Els noms més posats dels carrers i places de Catalunya

Aquest és un estudi quantitatiu sobre els noms dels vials urbans més posats a Catalunya agrupats per àmbits temàtics. Es tracta de la segona part del treball que analitzava el mateix concepte i que es va difondre l’any 2008, realitzat partint de la meitat de vies urbanes, la quantitat disponible en aquell moment. Dels molts treballs existents sobre els noms de les vies públiques, bàsicament centrats en els noms dels carrers i places d’un nucli urbà o d’un municipi, aquest contempla el global de Catalunya.

L’anàlisi de dades ha partit de la Base de dades de la Guia de Carrers de Catalunya, elaborada i gestionada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Aquesta base contempla al voltant de 100 000 registres i per a la seva elaboració s’ha comptat amb la participació dels ajuntaments i del suport d’un treball de camp específic.

L’estudi s’ha ajudat de bibliografia i cartografia diversa. En el primer cas, especialment de llibres sobre onomàstica publicats conjuntament entre la Societat d’Onomàstica i l’ICGC i d’articles puntuals publicats al Butlletí de la Societat d’Onomàstica. Pel que fa a la cartografia, de l’extens fons en cartografia de detall i urbana del mateix Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Procediment

Característiques
Els noms de les vies públiques s’han agrupat per àrees temàtiques i s’han comptabilitzat sumant totes les variants del nom per a cada concepte. S’han aplegat dins d’una mateixa denominació els singulars i plurals (Carrer de l’Era / Carrer de les Eres), augmentatius i diminutius (Carrer de la Creu / Plaça de la Creueta) i també aquells casos on la denominació, tot i que diferent, referia al mateix nom comú o al mateix personatge (Carrer del Migdia / Carrer del Migjorn, Carrer del Romaní / Carrer del Romer, Carrer de Pere II / Carrer de Pere el Gran, Plaça de la Mare de Déu de Montserrat / Plaça de la Moreneta). 

En el còmput que es presenta s’han omès els noms de vials amb un nombre d’entrades inferior a 20, llevat d’algun cas puntual.  

Poble, país, època
Els noms dels carrers i places que trobem en pobles i ciutats es poden llegir com una acta notarial que reprodueix la realitat social i geogràfica de cada municipi. Alguns dels noms a qui s’han dedicat les vies públiques han sorgit del mateix poble o ciutat. Aquest és el cas de noms d’indrets, llocs o cases del mateix municipi on es troba el vial. En carrers dedicats a persones s’esdevé el mateix, ocupant els llocs quantitativament més destacats aquells personatges que pobles i ciutats s’han fet seus o se’ls han sentit propers (com metges, religiosos, mestres o alcaldes, entre altres, que han deixat una empremta singular al municipi on van exercir). Aquests casos, molt freqüents arreu, queden tanmateix exclosos del recompte numèric atès que el nom en qüestió se sol reduir a un sol cas, el propi de cada poble o ciutat.

Per contra, les personalitats que han excel·lit en els camps més diversos han esdevingut senyeres o referents col·lectius que solen tenir cabuda als nomenclàtors de molts municipis. Aquest és el cas de reis, polítics, científics, músics o escriptors. En una línia semblant, els noms dels grans accidents geogràfics del país són referents recollits en moltes plaques de carrers. L’estudi, doncs, mostra, de manera indirecta, la realitat nacional del país confegida a partir del fet de compartir, per part dels seus habitants i d’una manera transversal, aquells referents col·lectius que han quedat fixats en la toponímia urbana.

D’altra banda, cada època ha aportat al nomenclàtor urbà noms que han estat el reflex del moment i que, a través dels anys, han configurat la fesomia actual dels noms dels nostres vials. Als nomenclàtors actuals hi coexisteixen noms establerts en altres èpoques com el Carrer dels Paraires, el Carrer de la Jueria, el Carrer de Perot lo Lladre, el Carrer dels Carlins i la Plaça del Congrés Eucarístic amb noms com el Passeig de John Lennon, el Carrer del Gato Pérez, el Carrer dels Voluntaris Olímpics, el Carrer de Nelson Mandela, el Carrer d’Ayrton Senna o el Carrer Número 42, entre molts d’altres, com a exemples presents a pobles i ciutats només des de temps recents.

Els noms dels vials d’un país tampoc no són aliens a denominacions que han estat fruit d’imposicions o tendències fruit de determinats contextos polítics, especialment en moments quan aquest context ha imposat un punt de vista cultural, polític o ideològic. És conegut el fet que, històricament, canvis de règim han comportat canvis en la retolació viària. En aquest sentit són freqüents els casos de transmutació nominal segons el moment polític en què s’ha fet l’assignació de nom a una via pública.

Grafies
Segons la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística “La determinació del nom de les vies urbanes (…) correspon als ajuntaments” (Cap. II. Art. 18). En funció d’aquesta Llei, doncs, es recullen les dedicatòries de vials aprovades per cada ajuntament. Tanmateix, s’han homogeneïtzat i normalitzat certs grafismes a fi de poder comptabilitzar, com a úniques, les variants gràfiques del nom.

Totals
El nombre d’entrades de la base (al voltant de les 100 000) és fluctuant en funció d’avenços en la base i el mapa de vials. Els valors totals resten forçosament oberts atès el dinamisme en el creixement urbà i en les noves denominacions de vials per part de les corporacions municipals. A part, nous filtres aplicats fruit del perfeccionament dels sistemes de recompte poden corregir alguns dels totals presentats.

La variabilitat gràfica o formal és comprensible atès el nombre de municipis catalans (947). En seria un exemple, extrapolable a la resta de noms, els carrers dedicats a Jacint Verdaguer on s’han comptabilitzat fins a 21 formes gràfiques o formals diferents i que van des del Carrer de Jacint Verdaguer al Carrer del Poeta Verdaguer, passant per un simple Carrer de Verdaguer, un complet Carrer de Jacint Verdaguer i Santaló o un familiar Carrer de Mossèn Cinto.

Els 10 noms de vials més posats