Autor/s: Camps, Enric
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Títol: El Mapa topogràfic de Catalunya 1:25 000, un camí obert
Temātica: Cartografia
Publicat a: Revista Catalana de Geografia
IV època / volum XXII / núm. 55 / abril 2017
Font: -
URL: http://www.rcg.cat/articles.php?id=402


EL MAPA TOPOGRÀFIC DE CATALUNYA 1:25 000, UN CAMÍ OBERT

Enric Camps
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

 

El setembre de 2016 l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) va publicar el Gran Atles Topogràfic de Catalunya 1:25 000. Aquesta obra aplega en un sol volum el contingut del Mapa topogràfic de Catalunya 1:25 000 (MTC-25M) publicat entre el desembre de 2008 i el setembre de 2015 com a sèrie cartogràfica impresa de 77 fulls.

En la línia dels mapes topogràfics de l’ICGC a escales petites i mitjanes, els dissenys conceptual i gràfic de l’MTC-25M sobresurt dels estàndards convencionals de la cartografia topogràfica (figura 1); alhora, té el valor afegit de tres aspectes que en aquest projecte han anat entrellaçats: la classificació de la xarxa de camins, el marc de col·laboració establert amb altres organismes i la integració d’altra informació sorgida també d’aquest contacte extern directe.

 fig1_mtc25olot_02

Figura 1. Fragment de l’MTC-25M, àrea d’Olot.


Una part de les dades de classificació de camins s’obté per mitjà de la fotointerpretació. Però hi ha trams i aspectes de la xarxa que no es poden interpretar adequadament a les imatges aèries que s’utilitzen per a fer la cartografia; la superació d’aquestes limitacions ha passat per la cerca de la col·laboració d’organismes més propers al territori i al medi natural, concretament els consells comarcals (CC) i els gestors dels espais naturals protegits (ENP).

El marc col·laboratiu amb aquests organismes ha significat també el recull de les seves necessitats i inquietuds: si bé la caracterització dels camins era la raó primera i més rellevant, la voluntat de difondre informació per al coneixement i promoció dels respectius àmbits territorials portà l’ICGC a eixamplar els objectius inicials del projecte i a desplegar altres continguts del mapa. D’aquesta manera, respondre una necessitat portà a l’oportunitat que oferia el contacte directe.

La xarxa de camins i l’MTC-25M

La classificació de la xarxa de camins és un dels punts delicats en la cartografia a escales mitjanes i amb especial rellevància a 1:25 000 (1 cm = 250 m), escala en què la informació de l’accessibilitat al territori és prou important en el nostre context geogràfic. Si la xarxa de carreteres catalogades representa la infraestructura d’aproximació del trànsit rodat al territori i d’accés a una selecció de punts (nuclis, infraestructures, equipaments principals...) la xarxa de camins és l’accés al detall, a tots els racons d’un territori que en el cas de Catalunya ha estat poblat i antropitzat des de fa segles. Per gairebé tot arreu hom troba un escampall de llogarrets, masos, bordes, barraques de pedra seca, ermites, bancals, basses, molins, pous de gel, forns de calç, etc., testimonis d’una activitat i d’un poblament força més estesos i dispersos que l’actual i que han configurat una xarxa de camins densa i diversa en els seus aspectes físic, funcional i de titularitat. Part d’aquesta xarxa s’ha anat esborrant amb el despoblament del món rural i la pèrdua de les seves activitats tradicionals (figura 2), però una part s’ha refet amb noves funcionalitats, especialment les vinculades al lleure i al turisme.

fig2_roderes

Figura 2. Roderes en un antic camí de carro a les Serres d’Ordal. (Foto: Autor)


La riquesa terminològica és un reflex d’aquesta diversitat; se’n citen alguns exemples: genèrics com corriol, sender, camí, pista, carrerada, lligallo; qualificatius com veïnal, rural, ramader, forestal, de desembosc, de bast, de ferradura, de sirga, de carro, municipal, local, ral, estructurant, principal, secundari, públic, particular, etc. Aquesta riquesa lèxica i conceptual cal combinar-la amb dues variables més ben diferents: d’una banda, l’estat de conservació i, per tant, la idoneïtat per a la funció prevista i, d’altra banda, la varietat d’agents implicats en la seva gestió, manteniment, regulació i ús. En resum, molts enfocaments i variables possibles per al treball necessari de síntesi, jerarquització de la informació i unitat de llegenda per a tot el territori de Catalunya, amb l’homogeneïtat, la precisió i el compliment de terminis que requereix la producció d’una sèrie topogràfica oficial i de qualitat.

