Del visor cartogràfic a l’atles, o com activar la geoinformació i la participació responsable a l’aula

Quan en motiu del fòrum TIG-SIG del 2007 vaig tenir ocasió de realitzar la ponència “Les TIG a l’ensenyament secundari: anàlisi de la contribució dels recursos i arquitectura IDE” on posava de relleu que l’assignatura pendent en l’educació secundària, en l’àmbit de l’estudi i didàctica de la Geografia, és la incorporació de les tecnologies d’aplicació sobre la IG, sense preveure-ho vaig assentar les bases d’un perfil didàctic aplicable que m’oferiria uns resultats manifestament interessants. En aquesta ponència mantinc també com, les possibilitats que ofereixen les IDE per a utilitzar la IG de manera interactiva, senzilla i estimulant per als estudiants, obren possibilitats encara inexplorades però de molt interès. Els tres pilars de la bastida són el territori, les tecnologies TIG i els recursos humans.

El territori és el fonamental

Un territori que és l’espai que acull i en què en el seu interior s’hi donen els elements de la vida natural i antròpica, així com també una disposició geogràfica dels diversos elements físics i biològics i, aixímateix, on està ubicat el patrimoni arquitectònic i històric, com també on es desenvolupa la vida social i l’activitat humana que és la base de l’estructura socioeconòmica. La plataforma sobre la qual hi ha el passat, el present i el futur de la comunitat que hi viu i que és l’àrea per on els alumnes “funcionen” quotidianament i de referència diària, que es pot circumscriure al municipi o, depenent de la mobilitat, a la Comarca. Hi ha també un territori de referència a una escala de país
Un territori on els mateixos alumnes evidencien una permanent paradoxa a la que està sotmès en les actuals dècades, com a víctima de la globalització i la banalitat: mentre que, per una part és “el subjecte” sobre el qual s’han gestat, a part de les productives, una gran diversitat d’activitats humanes per l’altra, en canvi, mai se l’hi ha atribuït el protagonisme que mereix.

Pel que fa a les tecnologies TIG, dir que per la seva usabilitat, els geoserveis web arrel de la popularització i la “geo-cultura” que ha creat Google, ha comportat que usuaris allunyats del medi professional SIG, estiguin descobrint noves possibilitats. Sobre aquest entorn (Google) és notòria la diversitat d’activitats didàctiques, no obstant, i com comentaré més endavant, altres geoserveis web amb patent catalana s’adeqüen millor a una exigència més versàtil i a una futurible IDE local específica de l’àmbit d’ensenyament secundari. Tampoc preveia que seria aquesta la TIG que millor basculació i transversalitat oferiria a l’aula.

La tecnologia GPS representa una cartografia a temps real que permet la interacció ràpida entre l’alumne, la cartografia i el territori i que tan sols per l’elevada presència en el mon científic, professional i lúdic s’argumenta la seva implementació a l’aula.

I els SIG com eina vertical generadora de decisions que ha permès a persones i organitzacions, per una banda resoldre problemes i conflictes utilitzant informació provinent d’un rang ampli de disciplines com la demografia, la geologia, ecologia, …

En definitiva, les eines TIG, com a noves tecnologies aplicades a la Ciència Geogràfica, estan possibilitant que les persones, i en aquest cas els alumnes adoptessin un rol d’actors i espectadors actius la qual cosa revertirà, d’una forma transversal, en un augment del coneixement aplicat, de la pròpia ciència i al desenvolupament de moltes de les seves subdisciplines.

Fins ara les bases. A partir d’aquí em calia trobar un espai (en quina assignatura/objectius ?) i un perfil d’alumnes que la seva franja d’edat/formació els hi permetés assimilar la dificultat dels processos.

