Coneixement, anàlisi i gestió de la immigració: Col·lectius d’immigrants a Barcelona, organització en el territori i mecanismes d’integració, 2008

El present article és una síntesi del treball desenvolupat per l’autora en el marc del Màster en Producció Cartogràfica i SIG de la Universitat de Barcelona, i en resposta a un projecte endegat per part de la Fundació privada ACSAR. Aquest projecte ha tingut com a objecte d’estudi el conjunt de col•lectius¹ d’immigrants extracomunitaris (de fora de la Unió Europea), procedents de països en vies de desenvolupament i en situació de residència regular² establerts en el municipi de Barcelona. L’estudi analitza els efectes que causa el fenomen de la immigració una vegada els col•lectius estan instal•lats en el territori, conseqüències que han estat analitzades des del punt de vista de la coexistència dins del marc sòcio-espacial d’acollida dels individus immigrants. Aquests efectes han generat unes determinades característiques d’organització sòcio-espacial en el municipi; uns processos d’associativitat intra i intercol.lectius com mecanismes de participació en la vida política i, al mateix temps, de manteniment de les cultures d’origen dels immigrants; i la posta en marxa d’uns altres mecanismes d’acomodació promoguts des de la política pública.

Les raons que han impulsat l’estudi d’aquest fenomen tenen el seu origen en el fet que els moviments de persones per causes principalment econòmiques³ són cada vegada més importants i, d’acord amb la concepció de l’espai geogràfic com un producte del desenvolupament de les societats, pot deduir-se que el fet de la immigració, amb les seves característiques actuals, està produint uns canvis inesperats en les estructures sòcio-espacials urbanes dels llocs d’acollida.

Barcelona, punt d’atracció per a gran quantitat de persones procedents de regions expulsores de població econòmicament activa -el Magrib i Àfrica en general, Europa de l’Est, Orient Mitjà i Est d’Àsia, i Amèrica Llatina- esdevé un escenari protagonista d’aquest fenomen ideal per a observar el seu comportament i per a treballar analitzant-lo i proposant vies alternatives al seu tractament. D’aquesta reestructuració sòcio-espacial, dels seus efectes i de les seves problemàtiques és d’on ha sorgit l’interès per a estudiar el fenomen immigratori amb la intenció d’oferir una eina d’informació i de gestió per a contribuir a la seu correcte abordatge.

Amb aquests objectius, va semblar ineludible plantejar tot el projecte dins l’entorn d’un Sistema d’Informació Geogràfica (des d’ara “SIG”). Un SIG és una aplicació informàtica que té capacitat per a emmagatzemar gran volum i varietat de dades amb referència geogràfica, i que brinda una sèrie d’eines específiques per a tractar aquestes dades, analitzar-les i representar-les en llenguatge cartogràfic.

En el cas concret de l’estudi en qüestió, el treball basat en el SIG ha facilitat la gestió i l’anàlisi d’una gran quantitat d’informació relacionada amb la immigració. D’una banda, dades demogràfiques de base; d’altra, dades relacionades amb entitats, organitzacions i institucions dedicades a la promoció de la integració de l’immigrant i, finalment, dades sobre serveis socials bàsics destinats al desenvolupament de tota la ciutadania (corresponents aquests últims a diferents esferes de la política pública: empadronament, cultura, educació, salut, treball, habitatge). La posada en marxa del SIG per al tractament del fenomen immigratori ha permès la territorialització de les variables que ho requereixen i l’obtenció de cartografia com a resultat de la interrelació de les mateixes. Les variables que més utilitat han tingut en aquest marc d’anàlisi han estat, entre d’altres, la distribució espacial dels diferents col•lectius d’immigrants, la localització dels actors del fenomen immigratori, el context socioeconòmic dels distints col•lectius, la situació dels serveis promoguts des de l’administració pública en matèria de promoció de la integració o multiculturalitat i la localització de les entitats socials que treballen per la integració de l’immigrant.

