Economia de les infraestructures de dades espacials. Valen la pena?

La perspectiva econòmica

(El concepte “val la pena” té varies lectures, en aquest article vol ser sinònim, fonamentalment i des de la perspectiva econòmica, de benefici econòmic).

Una Infraestructura de Dades Espacials és un conjunt de tecnologies, polítiques, estàndards, serveis i els recursos humans necessaris per a la recopilació, la manipulació, l’accés, la distribució i la utilització de dades geogràfiques a diferents nivells i de diferents proveïdors, mitjançant sistemes interoperables que permeten combinar aquestes dades, sense especial esforç per part de l’usuari.

Una IDE és una base per al descobriment de dades espacials, la seva avaluació i la seva utilització per part de tot tipus d’usuaris, tant del sector públic, com del sector empresarial, acadèmic, no governamental o dels mateixos ciutadans.

Realment són útils per a una àmplia gama d’usuaris, tal com afirma la teoria? Aporten valor a la gent? Com a inversió (tota infraestructura ho és),es pot parlar d’un ROI (retorn de la inversió) acceptable?

La contestació a aquestes preguntes és una clara afirmació : SÍ.

Descriurem no tant els costos d’ implantació i del manteniment de la Infrastructura, que en el cas d’IDEC podeu trobar documentats en l’Informe JRC de la Comissió Europea (1) sobre l’impacte social i econòmic de la IDEC, com els beneficis que se n‘obtenen i qui se’n beneficia i com.

Us exposem uns resultats d’una enquesta omplerta per uns 80 usuaris (65 catalans) del Geoportal IDEC i dels seus serveis, al llarg d’un període aproximat d’un any. Cada vegada que un nou usuari entra en el Geoportal (no es repeteix posteriorment) se li demana, quan finalitza la sessió, que ompli una breu enquesta. Veureu les preguntes i respostes en els mateixos quadres. L’enquesta s’ha fet utilitzant uns recursos de lliure disposició a Internet, en la pàgina surveymonkey (2), la qual hostatja les respostes i presenta els resultats automàticament.

És sabut que obtenir contesta a enquestes es quelcom difícil. Els accessos l’any 2008 al Geoportal (http://www.geoportal-idec.cat) han estat de 96.000 visites, per lo que la xifra de 80 enquestes omplertes és realment baixa (< 1 per 1000), però també l’entenem com a representativa, ja que l’evolució dels resultats no ve condicionada pel nombre de respostes, és a dir, fa uns mesos, quan el nombre d’enquestes analitzades era de 50, els resultats percentuals que presentava la seva explotació eren els mateixos que es poden apreciar ara.

I quins han estat aquests resultats? (Font: surveymonkey)

Resulta que gairebé un 75 % dels usuaris que contesten no es la primera vegada que hi entren, son el que en podríem qualificar de “habituals”. Podem tenir una primera percepció de que si això passa, és que algun profit en deuen obtenir (tal com veurem més endavant)

La majoria declaren utilitzar geoserveis web (accés a WMS o WFS, a geoprocessament de dades, etc.) però les altres dades sobre altres usos no son gens menyspreables: un 22% consulta el Catàleg, un 33% visualitza mapes, etc.

Gestió territorial i mediambient son clarament els entorns més interessats en la utilització del Geoportal, especialment provinents de l’administració pública i Universitats, però també, i això és francament significatiu, del sector privat, com demostra la següent taula:

És important destacar l’equilibrada distribució dels usuaris entre els sectors públic i el privat, el que es indicatiu, a priori, de que la seva utilitat va més enllà de les fronteres de les tasques públiques.

Enginyeries i consultores i empreses de cartografia són els usuaris més habituals, tot i que un nombre significatiu d’ells no s’acaben d’identificar, cal entendre que efectuen consultes i consumeixen serveis com a iniciativa pròpia per millorar la seva feina, per exemple en l’àmbit universitari, docent, oci, etc.