Els projectes

Quan arrel del treball de recerca (crèdit obligatori pels estudiants de 2n curs de batxillerat) realitzat el 2009 per les alumnes de l’Institut Miquel Bosch i Jover d’Artés, Alba Carol i Judit Barea amb la tutorització de la seva professora de llengua catalana, varem compartir la idea d’aportar-hi una opció d’ús que, de manera molt simple i intuïtiva, el posés a l’abast de la població i a altres persones interessades i es materialitzés en una solució pràctica. Així el resultat final d’aquest laboriós treball, fruit de molta dedicació per part de les alumnes, es va transportar al visor cartogràfic amb la clara intenció de difondre’n el llegat de l’exhaustiu procés de recerca i posterior sistematització de les dades, basat en els objectius del treball, i que les alumnes van establir en: ampliar coneixements sobre el seu poble, elaborar una recopilació dels motius actuals del terme municipal d’Avinyó, classificar gramaticalment i semànticament els noms de les cases, treballar especifica i individualment cada motiu i finalment aprofitar la feina realitzada per aplicar-la i publicar-la en els nous recursos virtuals com és una Infraestructura de Dades Espacials. Recopilar etimologia i altra informació de més de 300 cases del nucli urbà i de l’entorn rural, amb fitxa inclosa sobre el seu estat i altres dades i, sota una direcció acadèmica, és un producte que el mateix Ajuntament d’Avinyó ha volgut divulgar.

Durant el curs 2008-09 amb els alumnes de 4t d’ESO del mateix Institut Miquel Bosch i Jover d’Artés, i en el crèdit de projecte de recerca, d’una hora de dedicació setmanal, desenvolupem un projecte ARIE compartit amb la UAB i el CREAF. En aquest queda formulat el com i de quina manera una eina SIG (en aquest cas MIRAMON) pot constituir un element instrumental estratègic per a potenciar un més precís coneixement del país i interpretació del territori en els alumnes. En resultà ser la 1a experiència a Catalunya en l’àmbit de l’ensenyament secundari i les bases d’observació i d’implementació amb Miramon van ser:

• 1. Usos del sòl Estudi de l’evolució dels usos del sol al municipi: Cobertes vegetals Inventari i geolocalització de la vegetació més representativa o singular del municipi.
• 2.Les fonts i els brolladors: Localització en GPS de les conduccions d’aigua i el seu ús en l’agricultura tradicional.
• 3. Elements de l’arquitectura popular i tradicional
  a) Localització en el territori dels sistemes de construccions arquitectòniques antigues i tradicionals del municipi. Localització, també, d’elements desapareguts en l’actualitat.
  b) Parets seques
  c) Barraques de Vinya
  d) Localització dels sistemes de construccions arquitectòniques antigues i tradicionals del municipi. Localització, també, d’elements desapareguts en l’actualitat.
• 4. Mobilitat. Barreres arquitectòniques urbanes BAU: Ciclabilitat. Minusvalies. Tercera edat i embarassades.

En aquesta posada en escena a l’aula, m’adono com les TIG, en aquest cas el SIG Miramon i la tecnologia GPS representen, no tan sols una eina per acumular coneixement sobre el territori i analitzar-ne els factors incidents, sinó també un estri imprescindible per la comprensió de l’entorn. En va resultar una sistematització molt important de dades i fruit també d’un grau de dedicació i responsabilitat, per part dels alumnes, que mai, amb molts anys a l’ensenyament, no havia tingut ocasió de viure. El territori va ser qui va generar aquest grau de compromís, Miramon va fer la resta. El fruit de tot el treball realitzat es va traslladar i publicar en aquest visor i l’experiència divulgada en aquest seminari europeu de SIG.

És durant el curs 2010-2011 que novament en l’anomenat Projecte de Recerca, els alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Miquel Bosch i Jover han desenvolupat uns projectes en grups de dos, basats en motivacions i interessos personals subjectes a aspectes vinculats al seu territori de referència; des d’itineraris esportius, passant per emulacions televisives en el seu propi municipi, a aspectes sociològics, associatius, culturals, etc.