Cal subratllar que el SIG aplicat al fet immigratori no només suposa tenir a l’abast un conjunt d’eines de tractament, anàlisi i presentació de la informació, sinó també disposar d’un marc integrador per a abordar l’estudi de la immigració. Això és així gràcies a que permet d’observar en tota la seva magnitud les expressions del fenomen en el context sòcio-espacial en el qual es desenvolupa, superant d’aquesta manera problemes com la fragmentació i la manca de connectivitat de la informació. Es pretén així que aquelles persones que d’alguna manera estan vinculades al fenomen migratori (decidint sobre la seva destinació, proposant vies d’acció o formant part del mateix), puguin observar cartogràficament l’expressió del fet immigratori en el Municipi de Barcelona, des de diferents punts de vista, objectius i necessitats, d’una manera integradora que aporti el component espacial a l’anàlisi.

Objectius

Els objectius del treball han estat plantejats en dues instàncies o nivells, un general i altre específic. Això ha estat així perquè dins del primer grup d’objectius es presenten unes metes d’abast ampli que suposen, a la pràctica, unes finalitats de caràcter més puntual per a poder ser aconseguides.

S’han plantejat com a objectius generals els següents:

• Facilitar i promoure la integració socioeconòmica dels immigrants establerts a Barcelona.
• Col•laborar en la presa de decisions i resolució de problemes dels organismes i institucions oficials dedicats a la promoció de la integració de l’immigrant.
• Promoure una conscienciació crítica i positiva per part de la societat d’acollida enfront de la immigració.

La consecució d’aquestes metes implicaria que s’arribés als següents objectius específics:

• Analitzar el fenomen immigratori en torn a les característiques de l’organització sòcio-espacial dels diferents col•lectius situats en el municipi de Barcelona (context socioeconòmic, iniciatives associatives, tradicions culturals, problemàtiques comunes, etc.)
• Fer conèixer l’existència d’institucions oficials, organismes i entitats civils que treballen en la promoció de la integració de l’immigrant a Barcelona, els seus objectius, les seves propostes, les seves vies d’acció i els seus serveis.
• Promoure el coneixement de les xarxes de treball existents i l’establiment de noves xarxes entre institucions oficials, organismes i entitats civils que treballen la temàtica de la immigració.
• Treballar en l’inventari i la integració de la informació que descriu i caracteritza el fenomen, així com en la seva actualització, per tal d’oferir una base de coneixement i anàlisi.

Com a eix central d’aplicació del treball, el SIG ha guiat la consecució d’aquests objectius fent efectiva la gestió del conjunt d’informació que permet territorialitzar i analitzar sòcio-espacialment el fenomen.

Cal agregar que la divulgació de l’anàlisi realitzada es porta a terme amb la implementació d’un Web Map Service-WMS destinat a ser utilitzat pels actors i gestors⁴ de la immigració. Mitjançant aquesta aplicació, els usuaris tenen accés a la informació recopilada i analitzada en l’estudi, en un entorn que ofereix la possibilitat d’interrelacionar les variables disponibles segons els objectius de la seva recerca o generar cartografia temàtica que guiï les seves anàlisis.

La immigració com a conflicte estructural i la integració dels immigrants. El marc analític i conceptual

El marc analític d’aquest estudi combina els resultats dels treballs d’investigació de dos teòrics de la immigració: en primer lloc els de Ricard Zapata-Barrero* amb L’hora dels immigrants. Esferes de justícia i polítiques d’acomodació, i els de Joseph H. Carens** amb La integració dels immigrants. No es pretén fer un detall dels treballs d’aquests investigadors, sino només utilitzar aquelles constatacions que puguin servir de base i fonamentació al present estudi.

Zapata-Barrero centra el seu interès en el procés d’institucionalització d’un marc político-social estructural adequat per a l’acomodació dels immigrants, i brinda una estructura conceptual d’anàlisi que ha estat fonamental en el plantejament de la immigració com conflicte⁵ polític i social.