Aquesta darrera taula és una excel•lent demostració del valor que els usuaris concedeixen als serveis que utilitzen: un 66% qualifiquen el Catàleg de metadades amb un interès alt (4) o molt alt (5). Podem dir que, tot i l’aparent escassa usabilitat del Catàleg i la seva dificultat de comprensió, poc intuïtiu, els professionals que el consulten el troben de gran interès. La resta de serveis també resulta molt apreciat pel 80 % dels usuaris.

I, finalment, els beneficis i avantatges que declaren obtenir els usuaris se centren fonamentalment en estalvi de temps, de costos i inversions (factors que poden tenir una clara traducció econòmica quantitativa), en una apreciació subjectiva de millora de la qualitat del treball fet (és una eina de productivitat), així com en un factor que no te una translació directa a quantitats econòmiques però que sens dubte te una trascendència importantíssima, que és la de prendre millor decisions (30%).

En l’estudi (2007) fet per la Universitat Politècnica de Catalunya, a través del Centre de Política de Sòl i Valoracions, amb la col•laboració del CS IDEC, encomanat per la Comissió Europea (1), sobre l’impacte polític, econòmic i social de la IDEC, s’arribà a unes conclusions ben clares sobre els beneficis, quantificables econòmicament, que s’obtenen en les organitzacions que han fet us dels recursos disponibles en l’Infrastructura. Ressaltem els més interessants de tots:

– Una estimació moderada dels efectes econòmics de la IDEC és que el total d’inversions al llarg de 2002-05 s’ha recuperat en menys de 6 mesos sobre la base dels beneficis identificats per a solament l’any 2006. Els resultats de l’estudi posen de manifest, per tant, que les inversions i les despeses en el desenvolupament de la IDEC són d’alt rendiment, a pesar que el nombre actual d’usuaris és relativament petit en comparació del nombre d’usuaris potencials. A mesura que s’expandeixi el nombre d’usuaris de les administracions locals s’expandiran els beneficis.

– Les inversions i despeses relacionades amb el llançament i el posterior manteniment de la IDEC representen una mera fracció (menys del 0,5%) delvolum econòmic total d’operacions en el sector dels SIG.

– Una de les més importants implicacions sociopolítiques és l’aplicació dels serveis IDEC en les entitats locals de les zones rurals, que ha contribuït a reduir el forat digital entre aquests municipis petits i els altres més grans. També es poden destacar els efectes de la interacció administració-administrats a partir d’alguns d’aquests serveis.

– En el futur, una vegada que el potencial de la IDEC s’hagi pogut ampliar (és a dir, a l’ampliació de més municipis, proporcionant més i millor informació) serà de notable importància per a la distribució territorial dels coneixements. Això és fonamental per a l’eficàcia i la comunicació entre el públic (per exemple, organitzacions socials, professionals i agents públics) i les institucions locals. Aquest diàleg ofereix als ciutadans un nou paper en la política territorial, el que fa més transparents, més participatives i més adequades les necessitats de la societat.

En resum de tot el que s’ha exposat fins aquí pot afirmar-se que els recursos ja disponibles a la xarxa IDEC (vegeu proper apartat), tant dades com serveis i aplicacions, son d’interès alt tant pel sector públic com pel sector privat, aportant una sèrie d’eines de productivitat que son periòdicament accedides per un nombre significatiu d’usuaris, els quals obtenen uns beneficis que es materialitzen en estalvis de temps i costos i en la capacitat de prendre millors decisions, havent estat quantificats econòmicament aquests estalvis en el cas de les administracions locals usuàries (Document “Estudi Impacte”, 2007) de les esmentades eines i analitzada també la seva incipient però clara incidència en aspectes polítics i socials.

Analitzats i argumentats els resultats de la implantació de la Infraestructura, és moment de fer una breu mirada sobre què aporta IDEC per a poder produïr els resultats presentats.

Quins són els recursos que poden trobar-se a la Infraestructura de Dades?