Per a poder avançar eficaçment en l’elaboració de l’MTC-25M malgrat aquest trencaclosques, en iniciar el projecte i definir el concepte i disseny del nou mapa, l’any 2008, es va optar per establir una classificació de la xarxa de camins basada en uns mínims que fossin de percepció conceptual inequívoca, d’obtenció assumible i de representació gràfica i lectura senzilles; una llegenda comuna per a tot un territori de geografia ben diversa.

Per a concretar la classificació i encarar la seva aplicació, en aquell moment hi havia dues peces clau per al conjunt de Catalunya que calia tenir en compte:

  • El Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regularització de l’accés motoritzat al medi natural, que desenvolupa la Llei 9/1995, de 27 de juliol. Tot i que la representació dels camins a l’MTC-25M no pretenia reflectir els aspectes legals de l’accessibilitat i ús, el contingut del text del Decret era sens dubte un element de referència. Entre altres coses defineix 7 tipus de camins (a efectes del Decret) i, en el seu article 11.1, diu: “Els consells comarcals, a proposta dels municipis afectats, elaboraran la proposta d’inventari dels camins rurals i dels camins i pistes forestals existents en els termes municipals de llurs comarques, que constarà de memòria i plànols”.

  • L’Inventari de camins rurals i camins i pistes forestals de Catalunya, derivat del Decret esmentat. En el moment de definir el nou MTC-25M es disposava de l’inventari de 36 comarques que representaven el 86% del territori i que recollia la informació de gairebé 50 000 km de camins.

La informació de l’Inventari presentava, però, algunes limitacions prou importants per a l’elaboració del nou MTC-25M: no englobava tota la xarxa de camins, sinó els vials definits en el seu títol i en l’article 2 (àmbit territorial d’aplicació) i a partir dels 2,5 m d’amplada mitjana, i no es disposava el de totes les comarques. Així doncs, el mètode essencial que garantia un tractament complet i homogeni en la representació i la classificació de la xarxa de camins per a tot el mapa topogràfic era la fotointerpretació, tècnica, però que tenia també el seu punt dèbil: especialment la identificació o la caracterització precisa dels camins ocults sota la capa arbòria (figura 3), tenint en compte que el 37% de la superfície de Catalunya és bosc (dada extreta del mateix MTC-25M). S’hi han d’afegir altres dificultats com: allà on els camins no queden ben contrastats per al configuració del terreny, com succeeix amb les senderes i corriols en àrees de rocam i tarteres; alguns dels tractaments superficials de la capa de rodolament que a les fotografies aèries aparenten tenir la mateixa textura que un camí de terra; el decalatge entre la data de vol més recent disponible i la data de publicació de cada full de la sèrie, etc.

fig3a_vialbosc fig3b_ortovialbosc_01 

Figura 3. Vial amb canvis d’amplada i de superfície en entrar al bosc a la plana vallesana, vist des de terra (Foto: Autor) i amb la imatge aèria per a la fotointerpretació (Ortofoto: ICGC).


La importància que té la representació i classificació de la xarxa de camins a escala 1:25 000 en el nostre context i el valor estratègic que té per al món local i per a l’accés als medis natural i rural va portar l’ICGC a buscar solucions a les limitacions de la fotointerpretació. Per aquest motiu es van obrir vies de col·laboració amb els organismes més propers al territori i al medi natural.

Un marc de col·laboració fructífer

El marc de col·laboració s’establí amb dos tipus d’organismes diferents:

  • Consells comarcals (CC): Es va tenir en compte la seva experiència en l’elaboració dels inventaris de camins abans esmentats i en l’execució d’intervencions de millora, arranjaments i pavimentació de camins. D’altra banda, per a la tasca a fer amb l’MTC-25M, els CC signifiquen el punt de connexió amb al món local, amb un nombre d’interlocutors assumible pels objectius proposats, en comparació amb els 948 municipis actuals.