Per la seva banda Carens, amb la seva anàlisi sobre com haurien d’actuar els estats democràtics enfront de la immigració que acullen en els seus territoris, fa una notable aportació al moment de justificar una postura favorable a la “integració” dels immigrants al mateix temps que brinda un marc tipològic útil per a diferenciar situacions distintes incloses dintre del genèric “immigrant”. D’aquesta manera, ha contribuït a traçar una línia d’anàlisi que ajuda a reconèixer l’esfera teòrica dintre de la qual s’inclouen i justifiquen els plantejaments que segueixen.

Partint de la situació actual on la immigració cobra característiques estructurals, en els espais receptors s’impulsa la posta en marxa de mesures polítiques per a tractar el fenomen. Aquestes, d’acord a l’espai de participació que brinden a l’immigrant i la forma que gestionen la política de la diferència (ciutadà/immigrant), poden pertànyer a tres models principals: l’assimilista, l’integracionista i l’autònom.

El model assimilista no expressa cap necessitat de variar els límits i el contingut actual dels valors que componen les diferents esferes estructurals, eminentment monoculturals o culturals autòctones.[… Té per] preocupació bàsica la conservació de la identitat autòctona [de la societat d’acollida] i com concepte preferit, quan tracta temes de pluralisme, el de tolerància […]. La coexistència entre immigrants i ciutadans és percebuda com una competència i, per tant, el grup que disposa de més recursos per a la seva supervivència (el dels ciutadans) podrà exigir als altres les condicions d’accés a les esferes públiques controlades per ells mateixos (Zapata-Barrero, 2002).

En el model integracionista el concepte preferit a l’abordar el tema del pluralisme cultural és el de interculturalitat […] perquè, segons el model, la ciutadania estaria disposada a canviar el caràcter de les seves esferes estructurals, “interculturalitzar-les” […] però sense possibilitat de participació política directa en la gestió de la diferència per part dels immigrants.

El model autònom compartiria amb l’integracionista la necessitat de crear esferes públiques sensibles a les pràctiques dels immigrants. [Però, a més, en aquest model, la integració] estaria disposada a que els mateixos “denizens” (immigrants residents regulars permanents) poguessin també formar part del grup que pren les decisions o, si més no, com a gestors de la diferència.[…]. Pel seu caràcter participatiu, aquest model fomentaria l’autonomia plena dels immigrants. Per tant, el seu concepte preferit és el d’autonomia”. (Zapata-Barrero, 2002a).

D’acord amb la cita anterior pot advertir-se, que “la integració” és només una de les postures-respostes polítiques possibles enfront del conflicte que porta aparellat el fenomen immigratori. En el marc de l’estudi s’ha brindat informació i eines per a facilitar la integració dels immigrants en la societat d’acollida. Si bé, segons aquest model, l’immigrant no arriba a tenir participació directa en les decisions de gestió política, li deixa lloc a la seva participació en l’espai públic i, si tal espai no existeix, promou la seva creació. Des de l’acció d’organitzacions i entitats dedicades a la promoció de la integració de l’immigrant, qualsevol proposta haurà d’inserir-se en el context sòcio-polític preexistent i interactuar amb ell a fi de concretar-se.

Un SIG per al coneixement, anàlisi i gestió de la immigració

Exposat ja el context teòric dins del qual s’inscriu l’estudi, és important comentar de quina manera el SIG ha pogut convertir-se en motor d’aquesta anàlisi, és a dir, com el SIG ha de fer efectiu el procés d’integració de l’immigrant, tant des de les polítiques públiques promogudes des de l’administració, com des de les accions socials que actuen en la mateixa direcció, així com també des de l’actuació d’un immigrant.

Una utilitat fonamental que ha ofert el SIG en el marc de l’anàlisi comentat està relacionada amb la facilitat per a visualitzar en el territori tots els elements que composen el fenomen immigratori. Es tracta de la seva capacitat per a localitzar, és a dir, de situar en l’espai aquelles dades que permeten estudiar la immigració. D’aquesta manera s’ha superat el treball amb dades atomitzades i “invisibles” i s’ha facilitat una forma d’abordar el fenomen on tots els elements que l’integren estan lligats per una característica que tots comparteixen: la seva expressió en l’espai.