Es disposa d’un Catàleg on poden consultar-se més de 21.000 registres o fitxes descriptives de la geoinformació que es pot trobar en la xarxa, així com uns 200 descriptors de quins son i on son els servidors de geoinformació per accedir-hi. Gairebé unes 150 organitzacions, entre administracions públiques, universitats i sector privat han aportat, a data d’avui, la seva geoinformació per a fer-la visible a Internet. Més de 100 servidors de mapes distribuïts per tota la nostra geografia estan a l’abast de qualsevol usuari, que pot interactuar amb ells com si la informació estès en el seu propi PC. A través de qualsevol visualitzador estàndard l’usuari pot accedir a més de 4.000 capes d’informació que inclouen habitats, planejament urbà, cadastre, mediambient, punts d’interés, rutes turístiques, biodiversitat i un llarg etcètera. I les xifres van creixent.

El Geoportal IDEC acull els serveis fonamentals de la Infrastructura, principalment el Catàleg de Metadades de dades i el de Metadades de serveis, així com un visor que permet accedir al centenar de servidors de mapes distribuïts i que ofereixen en total més de 4.000 capes de geoinformació bàsica i temàtica.

La creació de coneixement per part de l’usuari, els Globos Virtuals i les Infrastructures de Dades: altres aspectes amb traducció econòmica.

El terme usuari pretén tipificar a tots aquells que utilitzen unes eines determinades, aconseguint un determinat benefici. En el cas que ens ocupa, i en l’àmbit de la geoinformació, l’usuari pot ser el ciutadà comú i corrent que es connecta amb el seu navegador a geoportals web per a consultar una adreça, veure una temàtica mapificada, establir una ruta o qualsevol altre dels innombrables serveis que avui oferix Internet. Però tambè vull referir-me a un usuari amb un rol específic, com el d’un funcionari, un investigador, un enginyer, etc. En els seus respectius rols de ciutadà inespecífic o ciutadà amb un rol concret, anem a tractar-los com potencials creadors de geoinformación, reflexionant sobre la importància del fenomen que actualment s’anomena “Voluntariat Geogràfic” , i de manera molt especial aprofundirem en l’àmbit de les administracions públiques, com a “subjectes usuaris” d’aplicacions web geoespaciales, més enllà del seu indiscutible paper com a creadors i gestors d’informació territorial “oficial”. De fet una situació híbrida de col•laboració entre organismes productors de geoinformació i voluntaris ha començat a materialitzar-se. Per exemple, el Servei Metereològic de Catalunya promou la col•laboració d’entusiastes de la meteorologia perquè comparteixin les seves dades,obtingudes amb els seus sensors, amb el Servei. I com més facilitem les opcions perquè tots aquests escenaris es multipliquin, més coneixement serà compartit entre tots, siguin usuaris o bé siguin les pròpies administracions públiques.

Exemple de mapa creat per usuari final, el qual, amb eines d’edició apropiades, pot modificar les característiques dels equipaments, actualitzar-los i crear-ne de nous. Aplicació dins el PRG de IDE.Local, creada per a Localret, per a la participació dels ens locals en el manteniment de la BdDades d’Equipaments.

Tot això ve a compte de la permanent dialèctica entre el signficat i utilització dels Globus Virtuals, sent Google Earth el més conegut, i les IDE’s . Constatem, en primer lloc, que són productes o entorns diferents, encara que complementaris. Un Globus Virtual és, ara per ara, un visualitzador potent, tridimensional o quatridimensional, més una base d’imatges i cartografia, sobre la qual pot consultar-se i també afegir nova informació. Mentre que una IDE és, fonamentalment, una xarxa de servidors de Mapes de diferents subministradors de dades, amb connexions estàndard, amb les seves metadades, i els continguts de les quals poden ser visualitzats i la seva informació combinada, manipulada o descarregada mitjançant Clients estàndard, entre ells els propis Virtual Globes. La seva missió no és per tant exclusivament la visualització, sinó que, com infraestructures que són, proporcionar mitjans per a, com diu la seva pròpia definició, permetre l’accés interoperable i la compartició d’informació. Però això no significa que sobre la infraestructura no puguin construir-se aplicacions que facilitin no solament, com s’ha dit, la visualització, sinó també l’edició, manipulació, transformació i descàrrega d’informació. De fet, disposar d’una IDE representa disposar d’una plataforma de recursos accessible i compartible per multitud d’usuaris.

