Dia dels sistemes d’informació geogràfica 2013 a la Universitat de Barcelona

El Laboratori de Cartografia i Sistemes d’Informació Geogràfica (LCS) de la Universitat de Barcelona organitza des de l’any 2007 el Dia dels Sistemes d’Informació Geogràfica.

L’origen d’aquesta celebració es remunta a 1999 quan, de la ma de l’empresa Environmental Systems Research Institute (ESRI), es va organitzar per primera vegada aquest esdeveniment als EE.UU. amb l’objectiu d’oferir als usuaris dels sistemes d’informació geogràfica (SIG), tant de l’àmbit professional com de l’acadèmic, l’oportunitat de mostrar els usos i les aplicacions dels SIG al conjunt de la ciutadania.

La intenció del LCS en sumar-se a aquesta iniciativa en favor de la difusió de les tecnologies de la informació geogràfica (TIG) és la de compartir, tan àmpliament com sigui possible, els coneixements i les experiències que les persones que treballen en l’entorn més proper al Laboratori han acumulat al llarg dels seus anys de treball.

Inauguració dels actes del Dia dels SIG 2013 de la ma del degà de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, Dr. Xavier Roigé.

La celebració duta a terme aquest any 2013 és la quarta que s’organitza a la seu de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB), l’àmbit acadèmic al que pertany el LCS. En aquesta i en anteriors ocasions s’ha comptat per a l’organització de l’acte amb la valuosa col•laboració dels Departaments de Geografia Humana i Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional, de les autoritat acadèmiques de la Facultat de Geografia i Història i del Vicerectorat del Grup UB, TIC i Serveis Comuns. Igualment el Laboratori d’Informació Geogràfica i Teledetecció (LIGIT), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han contribuït al desenvolupament de la jornada i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i l’empresa ESRI España han tornat a ser patrocinadors de l’esdeveniment.

Com ja s’ha mencionat anteriorment, la finalitat d’una jornada com aquesta és difondre el coneixement sobre els SIG. En cadascuna de les celebracions dutes a terme fins ara s’ha establert un tema general a tractar, a mode de fil conductor, al voltant del qual s’han estructurat tots els actes programats.

La primera edició del Dia dels SIG a l’any 2007 va coincidir amb la celebració del 40è aniversari de la creació del Departament de Geografia a la Universitat de Barcelona. L’esdeveniment es va plantejar com un vehicle de difusió mitjançant el qual els diversos departament de la Universitat que empraven els SIG en les seves tasques quotidianes poguessin mostrar a la comunitat acadèmica les activitats que realitzaven en aquest àmbit científic.

En aquella ocasió, amb la intenció de mantenir l’esperit socialitzador present en l’idea original del Dia dels SIG, es va complementar la presentació de ponències de cada grup d’investigació amb l’organització d’un “Joc Geogràfic”, concebut per als alumnes del Grau de Geografia que van participar-hi amb molt d’interès.

La jornada de 2008 es va articular al voltant de dos subtemes que van tractar, per una banda, sobre la disponibilitat de dades geogràfiques a Catalunya i, per una altra banda, sobre la situació de l’ensenyament dels SIG a les universitats catalanes En aquella ocasió es va decidir organitzar, a més dels actes relacionats amb aquests dos subtemes, una sessió de reflexió teòrica sobre l’evolució de les ciències de la informació geogràfica que va comptar amb les intervencions de destacats especialistes de l’àmbit geotecnològic d’Espanya i Iberoamèrica. Seguint la línia iniciada en la primera edició, les sessions expositives i de debat teòric es van complementar amb el desenvolupament de diversos tallers pràctics a les aules SIG de la Facultat en els que es van tractar temes relacionats amb la generació i l’ús de geoserveis.