A partir d’aquesta base sorgeix la utilitat de relacionar informació entre si. Es tracta de combinar dades per a observar si existeix correlació entre elles i si, d’altra banda, estan relacionades espacialment, és a dir, si pot percebre’s algun patró de comportament espacial determinat en l’analitzar-los conjuntament.

Un altre factor decisiu per a la utilització del SIG ha estat la possibilitat que ofereix d’analitzar espacialment el fenomen. Es tracta de tasques d’anàlisi relacionades amb l’expressió espacial del fenomen immigratori que permeten estudiar relacions tals com distribucions espacials, distàncies, àrees d’influència, proximitats, connectivitat, etc.

Cal agregar un últim comentari sobre un altre avantatge que té a veure amb la facilitat que ha brindat l’ús del SIG per a realitzar actualitzacions de la informació amb la qual s’ha treballat. Això ha estat fonamental tenint en compte que les bases de dades sobre variables socials es caracteritzen pel constant canvi del seu contingut i forma.

Així, doncs, les tasques de tractar, localitzar, relacionar, analitzar i actualitzar la informació relacionada amb la immigració, s’han vist certament potenciades en el treball dels gestors i actors de la immigració: des de cadascun dels seus àmbits d’acció, ells poden comptar amb una eina que té per nucli la temàtica que els produeix el conflicte, en aquest cas el fenomen immigratori o el mateix fet de ser un immigrant.

Tenint en compte que és ineludible la consideració espacial del desenvolupament de les societats, resulta important la incorporació de temàtiques conflictives com el fenomen immigratori a tal tipus d’anàlisi territorial. Aquesta tendència repta als investigadors socials a incorporar els seus estudis a aquesta àrea del coneixement, cenyint-se a uns estàndards que permeten posar en relació les àrees d’estudi, des de les localitats a les regions, als estats i, finalment, a nivell global amb l’objectiu de compartir informació, enllaçar-la i poder tenir més eines per a tractar un fenomen.

A continuació es presenten una sèrie de mapes amb la intenció d’introduir la temàtica en el context espacial on ha estat estudiada. A més, aquests mapes poden servir d’exemple d’algunes de les aplicacions que el SIG ha permès al moment d’analitzar el tema.

La distribució de la població immigrant en el municipi de Barcelona

Aquest mapa brinda informació sobre la localització de la immigració en el municipi de Barcelona al nivell de Zones de Recerca Petita (ZRP), que són agrupacions de seccions estadístiques. Per a facilitar la comprensió de les dades representades s’ha inclòs en el mapa la delimitació dels barris.

Es mostra així que la distribució de la població immigrant en el municipi de Barcelona és, en general, irregular, amb presència d’alguns nuclis de concentració més importants. Aquests nuclis han sorgit a partir d’una recerca d’aquelles ZRP amb més de 600 immigrants residents. A partir d’aquesta recerca, s’identifiquen unes zones compactes i altres disperses i, tenint en compte que l’interès resideix en la identificació de les primeres, aquestes han estat “agregades” (fusionades) per a identificar-les com a nuclis amb uns límits definits que facilitin la generalització. Si s’observa el resultat destaquen, en primer lloc, la zona [1] contigua al parc de Montjuïc, que inclou els barris del Poble Sec, el Raval, Sant Antoni, la Font de la Guatlla i la seva extensió cap als barris del sud del municipi: Sants, Sants-Badal, la Bordeta, Hostafrancs, la Marina del Port i la Marina del Prat Vermell (es tracta del districte de Sants-Montjuïc, del qual cal excloure l’àrea del parc de Montjuïc i la Zona Franca per no posseir pràcticament població resident). En segon lloc destaca una zona localitzada en el barri de la Trinitat Vella, amb característiques de nucli puntual: zona [2]. A continuació, a partir de l’extrem sud del barri del Bon Pastor pot observar-se la zona [3] que s’estén cap al sud i cap a l’est, vorejant el límit amb Badalona (límit que, per cert, no interromp el comportament del fenomen, però que està fora de l’àrea d’estudi). Finalment, destaca també una última zona [4], localitzada al centre del municipi, envoltant pel nord, oest i sud la plaça de les Glòries, on cobra importància, sobretot, el barri del Fort Pienc, com a nucli. Aquest primer mapa proporciona una descripció a grans trets, sobre la forma com es distribueix la població immigrant en el municipi de Barcelona.

