La Base de Dades Municipal d’Adreces de Catalunya (BDMAC) és l’eix vertebrador del sistema d’informació geogràfica de la Diputació de Lleida, especialment pensada per a municipis de menor entitat. Facilita un diccionari comú que vincula informació administrativa clau, com el padró d’habitants, les referències cadastrals i els tributs. El manteniment constant i la necessitat d’un model de dades unificat, per tal de no utilitzar taules de conversió, són reptes centrals del projecte.

Vídeo

Presentació

Article: El carrer municipal, centre de la gestió municipal

L’any 1996 la Diputació de Lleida inicia els treballs per a la creació d’un sistema d’informació municipal amb la finalitat de poder consultar tota la informació geogràfica disponible.

Si el fet de disposar d’un SIG municipal de consulta ja era una fita important, un dels objectius del projecte era esdevenir un generador de continguts que ajudessin a la presa de decisions i que oferissin una visió global del municipi.

L’inici dels treballs amb la localització de les adreces no significava l’ordenació dels números de portal, però sí la representació gràfica de la xarxa de carrers dels municipis. Per poder dur a terme aquests treballs de digitalització era necessària la participació dels ajuntaments, ja que només ells eren coneixedors del territori i disposaven d’una eina de consulta del padró d’habitants per comprovar la informació.

El projecte es basava en un model de dades senzill, ja utilitzat per altres administracions. Després de treballar els primers municipis, es va poder analitzar el resultat i es va constatar que es desconeixia el grau de fiabilitat de la informació digitalitzada, quina font s’havia utilitzat per obtenir els números de portal, quins criteris s’havien aplicat a l’hora d’assignar-los i si aquesta informació coincidia amb les aplicacions de gestió d’habitants i tributària.

En paral·lel, a l’ICGC es proposa la creació d’un grup de treball d’adreces amb la finalitat de consensuar un model de dades que permeti l’intercanvi d’informació entre administracions, com a pas previ a un sistema viari integral: la BDMAC. Es tracta d’un model de dades que ha aportat continguts de més valor que la informació en si, entre altres:

  • És un model consensuat per les diferents administracions del nostre territori.
  • Definició de cadascun dels elements que componen la xarxa d’adreces (nom de via, tipus de via, número, complements del número, bloc, portal, etc.).
  • Denominació única per a cada element.
  • Recull de les variants d’altres models de dades com l’INE, el Cadastre, Hisenda, Inspire, etc.

El model defineix de manera clara quina informació cal recollir i com cal recollir-la. No obstant això, continua pendent el treball de recollida de la informació i la garantia de la seva fiabilitat, ja que només el mateix ajuntament pot dur-lo a terme.

Sens dubte, pels objectius del projecte de la Diputació de Lleida, aquesta iniciativa constituïa una aposta clara per desenvolupar aquest model en els seus municipis, en col·laboració amb els responsables de l’ICGC. La Diputació de Lleida envia els carrerers en paper, l’ICGC els digitalitza i els lliura en format BDMAC per a la seva càrrega al gestor de carrerer del SIG municipal (SITMUN), per a la seva validació.

Seguint el model d’intercanvi d’informació, millorant els formats i corregint les mancances, s’ha aconseguit tenir tots els carrerers dels municipis de la demarcació de Lleida digitalitzats.

Com es pot garantir que la informació és completa? El que no resol el model de dades és la fiabilitat de la informació. L’existència d’una taula de variants permet comprovar quin nivell d’integració hi ha amb altres aplicacions municipals. S’inicien els treballs per verificar que totes les adreces del padró d’habitants estan definides al SIG i, a partir dels serveis d’integració del programari de padró d’habitants, s’obtenen les relacions següents:

  • Adreces del padró d’habitants no disponibles al SIG.
  • Adreces del SIG no utilitzades al padró d’habitants.

Amb aquestes llistes s’aconsegueix la integració de les dues bases de dades i es garanteix que totes les adreces del padró d’habitants estiguin representades al SIG.

Què passa amb els disseminats? A partir d’aquesta integració es posa de manifest que els usuaris del padró d’habitants utilitzen un nom de carrer genèric i un número de portal correlatiu per empadronar els habitants fora del nucli. El model de la BDMAC contempla la figura dels “edificis”, que en el cas de Lleida s’aplica a les masies disseminades i que cal incorporar al padró d’habitants mitjançant la figura de la “pseudovia”, per unificar criteris.

Des del programari específic de SITMUN s’ubiquen les masies disseminades, que posteriorment es lliuren a l’INE perquè procedeixi a la seva inclusió en el padró municipal d’habitants.

El resultat és que l’Ajuntament de Lleida té ubicats, a escala de portal, tots els habitatges dels municipis i les seves masies disseminades geolocalitzades, una informació clau per a projectes com la redacció dels DUPROCIM o l’inventari de cases disseminades per a les emergències del 112 del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya.

Per garantir que aquesta informació no queda desvinculada, el programari de padró d’habitants no permet crear cap domicili que no estigui prèviament digitalitzat al SIG.

Aquest objectiu no hauria estat possible sense el model de la BDMAC, ja que totes les dades han estat digitalitzades sota els mateixos criteris i amb un model de dades comú que facilita el lliurament de la informació a qualsevol entitat que ho sol·liciti.