Des de la Diputació de Lleida es mostra com el seu sistema d’informació geogràfica s’articula al voltant de la Base de Dades municipal d’adreces de Catalunya (BDMAC), utilitzada com a eix vertebrador de la gestió territorial, especialment en municipis de menor entitat. La BDMAC facilita un diccionari comú que permet vincular de manera fiable informació administrativa, com el padró d’habitants, les referències cadastrals i els tributs. Se subratlla el repte constant del manteniment de la base de dades i la necessitat d’un model de dades unificat que serveixi a totes les aplicacions municipals, descartant l’ús de taules de conversió.

Vídeo

Presentació

Article: El carrer municipal, centre de la gestió municipal

A l’any 1996 la Diputació de Lleida inicia els treballs per a la creació d’un sistema d’informació municipal amb la finalitat de poder consultar des d’un sol punt tota la informació geogràfica disponible en aquells moments.

Si el fet de disposar d’un SIG municipal de consulta ja era una fita important, un dels objectius del projecte era ser un generador de continguts que ajudessin a la pressa de decisions i que d’alguna forma donessin una visió del municipi.

L’inici del treballs va estar la localització de les adreces, que no significava la ordenació dels números de portal, per si tenir d’una forma gràfica com estava dibuixada la xarxa de carrers dels municipis. Per poder dur a terme aquests treballs de digitalització necessitàvem de la participació dels ajuntaments, per que sol ells eren coneixedors dels pobles i tenien una eina de consulta com era el padró d’habitants per comprovar la informació.

Basat en un model de dades senzill ja utilitzat per altres administracions i després de treballar els primers municipis vam poder analitzar el resultat i vam poder constatar que no sabíem el grau de fiabilitat de la informació digitalitzada, quina font s’havia fet servir per obtenir els números de portal, quins criteris s’havien utilitzar a l’hora de posar els números de portal i si quadrava amb les aplicacions de gestió d’habitants i tributària.

Rn paral·lel,  des de l’ICGC es proposa la creació d’un grup de treball d’adreces  amb la finalitat de consensuar un model de dades que permeti l’intercanvi d’informació entre administracions, com pas previ a un sistema viari integral: BDMAC. Un model de dades que ens ha aportat continguts mes importants que la informació en sí, entre altres:

  • Es un model consensuat per les diferents administracions del nostre territori.
  • Definició de cadascun dels elements que composen la xarxa d’adreces (nom de via, tipus de via, número, complements del número, bloc, portal ….).
  • Denominació única per a cada element.
  • Recull de les variants d’altres models de dades com l’INE, Cadastre, Hisenda , Inspire …

El model defineix de manera clara quina informació cal recollir i com cal recollir-la. No obstant, continua quedant pendent el treball de recollida d’informació i de la fiabilitat de la informació recollida, ja que sol la pot dur a terme el propi ajuntament.

Sens dubte, pels objectius del projecte de  la Diputació de Lleida constituïa una aposta clara per desenvolupar aquest model en els seus municipis i en col·laboració amb els responsables de l’ICGC comencem a implantar conjuntament el model. La Diputació de Lleida envia els carrerers en paper, l’ICGC els digitalitza i fa el lliurament en format BDMAC per a la seva càrrega al gestor de carrerer del SIG municipal (SITMUN), per a la seva validació.

Seguint el model d’intercanvi d’informació, millorant els formats i arreglant les mancances vam arribar a aconseguir tenir tots els carrerers dels municipis de la demarcació de Lleida digitalitzats.

Com podem tenir la seguretat que la informació es complerta? El que no resolt el model de dades es la fiabilitat de la informació. La existència d’una taula varianter ens dona la possibilitat de comprovar quin nivell d’integració tenim amb altres aplicacions municipals. S’Inicien els treballs per comprovar que  totes les adreces de padró d’habitants es troben definides al SIG, i a partir dels serveis d’integració del programari de padró d’habitant obtenim les relacions de:

  • Adreces de padró d’habitants no disponibles al SIG.
  • Adreces de SIG no utilitzades al padró d’habitants.

Amb aquestes llistes aconseguim que les dues BBDD estiguin integrades i que totes les adreces de padró d’habitants estan representades al SIG.

Que passa amb els disseminats? A partir d’aquesta integració es posa de manifest que els usuaris de padró d’habitants utilitzen un nom de carrer genèric (Afores/Disseminats) i un número de portal correlatiu per empadronar als habitants fora del nucli. El model de la BDMAC contempla la figura dels “edificis” que en el nostre cas ho apliquem a les masies disseminades, i que caldrà aplicar al padró d’habitants en la figura de la “pseudovia” per unificar el criteri.

Des del programari específic de SITMUN ubiquem les masies disseminades, que desprès lliurarem a l’INE per a que procedeixi a la seva inclusió en el Padró Municipal d’habitants.

El resultat ha estat que tenim ubicats a nivell de portal tots els habitatges dels municipis i les seves masies disseminades geolocalitzades, informació important per projectes com la redacció dels DUPROCIMs, o per l’inventari de cases disseminades per emergències 112 Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya.

Per garantir que aquesta informació no queda desvinculada el programari del padró d’habitants no deixa crear cap domicili que no estigui prèviament digitalitzat al SIG.

Però el model de la BDMAC contempla també les vivendes (habitatges d’un portal o d’una casa disseminada). Com podem acabar d’omplir el model?  A partir d’una necessitat pel nou padró d’habitants que en un futur s’implementarà carregarem la informació de cadastre referent a la seva divisió horitzontal (fitxers .CAT) i fent els mateixos processo de quadre que havíem fet en els portals quadrarem les vivendes amb el padró habitants. A més, cada habitatge te associada la referencia cadastral de 20 dígits, per tant, independentment de la denominació del carrer i del número de portal que tingui cadastre podem identificar unívocament el habitatge.

A data d’avui tenim 135 municipis del territori de Lleida quadrats totalment i 80 municipis en fase final de quadre, i amb l’objectiu d’arribat als 231.

Aquest objectiu no hagués estat possible sense el model la BDMAC i el mes important: tots ells han estat digitalitzats sota els mateixos criteris i amb un mateix model de dades que facilita el lliurament de la informació a qualsevol entitat que ens ho demani.