L’evolució de la població immigrant en el període 2001-2007

Per al seguiment de l’evolució del fenomen en estudi s’han pres els anys 2001, 2003, 2005 i 2007. L’escala d’anàlisi amb la qual s’ha treballat són, de nou, les ZRP. Per a facilitar la comparació, les distribucions estadístiques han estat classificades per rangs, en principi equidistants excepte per als dos últims anys on el rang final agrupa a les zones amb una quantitat igual o superior a 600 nouvinguts, arribant al límit dels 3000 per a l’any 2005 i de 3500 per al cas del 2007. S’ha optat per aquest mètode de classificació perquè no interessa el comportament particular de cada any, sinó la relació entre un any i un altre. Dita d’una altra manera, el que interessa observar és com una ZRP passa de pertànyer a un rang determinat en un any a pertànyer a altre rang d’acord a la variació de la població immigrant que resideix en ella.

Dit això i havent observat els mapes resultants, pot afirmar-se la tendència evident a l’augment de la població immigrant. Començant l’any 2001 amb uns nuclis, en general dispersos, de 200 a 400 immigrants en els barris del sud del Barcelona i als voltants de la plaça de les Glòries pot constatar-se que amb el pas cap al 2003, no només s’amplien en nombre i cohesionen territorialment aquests nuclis, sinó que n’apareixen d’altres com els que hi ha als barris del districte de Sant Andreu, al nord del municipi. Cal destacar també en aquest any l’aparició de l’àrea de concentració en els límits del districte de Ciutat Vella que, estenent-se pel sud, s’uneix al nucli més antic dels voltants del Parc de Montjuïc (barris del Poble Sec i Sant Antoni). El pas al següent any d’anàlisi, el 2005, mostra un dràstic augment de la població immigrant en els nuclis més antics, on apareixen concentracions de fins a 3000 individus com són els casos dels barris del sud: la Marina del Prat i la Marina del Port Vermell; destaquen també el Poble Sec, el Raval (on és especialment brusc l’augment), el Fort Pienc en el centre del municipi, i la Trinitat Vella al nord a Sant Andreu. La tendència no canvia en interpretar el mapa de l’any 2007, és a dir, continuen cohesionant-se i creixent en nombre d’immigrants els nuclis que s’han perfilat fins al moment. Com a particularitats s’observa l’aparició de nous nuclis importants al llarg del límit nord-est del municipi, com els localitzats en els barris del Bon Pastor, del Besòs i del Maresme i, a més, l’augment d’immigrants en tot l’àrea oest del municipi, fet que no es va produir en cap dels anys precedents.

Entitats promotores de la integració de l’immigrant. Institucions oficials i associacionisme entre els immigrants

La intenció del següent mapa és posar en relació l’acció oficial en matèria d’integració enfront de l’acció civil. Per part de les institucions oficials se’n presenten tres: el SAIER (Servei d’Atenció als Immigrants, Estrangers i Refugiats); les OACs (Oficines d’Atenció al Ciutadà) i finalment els CSS (Centres de Serveis Socials). Cap aclarir que, en principi, les OACs no haurien de ser preses en consideració ja que els seus serveis, com indica el seu nom, estan destinats al “ciutadà” no específicament immigrant, però correspon incloure-les ja que igualment assumeixen la prestació de certs serveis que estan dirigits a la població immigrant (empadronament, accés a l’habitatge, etc.) Es tracta d’unes institucions pensades per al ciutadà però que s’han adaptat a les noves demandes que genera una societat multicultural (una política genèrica d’acció específica). Cabria dir la mateixa cosa respecte als CSS, però la situació és particular ja qe aquestes institucions brinden uns serveis que transcendeixen la condició d’origen dels individus com, per exemple, l’atenció primària general (assessorament, recepció i acollida de població nouvinguda a la ciutat, atenció social a persones i famílies amb necessitats econòmiques, etc).