  • Espais naturals protegits (ENP): Es volia accedir al màxim d’informació sobre l’accessibilitat i els seus equipaments i per això ens vàrem adreçar als gestors dels Espais Naturals de Protecció Especial (les categories de parc nacional, parc natural i paratge natural d’interès nacional) i la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.


La col·laboració amb aquests 67 organismes (41 CC1 i 26 ENP2)s’ha centrat inicialment en la comprovació de la classificació de la xarxa de camins lliurada per l’ICGC i en l’existència de restriccions de pas:

  • Xarxa de camins: Atesa l’extensa xarxa de camins del nostre país, la tasca dels CC i ENP s’ha prioritzat en la xarxa considerada com a principal dins de cada àmbit. També cal citar la informació rebuda sobre grans canvis en procés, com la reestructuració de la xarxa de camins i del parcel·lari per la construcció de canals (se’n destaca el Canal Segarra-Garrigues), etc., actuacions que pel seu caràcter recent sovint encara no eren visibles a les imatges aèries. La informació rebuda ha estat heterogènia, des d’inventaris de camins fins a correccions puntuals per actualització (eixamplaments, nova pavimentació, etc.). Han aportat informació de la xarxa de camins tots els CC (amb l’excepció força òbvia del Barcelonès) i el 92% dels ENP.

  • Restriccions de pas: Es va donar l’opció d’indicar l’existència d’obstacles físics (barreres, cadenes...) (figura 4) a la circulació motoritzada, sense entrar en les restriccions definides per la legislació vigent o per la senyalització in situ. El 24% dels CC han aportat informació de localització de barreres, xifra que puja al 81% en els cas dels ENP.

fig4_cadena_01 

Figura 4. Cadena i senyal de perill en un camí. (Foto: Autor)


Aquest marc de col·laboració aviat es va estendre cap a altres continguts del mapa com a resposta a les necessitats i inquietuds que rebíem a partir dels primers contactes, especialment els vinculats a la divulgació de la informació d’equipaments i patrimoni cultural i natural per a la promoció turística del territori: la representació d’itineraris i la identificació de punts d’interès.

  • Itineraris: L’MTC-25M aviat va ser vist com a una plataforma per a la difusió del traçat d’itineraris de senderisme i bicicleta, una aposta clara d’actuació sobre el terreny impulsada durant els darrers anys des de diversos agents del territori i sovint també lligada a la tasca de recuperació de camins tradicionals amenaçats pel desús. L’MTC-25M s’ha nodrit del traçat de rutes en funció del que cada CC i ENP ha aportat per al seu àmbit territorial (figura 5). La diversitat de tipus d’itineraris ens portà a definir 10 classes, detallades més avall. Tots els organismes, amb una excepció, han lliurat informació d’itineraris.

fig5a_gosolans
fig5b_gosolans 


Figura 5.
Itineraris de senderisme i la seva representació a l’MTC-25M (Pas dels Gosolans, el Cadí) (Foto: Autor).

  • Punts d’interès: La identificació de punts d’interès per mitjà de pictogrames ja era un element previst a l’MTC-25M, tal com es fa amb altres mapes topogràfics a escales mitjanes i petites de l’ICGC. La font principal és la Base d’informació geogràfica i turística (ICGC), però el marc de col·laboració externa ha permès l’aportació de més dades d’aquesta temàtica, des de la incorporació de nous conceptes i punts d’interès fins a actualitzacions de darrera hora; així, dels 81 conceptes diferents representats, el 20% han estat creats com a resposta directa a les peticions rebudes, amb la finalitat de reflectir també la singularitat i la caracterització locals sobre una cartografia topogràfica de llegenda convencional i homogènia per a tot el territori.


