjançant la funció Zonal Statistics as Table i s’obté així el total de precipitació caiguda al municipi.

Es repeteix el mateix procediment sobre cadascuna de les conques receptores abans calculades, substituint la capa del municipi de Castelldefels per la de la conca pertinent:

[Precip_c01] = [Watershed_c01] * [Idw_4] * 25 l/cel·la
on “Precip_c01” és el mapa ràster de precipitació caiguda a la conca nº 1, “Watershed_c01” és el mapa ràster de la conca nº 1, i “Idw_4” és el mapa d’isoietes en mm del 9 d’octubre de 2002

Es suma llavors el valor de totes les cel·les del mapa amb l’eina Zonal Statistics as Table i s’obté com a resultat la quantitat recollida pel col·lector de pluvials, ja que es considera que tota l’aigua caiguda a la conca anirà a parar a aquest punt.

3.5. Inundabilitat
El mapa de riscos d’inundabilitat s’ha construït en base als criteris següents: 1) Els terrenys inundables de Castelldefels es troben sempre a la part deltaica del municipi, la qual generalment no supera els 5 metres d’altitud sobre el nivell del mar, i 2) Un terreny és potencialment inundable quan es troba enfonsat, és a dir, quan l’altitud és inferior a la de tot el perímetre que l’envolta.

Tenint en compte això, es va realitzar un primer mapa altimètric reclassificant el valor de les cel·les del MDE de la manera següent:
0 = Altituds entre 0 i 1 metres 1 = Altituds entre 1 i 2 metres
2 = Altituds entre 2 i 3 metres 3 = Altituds entre 3 i 4 metres
4 = Altituds entre 4 i 5 metres 5 = Altituds superiors a 5 metres

Tot seguit, es van fer altres reclassificacions altimètriques (cotes de 4, 3, 2.5 i 2 metres) per a estudiar més a fons el funcionament de les àrees inundables, podent així simular l’evolució d’una inundació i distingir les zones amb major i menor risc d’inundabilitat al municipi.

3.6. Usos del sòl
La relació entre infraestructures i inundacions es realitza mitjançant la reclassificació del mapa d’usos del sòl amb el mètode booleà, diferenciant les cel·les corresponents a infraestructures viàries de totes les altres. A continuació, es reclassifica el MDE de la mateixa forma, separant aquí les cel·les amb altituds superiors als 4 metres sobre el nivell del mar de les que estan per sota i, finalment, s’aplica la funció Raster Calculator:

[Viàries_4_30] = [Viàries] + [Reclass_4_30]
on [Viàries] és el mapa que distingeix les infraestructures viàries d’altres usos del sòl, i [Reclass_4_30] és el mapa que separa altituds superiors a 4 m sobre el nivell del mar de la resta.

4. Resultats

4.1. Relleu i hidrografia
El Model Digital d’Elevació [Figura 3a] ens mostra d’una manera molt visual les característiques del relleu a Castelldefels, amb dues unitats orogràfiques molt contrastades: a l’extrem nord-occidental, les darreres muntanyes del Massís del Garraf, d’alçades moderades; a la resta, la plana deltaica, que es troba pràcticament a nivell del mar. Al mapa de pendents [Figura 3b] comprovem com els darrers contraforts del Massís presenten una morfologia molt abrupta i inclinada, on alguns vessants arriben a constituir autèntiques parets rocoses sobre el terreny (s’apropen als 90º d’inclinació), amb les conseqüències torrencials i erosives que això comporta en cas de precipitacions intenses. Per contra, el Delta se’ns mostra com un territori molt pla i sense inclinació destacable, provocant que l’aigua que baixa ràpidament pels vessants del Garraf s’aturi de sobte a la plana i li sigui gairebé impossible arribar al mar de forma natural.

42_art2_03_01
Figura 3. A l’esquerra, Model Digital d’Elevació de Castelldefels; a la dreta, mapa de pendents.

4.2. Estimació de la precipitació caiguda i capacitat dels col·lectors
El resultat de calcular tota l’aigua caiguda sobre el municipi el dia 9 d’octubre de 2002 es pot veure a la taula de la Figura 4. La variable Count indica el nombre total de píxels de la capa; Area és la superfície en m2; Min i Max són els valors mínim i màxim de precipitació a una cel·la (en litres); Range és la diferència entre aquestes dues xifres; Mean el valor mitjà totes les cel·les; Std és la desviació estàndard; i Sum el sumatori dels valors de totes les cel·les, és a dir, la precipitació total del municipi, en total més de 2600 milions de litres.