En relació a les entitats sorgides de la mateixa societat, s’han tingut en compte aquelles fundades pels propis immigrants i altres fundades per ciutadans preocupats per la integració dels immigrants en la societat. Realment, la presència d’aquest tipus d’entitats és de summa importància en el marc de la posició integracionista, ja que les associacions d’immigrants poden ser considerades com un dels canals que tenen els immigrants per a participar en el procés polític enfront de la falta d’espais de participació oficial. A més, revesteixen una importància des del punt de vista cultural perquè impliquen la “importació” de tradicions que els col•lectius d’immigrants realitzen, tradicions que enriqueixen la multiculturalitat de l’espai d’acollida.

El mapa és eloqüent en diversos aspectes: d’una banda, existeix una concentració molt accentuada de les associacions d’immigrants en una zona en concret: el districte de Ciutat Vella i la seva extensió cap al sud del barri de Sant Antoni i el barri del Poble Sec. Aquest fet pot suggerir que, en dur la població immigrant més temps en aquestes localitzacions, hagi sorgit la tendència a l’associacionisme amb la intenció d’atendre les necessitats del col•lectiu no resoltes per l’administració, mentre que en les zones de més recent poblament d’immigrants encara no es consolida aquesta tendència.

Una altra observació evident és que enfront de la concentració de les associacions d’immigrants, les institucions oficials tenen una distribució regular en el territori, fet que podria explicar-se perquè la majoria d’aquestes busquen solucionar les necessitats de tota la població i no d’un col•lectiu en particular, i per a això han de situar-se d’aquesta manera, cobrint cadascuna un sector determinat del municipi on atendran la població d’un ràdio en concret.

El Web Map Service

La cartografia que s’ha presentat en aquest article pot generar-se mitjançant l’aplicació Web desenvolupada per a la divulgació de l’estudi. La mateixa pot observar-se visitant la pàgina de la institució promotora d’aquest treball, la Fundació Privada ACSAR http://www.fundacioacsar.org.

Aquesta eina ha estat estructurada en dos portals diferenciats segons el destinatari de la informació: d’una banda el portal destinat a l’estudi de la immigració i d’altra un portal destinat a l’immigrant com actor social. D’aquesta manera, en el primer portal poden consultar-se les dades demogràfiques que brinden informació sobre el context social del fenomen, dades que poden posar-se en relació amb informació puntual sobre entitats i institucions que s’ocupen directament o indirecta de propiciar la integració de l’immigrant. Per la seva banda, el segon portal ofereix una informació de gran utilitat a l’individu que arriba al marc sòcio-espacial d’acollida; es tracta de dades que condueixen a l’immigrant, en el seu procés d’integració, informant-lo sobre aquelles entitats que brinden serveis relacionats amb aquest procés. Aixó es concreta a través d’una eina de fàcil accés i consulta com és Internet que assessora, d’aquesta manera, sobre regularització de la situació de residència, atenció primària, associacions d’immigrants, inserció laboral, aprenentatge de la llengua, etc.

És així com aquesta aplicació aporta, d’una banda, un marc integrador d’anàlisi per a abordar el tractament del fenomen de la immigració i, d’altra banda, un compendi d’informació que fa efectiu el procés d’integració del nouvingut des del seu actuar quotidià. A continuació es presenta un mapa a manera d’exemple, obtingut del WMS.