A l’any 2009 el motiu principal del Dia dels SIG va ser dur a terme una anàlisi dels usos de les geotecnologies més enllà de la Geografia. Avui en dia les TIG estan cada vegada més presents en àmbits disciplinaris aparentment allunyats de la nostra especialitat, com a conseqüència de la revalorització que ha experimentat l’anàlisi de la component espacial en aquests entorns. Per aquest motiu es va considerar oportú deixar constància d’aquesta circumstància mostrant els diferents treballs basats en les geotecnologies que s’estan duent a terme en camps com la biomedicina, l’informàtica, l’enginyeria dels transports o l’arqueologia

Després d’un lapse de quatre anys aquest 2013 el Dia dels SIG ha tornat a estar present en la vida acadèmica de la Facultat de Geografia de la UB. En aquesta ocasió l’atenció de la jornada s’ha centrat en l’ús dels SIG en la Geografia, des d’un punt de vista ampli. Per aquest motiu l’esdeveniment s’ha anomenat “SIG: Un horitzó Geogràfic”.La nostra intenció en establir aquest enfocament ha estat l’oferir una visió de l’ús que es fa d’aquestes metaeines més enllà dels àmbits en els que es fa el seu ensenyament, és a dir, els de les matèries que s’hi relacionen directament. Amb la finalitat d’oferir als assistents a l’acte una reflexió sobre el paper que juguen els SIG en la Geografia, la sessió es va iniciar amb dues conferències impartides pel Dr. Josep Maria Rabella, director del LCS, i el Dr. Joan Nunes, ex-director del LIGIT i professor de Geografia a la UAB, que van debatre molt encertadament sobre aquest tema.

El Dr. Rabella va realitzar una reflexió sobre l’impacte que han tingut la cartografia digital i els SIG en la Geografia. En aquest sentit va establir dues constatacions fonamentals. En primer lloc va observar l’estrany ús que del mapa es fa en la geografia acadèmica i com els recursos cartogràfics son utilitzats de forma limitada i pràcticament mai com a aportacions bàsiques o arguments centrals de l’objecte d’estudi geogràfic. En segon lloc va constatar l’escassa orientació professionals de la Geografia al nostre entorn proper, la qual cosa la ha dut a centrar-se en l’elaboració d’estudis de caràcter descriptiu, de considerable vàlua però reservats a les millors plomes literàries i sempre sense pretensions d’incidència pràctica, ni normativa sobre el territori.

A partir d’aquestes constatacions va exposar cinc puntualitzacions. Amb la primera d’elles “Simple tecnologia? De la ignorància al menyspreu” va observar el tracte que han rebut els SIG des d’algunes parts de la geografia acadèmica que els han considerat, per ignorància, simples eines. El seu argument és que únicament des d’un profund coneixement d’aquestes tecnologies és possible avaluar-les amb la justícia i la naturalitat suficient. En la seva segona observació “De la ma de la tecnologia…cap a una nova metodologia” va analitzar l’impressionant desenvolupament intel·lectual que han suposat els SIG “…com a innovadora i potentíssima metodologia del coneixement, l’anàlisi i la gestió territorial…”, i com en aquests moments ja són absolutament imprescindibles per a la investigació i la gestió del territori. En la seva tercera puntualització, “De la nova metodologia….a la revolució conceptual”, va constatar els canvis fonamentals que en el nivell conceptual estan ocasionant els SIG. En aquest sentit es va referir als canvis experimentats per la Cartografia i el mapa digital, que s’alliberen de les seves restriccions analògiques gràcies a les tecnologies de la informació geogràfica i es transformen en bases de dades geogràfiques amb capacitats quasi il·limitades. Amb la seva quarta observació “Redescobrint el territori: pensar en clau SIG”, va centrar el seu discurs en exposar com es transforma la ment del geògraf quan treballa de manera continuada amb els SIG, com comença a observar el territori en clau de models de dades, ràster o vectorials, la qual cosa implica pensar implícitament en resolucions, nivells de precisió, escales, reclassificacions, etc. Finalment, en la seva cinquena puntualització, “La informació geogràfica en un SIG: un valor recuperat”, va remarcar com només amb el veritable coneixement dels SIG, més enllà de la simple visió tecnocràtica, és possible reconèixer el valor de la informació geogràfica i de la Geografia com a ciència social i, al mateix temps, “reforçar la interrelació de dades tant de caràcter físic com humà arraconant, a més, el vell i avorrit problema de la manca d’unitat de la Geografia, sempre amenaçada per les especialitzacions“.

El Dr. Rabella va tancar la seva intervenció remarcant com la Cartografia, els SIG i la Geografia formen un tot indivisible i veritablement imprescindible, un repte intel·lectual de primer ordre.