42_art2_04
Figura 4. Taula estadística de la precipitació caiguda a Castelldefels el 9 d’octubre de 2002.

La taula de la Figura 5 mostra el càlcul de l’aigua recollida a cadascuna de les conques. Els col·lectors que van haver de recollir més precipitació són els que serveixen a conques més extenses en superfície, és a dir, la 12 (carrer del Castanyer) i 16 (Torrent de Can Vinader). Les quantitats recollides són extraordinàriament grans, superant els 80 milions de litres en 24 hores a cadascun d’aquests dos col·lectors. Fins i tot les conques més petites, com la 13 (carrer de Can Roca) i la 15 (carrer de Maria Aurèlia Capmany) van haver d’absorbir més d’un milió i mig de litres aquest dia. No és estrany, doncs, que qualsevol problema en el funcionament dels col·lectors, ja sigui una neteja insuficient o el propi arrossegament de material i roques de la muntanya durant la una tempesta d’aquestes dimensions, pugui provocar el taponament i/o trencament de la canonada, fet que deriva inevitablement en problemes d’inundacions i danys materials per la força d’arrossegament de l’aigua.

42_art2_05
Figura 5. Taula comparativa de la precipitació recollida el dia 9 d’octubre de 2002 a cada col·lector de pluvials de Castelldefels.

4.3. Inundabilitat
El mapa d’altituds reclassificades [Figura 6] mostra com aproximadament la meitat del municipi es troba per sota dels 5 metres d’altitud, convertint-se en la part del territori més susceptible de patir avingudes. Ara bé, només són àrees inundables aquelles que es troben enfonsades, és a dir, les que presenten una altitud sensiblement inferior a la del seu entorn. Sobre el mapa, aquests punts es dibuixen en forma de taques blaves tancades, i podem veure que algunes d’elles estan bastant marcades, sobretot als barris de Can Ferret, Can Aimeric i zones properes, que són de fet els que més van patir les inundacions de l’any 2002.

Tot seguit, s’analitza aquest sector problemàtic amb més detall, mitjançant quatre noves reclassificacions [Figura 7], una per cada cota escollida. Això ens permet modelitzar les dimensions que tindria una gran inundació i la seva evolució temporal en cas que no intervinguessin agents externs. Al primer mapa, la taca blava (corresponent a les zones baixes del terreny) és bastant àmplia però es va fent més petita a les imatges següents. Els punts amb un risc d’inundació més alt són els que es mantenen blaus als darrers mapes, sobretot si queden tancats, ja que això significa que l’aigua no té sortida natural al mar. En aquesta situació es trobarien, a més dels barris de Can Aimeric i Can Ferret, part del centre de la vila, el polígon del Camí Ral, les urbanitzacions de Can Bou i Mar-i-sol, i també les zones properes a les basses de la UPC.

42_art2_06
Figura 6. Mapa de reclassificació de les altituds de Castelldefels inferiors als 5 metres sobre el nivell del mar.

42_art2_07_01
Figura 7. Mapes de reclassificació de les altituds al centre de Castelldefels; d’esquerra a dreta: a) cota de 4 metres, b) cota de 3 metres, c) cota de 2,5 metres, i d) cota de 2 metres.

4.4. Usos del sòl
Als mapes anteriors ja es detecta com moltes de les zones aixecades del terreny es corresponen amb algunes infraestructures de comunicacions. El més evident és el traçat de l’Autopista del Garraf, que destaca per sobre del seu entorn d’una forma molt evident. També es poden veure altres aixecaments discontinus que alteren el descens natural
cap al mar a l’avinguda del Canal Olímpic, el Campus de la UPC i alguns trams a l’Autovia.

42_art2_08
Figura 8. Resultat de creuar els mapes d’infraestructures viàries i altituds superiors als 4 metres per sobre del nivell del mar.

El resultat de creuar el mapa de riscos d’inundació amb el mapa booleà d’infraestructures viàries [Figura 8] es presenta amb tres categories. Les cel·les amb valor 0, pintades de blau, corresponen a zones enfonsades (per sota dels 4 metres d’altitud) i amb usos del sòl diversos (no són infraestructures viàries). Les cel·les que sumen 1, de color taronja, compleixen una sola condició: o bé estan aixecades per sobre dels 4 metres però tenen usos del sòl diversos o, bé al contrari, són infraestructures viàries que estan per sota dels 4 metres d’altitud. Per últim, les cel·les de vermell compleixen les 2 condicions, és a dir, són infraestructures viàries que es troben aixecades per sobre dels 4 metres d’altitud. Aquests punts suposen un efecte barrera ben evident sobre el terreny, encara més quan travessen zones baixes (de color blau). Així, amb un simple cop d’ull, les taques vermelles aliniades del mapa fan evident la correlació que existeix entre l’Autopista i el bloqueig al pas de l’aigua, sobretot a les zones de Can Ferret i Can Aimeric, però també a les rodalies de la riera de Canyars. Per contra, l’autovia de Castelldefels és troba molt millor integrada al territori i no suposa un gran barrera, excepte quan s’eleva per a enllaçar amb l’Autopista.