Conclusions

En el present article s’han exposat els principis generals que han guiat l’estudi realitzat i, també, han pogut observar-se alguns exemples de l’aplicació dels SIG a l’anàlisi de la immigració. A continuació es comenten les conclusions teòriques i metodològiques més rellevants a les quals es va arribar mitjançant l’ús del SIG i l’anàlisi dels resultats cartogràfics obtinguts:

• La distribució de la població immigrant en el municipi de Barcelona es caracteritza per la dispersió general i per la presència d’alguns nuclis de gran concentració.
• Cada col•lectiu d’immigrants tendeix a agrupar-se, segons la seva regió d’origen, en un àrea determinada del territori, amb major o menor grau de cohesió segons el col•lectiu.
• Existeix una concentració espacial de les institucions oficials i de les entitats d’immigrants que promouen la integració de l’immigrant en el districte de Ciutat Vella i la seva extensió cap al sud del barri de Sant Antoni i el barri del Poble Sec.
• L’evolució de la població nouvinguda es caracteritza per la tendència al creixement i per l’augment en la cohesió i grandària dels nuclis de concentració espacial de població immigrant.
• La utilització del SIG fa efectiva i optimitza la gestió i el tractament de la informació referida al fenomen de la immigració.
• El SIG aplicat a la immigració es converteix en un marc de treball integrador, fet que potencia el tractament del fenomen .
• L’aplicació del SIG permet l’obtenció de nova informació sorgida de la relació entre variables i de la seva expressió en el territori.
• L’accés de la informació sorgida de la utilització del SIG pot promoure el procés d’integració de l’immigrant des de tres esferes d’acció: les accions que s’organitzen des de la política pública, les accions promogudes des del treball d’entitats i associacions socials, i des de la quotidianitat de l’immigrant.

Cal expressar el desig que tant aquest estudi com l’eina SIG que es proposa per a abordar-lo serveixin en aquest procés de canvi social, on la immigració no és de fet el problema: el desafiament està en les modificacions que demanda el procés necessari per a incorporar a l’immigrant en la societat d’acollida.

Notes

* Professor titular del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, Director del Grup de Recerca sobre Immigració i Innovació Política.

** Llicenciat pel College Holy Cross (Worcester) i doctorat en la Universitat de Yale, Professor de Ciències Polítiques en la Universitat de Toronto.

1. Col·lectiu: conjunt de persones que comparteixen entre si una característica determinada, en aquest cas, la zona o país d’origen i el caràcter d’immigrant a causa del fet de trobar-se residint en un país diferent al de la seva nacionalitat.

2. En altres paraules “immigrants residents”, col·lectiu diferenciat d’altres possibles com els immigrants legals però amb termini de residència (estudiants, treballadors temporals, etc.), o els immigrants que resideixen sense autorització legal (per venciment del visat, per haver ingressat en forma irregular al país, etc.)

3. És necessari matisar el concepte de “migrant econòmic” tenint en compte que aquells que arriben a Europa per motivacions econòmiques, normalment no ho fan per a fugir de la pobresa sinó perquè aquesta no els absorbeixi; necessàriament, per a poder emprendre l’emigració cal comptar, en origen, amb una informació i uns mitjans vàlids que permetin partir.

4. Gestors i actors: són considerats gestors en aquest estudi aquelles persones pertanyents a grups de treball tant d’institucions oficials com d’entitats i organitzacions civils promotores de la integració de la immigració. Com actors són considerats els propis immigrants i la ciutadania en general. 

5. Conflicte: tensions que produeix la immigració al transformar-se en un repte per a les estructures polítiques actuals, tenint en compte les dificultats que les institucions públiques troben al moment de solucionar problemes relacionats amb la integració de la immigració i al mateix temps, les dificultats que troba l’immigrant al relacionar-se amb les diferents esferes de la política pública. Des d’aquest punt de vista, el “conflicte” no és vist com un fet negatiu sinó com un procés de canvi necessari d’abordar en vista de les demandes sorgides d’una societat canviant.