Per la seva part, el Dr. Nunes va començar la seva anàlisi constatant la “penetració extrema” de tot allò geogràfic a la societat gràcies als SIG i les TIG, inclús en els aspecte més nimis de l’activitat humana, tot amb una intensitat que la pròpia Geografia no havia aconseguit mai. A continuació va centrar el seu interès en observar com la Geografia és la ciència de les coses concretes, les que succeeixen al territori, les que poden ser representades en un mapa, i com l’objectiu del geògraf és pensar el territori per comprendre aquestes coses concretes. En aquest sentit, va afirmar que les bases de dades i els SIG contribueixen molt significativament a aquest objectiu perquè ordenen el nostre pensament territorial. Amb aquestes premisses establertes, va observar que la geografia acadèmica no ensenya a pensar problemes o situacions territorials concretes, ni a conceptualitzar-les i que el desitjable seria que se centrés en aquests objectius per, així, comprendre millor com funciona l’espai. De nou va remarcar que els SIG ens ajudarien a assolir aquest objectiu si la geografia acadèmica fos capaç de saber que fer amb els SIG, si sabés plantejar-se problemes en que fos necessari utilitzar mapes, localitzacions, distàncies, etc. Encara que la situació sigui aquesta, va reconèixer que s’ha avançat molt, encara que no suficientment, perquè continuem sense ser capaços de saber plantejar-nos problemes territorials susceptibles de ser tractats amb els SIG, per exemple, a través de casos d’estudi reals, de la mateixa manera que ho fan altres disciplines.

A continuació d’aquestes anàlisis que van servir per centrar l’orientació de la jornada, es van dur a terme diverses presentacions que, realitzades per geògrafs provinents de diferents camps de la nostra especialitat que desenvolupen les seves tasques a l’acadèmia i el món professional, van mostrar en quines aplicacions els són útils els SIG. Així, es van tractar temes relacionats amb la geomorfologia, la climatologia, la biogeografia, l’anàlisi dels transports, el turisme i la cartografia històrica.

Ponències sobre anàlisi dels transports, turisme i cartografia històrica.

En relació a la geomorfologia es van mostrar aplicacions de les dades LIDAR d’alta resolució. Amb la utilització d’aquestes tecnologies és possible analitzar el territori amb gran precisió i es milloren substancialment les anàlisis geomorfològiques, com per exemple aquelles que s’apliquen a l’estudi de paleocanals a glaçares alpines. Igualment es van presentar exemples relacionats amb les anàlisis de sedimentació i les tècniques d’interpolació espacial o la classificació dels usos del sòl mitjançant l’ús d’imatges dels satèl·lits LANDSAT.

Característiques geomorfològiques de la vall Hasli inferior i reconstrucció dels paleocanals de la plana deltaica del riu Aare a partir d’un model digital del terreny d’alta resolucióp (2x2m). a) Localització de l’àrea d’estudi; b) Model digital del terreny de la vall Hasli inferior, amb la interpretació de la direcció del flux (flow direction) al fons de la vall;c) Mapa històric de la vall Hasli del segle XVIII (Mirani, 1764); d) Reconstrucció de paleocanals del riu Aare. Font: Rui Filipe Ferreira.

Quant als estudis climàtics es van exposar les aplicacions en les que els SIG tenen un paper destacat en aquest camp i que comprenen, entre d’altres, la representació de dades a diferents escales i projeccions o l’elaboració de mapes sinòptics mitjançant interpolació a partir de dades de pressió atmosfèrica.

Malla de punts de la reanàlisi ERA-40 i Interpolació SPLINE de les anomalies de temperatura a 50 hPa (baixa estratosfera) per al l’hemisferi nord. Font: Joan Albert López-Bustins.

En l’àmbit de la biogeografia es van destacar aplicacions en temes com la localització potencial de vegetació, els inventaris d’espècies vegetals i la integració de dades biogeogràfiques elaborades amb els SIG a globus virtuals del tipus Google Earth.

Mapa de la distribució possible de l’espècie Helichrysum stoechas calculat amb el model MaxEnt. Font: Montserrat Salvà.