Inicialment l’objecte formal de la recerca era observar i saber copsar qualsevol aspecte o temàtica que tingui una vinculació amb l’entorn de referència diària que condicionés la mobilitat de les persones o la ubicació d’aspectes derivats de l’activitat humana. Una vegada decidit el tema, assolit l’objectiu d’estructurar-lo per donar-lo a conèixer mitjançant les eines (Blogs, vídeos, www, fitxes pdf, CODI QR, etc.) que hi ha a l’abast, s’han abocat en visors cartogràfics i agrupats en un atles digital, entorn que en facilita, ràpida i extraordinàriament, la seva disposició i consulta. Aquest atles digital, creat a partir de recursos lliures, ja se l’ha considerat com el primer (atles digital) elaborat per estudiants, a Catalunya i Espanya i presentat en les JIIDE2011.

La fortuna de poder conduir uns alumnes amb un alt grau de responsabilitat i tenacitat, en uns treballs publicats en visors cartogràfics, posa en evidència una vegada més com uns vincles amb el territori juntament amb la usabilitat d’aquestes tecnologies, crea un producte d’abast i interès social i d’una gran rendibilitat didàctica i acadèmica.

Aquest projecte ha anat acompanyat d’una operativa eficaç i simple. Amb aquesta PRG utilitzada i facilitada novament per l’IDEC, generant els visors cartogràfics i atles corresponents, queda manifest que amb aquestes noves potencialitats ofereixen molts elements de valor superior al popular Google Earth/Maps, destaco a més a més:

• La possibilitat d’incorporació de capes, on cada capa pot agrupar un nivell, ontologia o camp.
• Es poden interconnectar, si es desitja, totes les ja existents i creuar totes les dades i capes.
• Es basen en estàndards.

I a punt de tancar aquest escrit destaco el treball acabat de tutoritzat durant aquest curs 2011-2012 “La ruralitat d’Artés, un present amb passat i futur” , d’aquest mateix perfil i denominador comú del vincle amb el territori, elaborat per l’alumne de 2n de batxillerat, Xavi Roca i Obradors i del qual recomano se’l tingui ben present, tan a prop d’un treball enciclopèdic com d’un assaig sobre la realitat rural del seu entorn; el visor cartogràfic n’és el centre logístic.

Haig de concloure aquest apartat amb l’afirmació segura de què cal atribuir a les generacions actuals la responsabilitat de ser els dipositaris del valor del coneixement del territori de les generacions precedents i que això representi un llegat de futur.

Beneficis

Aquest és el terme que ràpidament es busca allà on es realitza una inversió, en el cas que em porta, i sense “funambulismes pedagògics” destaco:

• Es rescata el territori i el paisatge de la trivialitat.
• Es promou la integració de les actuals generacions, i de la comunitat en general en el propi territori i la sensibilització envers els paisatges que aquest desprèn. Llengua i coneixement del territori són els dos principals factors que incideixen en la integració social.
• Aprendre les eines bàsiques de l’anàlisi per a estudiar i explorar dades geogràfiques i socials mentre que simultàniament poden proporcionar unes dades de gran valor.
• Un grau important de coneixement sobre la informació geogràfica i la seva aplicació en la localització i anàlisi del territori.
• No hi ha fragmentació ni especialització del coneixement, tot el contrari.
• Promou la cultura geogràfica a través de la www !!! Com també per altres mitjans.

I, a partir d’ara, què?

Defenso i intento impulsar de què es vertebri una IDE sectorial a Ensenyament a partir de la producció acadèmica dels alumnes i de la producció intel•lectual dels professors.
Aquesta infraestructura tindria èxit perquè….:

• Estaria ben coordinada i utilitzada.
• Es faria sobre temes basats en un coneixement sòlid i en una participació informada.
• Hi hauria una gran disponibilitat i qualitat de la informació. 
• Existiria un intercanvi, posada en comú, accés i utilització de dades i de serveis espacials

En el cas d’ensenyament, seria un cas singular on la comunitat d’origen i de destí quedaria doblement lligada i relacionada