Què és una Plataforma de Recursos de Geoinformación(PRG)?:

– Una base cartogràfica de referència (ortofotos, topogràfic, rondaire, toponímia..), distribuïda i accessible en Internet a través de WMS estàndard.
– Metadades per a descobrir dades i serveis
– Cartografia i geoinformación temàtica
– Aplicacions i serveis transversals, reusables i compartibles (p.e. per a editar, personalitzar recursos, actualitzar BdDatos distribuïdes, guardar informació)

Interfície de diàleg de la PRG per a IDE.Local

 Una PRG ha de permetre que els usuaris (autoritzats) puguin:
– Personalitzar aplicacions especialment desenvolupades per a objectius transversals concrets, com és la creació de visors, la personalització i adaptació de catàlegs, la creació de mapes temàtics, etc. Creant les URL?s on l’usuari pot enllaçar des de la seva aplicació o pàgina web.
– Adaptar aplicacions transversals als seus propis entorns de treball o necessitats, tal com editors d’objectes (per a creació de capes temàtiques de diverses geometries), editors remots, generadors de mapes temàtics a partir d’informació textual georeferenciada, etc.
– Crear fàcil i simplement metadades amb la informació creada
– Publicar les dades creades en les seves propis WMS o en els servidors de la plataforma.

Per tant és la combinació d’informació bàsica i temàtica, aportada per diferents proveïdors, més aplicacions genèriques utilitzables per un ampli espectre de potencials usuaris. I per descomptat, la nova informació generada pels mateixos usuaris passa a formar part i a enriquir progressivament la pròpia plataforma en un procés permanent i sostenible.

L’avantatge que per a nosaltres representa una PRG és que la informació que els voluntaris creen se situa cartogràficament sobre les bases de referència pròpies, garantint que els objectes creats “encaixin” amb el territori cartografiat, cosa que no sempre és evident si utilitzem els Virtual Globes. Així mateix, la informació generada queda dipositada en WMS del propi usuari o de l’organització IDE a càrrec del manteniment del PRG, amb les possibilitats enormes que poden derivar-se de processos d’explotació i mineria de dades sobre els repositorios que forma part de la plataforma.

Diferents visors personalitzats per varis ens locals, presentant dades bàsiques i dades temàtiques pròpies de cada ens, creades pels mateixos “usuaris”

Aquest concepte de les IDE’s com a plataformes de recursos on també hi contribueixen els mateixos usuaris tant la seva pròpia producció de dades tindrà en un futur més o menys immediat una trascedència social i econòmica fora de dubte.

Conclusions

Es pot concloure, doncs, que els serveis que poden trobar-se en una IDE, de cerca i accès a la geoinformació, entre d’altres, són un actiu econòmic valuós i molt valorat per aquells que els utilitzen, i que els beneficis que s’obtenen d’aquesta utilització (temps estalviat, qualitat de la feina i de les decisions) son quantificables i significatius, com ho demostra l’estudi fet sobre l’impacte a Catalunya. Per altra banda, la incorporació de determinats serveis que faciliten un ús més intensiu, directe i participatiu a molts usuaris institucionals o als ciutadans, convertint la IDE en un Plataforma de Recursos, és una altra via de progrés que justifica la inversió i determina la necessitat de fer-la, en aquesta mena d’actius públics com son les infraestructures de la informació.

Notes

[1]The Socio-Economic Impact of the Spatial Data Infrastructure of Catalonia  http://inspire.jrc.ec.europa.eu/reports/Study_reports/catalonia_impact_study_report.pdf
[2] http://www.surveymonkey.com