En allò relacionat amb el transport es van plantejar casos d’estudi sobre accessibilitat, fluxos i pautes de mobilitat, anàlisi de la demanda i servei del transport, modelització de xarxes i logística i gestió de la mobilitat.

Isòcrones d’accessibilitat a les estacions de la xarxa de trens de rodalies de l’àrea metropolitana de Barcelona. Font: Barcelona Regional, 2009.

Desplaçaments en vehicle privat entre àmbits supramunicipals a la regió metropolitana de Barcelona. Font: Pla territorial metropolità de Barcelona. Informe de sostenibilitat ambiental.

Sobre les aplicacions dels SIG per a la planificació del turisme es van presentar diversos casos d’ús que mostraven exemples sobre estudis d’oferta i demanda, gestió i monitorització de fluxos i elaboració d’indicadors turístics.

Representació d’indicadors turístics: taxa de funcionalitat turística i taxa de funcionalitat turística per superfície. Font: Daniel Imbert-Bouchard.

Sobre les aplicacions en cartografia històrica es va destacar la capacitat dels SIG per a la georeferenciació de documents cartogràfics antics i com amb ells és possible analitzar l’evolució d’un territori i els canvis esdevinguts en ell ubicant aquests documents en el seu context espacial.

Exemple de georeferenciació de cartografia històrica del municipi de Malgrat de Mar, al nord de Barcelona. Font: Meritxell Gisbert / Ajuntament de Malgrat de Mar.

Amb programes com MapAnalyst és possible referenciar cartografia històrica i obtenir informació sobre la seva escala i la distorsió que acumulen aquests documents respecte dels productes cartogràfics actuals. Font: Meritxell Gisbert.

Un fet especialment destacable en l’acte d’aquest any ha estat la celebració d’una jornada temàtica sobre l’ús de les TIG i els SIG en l’àmbit dels estudis pre-universitaris, corresponents a l’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) i al batxillerat.

La jornada, “Tecnologies de la Informació Geogràfica: Aplicacions didàctiques en l’ensenyament”, ha esta organitzada en col•laboració amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i s’ha plantejat com una via per apropar les TIG a aquests nivells acadèmics, en un moment en que els usos de les geotecnologies van més enllà dels àmbits universitaris on es van crear. En aquest context es van posar de manifest interessants reflexions sobre el paper de les TIG en aquests ensenyaments i com el currículum acadèmic pre-universitari ha d’evolucionar per incorporar aquests avenços.

Assistents a la jornada “Tecnologies de la Informació Geogràfica: Aplicacions didàctiques en l’ensenyament” organitzada en el marc del Dia dels SIG 2013.

Un element molt particular i significatiu de totes les jornades que s’han celebrat fins ara és el “Taller per a joves”. Tal i com s’ha establert en paràgrafs anteriors, un dels objectius del LCS en organitzar aquests esdeveniments és socialitzar les nostres experiències. Així, en col·laboració amb l’empresa ESRI España, el Laboratori ha estat oferint als alumnes d’ESO de l’Escola Labouré, veïna de la Facultat de Geografia i Història, una sessió pràctica de treball cartogràfic, mitjançant la qual els nens i nenes que hi participen experimenten per primera vegada quines son les tasques pròpies de la Geografia, la Cartografia i els SIG.

“Taller per a joves” del Dia dels SIG 2013.

L’objectiu de la celebració d’aquest motivador taller és múltiple. Per una banda, desitgem mostrar a aquests nens la nostra tasca en els camps mencionats per al via d’involucrar-los en la realització de simples però engrescadors exercicis cartogràfics. També busquem transmetre’ls el nostre interès per la Geografia, una ciència sense cap mena de dubtes apassionant. Finalment, desitgem apropar-los la Universitat i la seva comunitat científica, com el lloc on s’exercita l’activitat docent i investigadora i el pensament crític fonamental en qualsevol societat democràtica amb l’esperança que algun dia, si tots lluiten per a que així sigui, aquests joves puguin formar part d’aquesta comunitat.

Els esforços del Laboratori de Cartografia i Sistemes d’Informació Geogràfica en l’organització del Dia dels SIG volen continuar en els propers anys. La nostra voluntat positiva és compartir coneixements i experiències per a que les TIG, la ciència geogràfica i l’activitat universitària s’estenguin a tota la societat.