5. Conclusions

El contrast orogràfic amb el Massís del Garraf i la manca de pendent a les zones deltaiques afavoreix l’estancament de l’aigua per la dificultat d’arribar al mar de forma natural.

  • La quantitat de precipitació recollida durant la tardor de l’any 2002 a Castelldefels va ser excepcionalment gran.
  • Les inundacions de l’any 2002 es van agravar degut a la saturació del sòl i la pujada del nivell freàtic, el qual ja és prou alt habitualment a la zona deltaica.
  • Una localització equivocada, un neteja inadequada o unes dimensions poc previsores poden provocar un incorrecte funcionament del col·lectors de pluvials i agreujar els efectes de les precipitacions intenses i les inundacions.
  • La major part de les àrees deltaiques de Castelldefels són zones de risc i, per tant, potencialment inundables en cas de precipitacions importants o intenses.
  • La barrera física que genera l’Autopista del Garraf agreuja el problema de la inundabilitat, ja que tanca les escasses sortides al mar que té l’aigua de forma natural.
  • El problema de la inundabilitat al municipi es pot resoldre amb unes infraestructures adequades que permetin el drenatge correcte del sòl i no compliquin el pas natural de l’aigua cap al mar.
  • Els Sistemes d’Informació Geogràfica poden ser una eina molt útil per a generar mapes de riscos per inundació, així com per a estudiar les localitzacions més òptimes dels col·lectors de pluvials i altres infraestructures hidràuliques.

6. Bibliografia i fonts consultades

Ajuntament de Castelldefels (2002): El Butlletí de Castelldefels. “Especial aiguats”. Barcelona.

Ajuntament de Castelldefels – TYPSA (2005): Estudi Tècnic de Drenatge per a la realització d’un Pla Especial de Mesures Addicionals arrel de les precipitacions de setembre-octubre de 2002. Castelldefels.

Associació Catalana d’Observadors meteorològics (2002): Penell. Revista de meteorologia, climatologia, medi ambient i sismologia, núm. 13. Barcelona.

Capmany i Guillot, J. (2004). La colonització del delta occidental del Llobregat (Gavà i Castelldefels) al segle XVIII: un fracàs econòmic i social. Actes 5è Congrés d’Història Moderna de Catalunya. Publicacions de la Universitat de Barcelona. Barcelona.

De Mon Martin; Serra Pardo, J. A.: Inundaciones en Castelldefels (document electrònic).

Clavero, P., Martín Vide, J. i Raso, J. M. (1997): Atles climàtic de Catalunya. Institut Cartogràfic de Catalunya i Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya, Barcelona.

Capmany, López, Navarro, Sanahuja, Sanz (2003): Castelldefels, temps d’història. Barcelona.

Codina, J. (1971): El delta del Llobregat i Barcelona. Ariel. Barcelona.

Navarro Pérez, J. (1991): Castelldefels. Una introducció a la seva geografia i història. Barcelona.

Salvà Catarineu, M. (2008). Cambios del paisaje periurbano de Barcelona: El caso de Castelldefels. Revista Catalana de Geografia, núm 33. Barcelona.

Valverde, A. (1997): Evolución histórica, origen y significación de la pineda litoral del delta del Llobregat. I (siglos XVI-XIX). Spartina. Butlletí naturalista del delta del Llobregat, núm 3. Sant Boi de Llobregat.

Vàris autors (1995): Atles Comarcal de Catalunya. “Baix Llobregat”. Barcelona.

Ajuntament de Castelldefels (http://www.castelldefels.org)

Amics21 (http://amics21.com)

Castelldefels Web (http://www.castelldefels.com)

Gabriel Ortiz. Sistemas de Información Geográfica (http://www.gabrielortiz.com)

Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient (http://www.gencat.net/mediambient)

Grup Ecologista Quercus (http://es.geocities.com/quercus_gava)

Institut Cartogràfic de Catalunya (http://www.icc.cat)

Servei Meteorològic de Catalunya (http://www.meteocat.com)

Servidor d’Informació Meteorològica, Fundació Catalana per a la Recerca (http://www.infomet.fcr.es)

Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (http://www.xtec.es)