Tanmateix, el treball conjunt col·laboratiu presentava un gran repte: en una sèrie cartogràfica de 77 fulls, elaborats un a un però amb superposicions, continuïtat territorial i homogeneïtat conceptual, fer-hi convergir tot un munt d’informació elaborada des de l’heterogeneïtat de fonts, mètodes i criteris, els que cada organisme ha necessitat i ha disposat per a la seva pròpia gestió i interès. Les dificultats del procediment es poden il·lustrar amb les dades següents:

  • El nombre d’organismes (67) i de persones de contacte (112): El més habitual ha estat 1 o 2 persones per organisme, en general dels serveis tècnics i de turisme. Però al llarg del projecte hi ha hagut canvis de la persona de contacte per motius diversos, com modificacions de l’organització interna, substitucions temporals, etc. La comunicació i el manteniment dels criteris malgrat els canvis i el nombre total de persones implicades s’ha fet per mitjà d’un contacte i seguiment sistemàtics.

  • Un mosaic de més de 370 peces: L’encreuament de les unitats de treball i de publicació (els 77 fulls amb superposició entre ells) amb els límits de les comarques i dels espais naturals protegits genera un mosaic força fragmentat; per a coordinar-lo, ha calgut rigor en el control de la coherència entre les dades rebudes, tant entre comarques contigües com amb els espais naturals protegits, els àmbits territorials dels quals se sobreposen als de les comarques; els conflictes en la informació sorgien tant de la mateixa font en dates diferents (pel treball full a full), com entre fonts diferents (àmbit territorial contigu o compartit).

  • Les prioritats de cada organisme: La visió de conjunt de mapa per a tot el país i a escala 1:25 000 no sempre coincidia amb la visió específica o local de cada organisme. A més, la disponibilitat de les persones de contacte d’aquests organismes sovint s’ha vist alterada per dates clau de la seva pròpia activitat (com redacció de plans d’obres, gestió de subvencions, campanyes concretes...) o amb situacions d’emergència (nevades, riuades, incendis forestals...). Això ha comportat, d’una banda, l’augment de la necessària tasca contínua de preservació del tractament homogeni i coherent en el conjunt de l’MTC-25M i, d’altra banda, també de vegades la reorganització dels propis plans de producció per tal de poder comptar al màxim possible amb la col·laboració dels CC i ENP.


La sèrie MTC-25M (de desembre 2008 a setembre 2015)

Com s’ha dit al principi, l’MTC-25M es publicà en primer lloc com a sèrie cartogràfica impresa de 77 fulls amb superposicions. El seu tall cartogràfic ha estat definit a partir de tres criteris geogràfics:

  • Capitals comarcals1: Fulls centrats en les capitals comarcals i el seu entorn d’acord amb la divisió existent en començar el mapa i durant la major part de la seva execució. (Fulls núm. 1 a 41.)

  • Espais naturals protegits2: Fulls centrats en els Espais Naturals de Protecció Especial amb categoria de parc nacional, parc natural o paratge natural d’interès nacional; set d’aquests espais ja es troben recoberts pels fulls de les capitals comarcals i dos requereixen més d’un full per al seu recobriment. (Fulls núm. 42 a 53; total, 12 fulls.)

  • Unitats geogràfiques: Fulls centrats en altres àrees amb sentit geogràfic i que completen el recobriment dels dos grups anteriors. (Fulls núm. 54 a 77; total, 24 fulls.)

    fig6_fulls

Figura 6. Tres fulls de la sèrie MTC-25M.


Amb aquest tall cartogràfic es complia una de les premisses de la sèrie impresa: cada full ha de tenir el sentit d’una realitat geogràfica identificable, però alhora produir un nombre raonable de fulls. Aquesta pauta responia les necessitats i demandes dels usuaris i ja havia estat aplicada en la primera versió de la sèrie de la qual se n’havien publicat sis fulls; un d’aquests, el full del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, havia estat guardonat per l’Associació Cartogràfica Internacional (ICA/ACI) durant la 18a Conferència Cartogràfica Internacional celebrada a Estocolm (Suècia) l’any 1997.


Superfície per full:
Cada full recobreix 70 150 ha, emmarcades per costats de 23 per 30,5 km (92 x 122 cm sobre el paper).

Fulls especials: Dos fulls més grans, de 84 485 ha, de 27,7 per 30,5 km de costat (110,8 x 122 cm sobre el paper). Són els fulls de dos parcs naturals: Delta de l’Ebre i els Ports.

Disposició: 56  són de disposició longitudinal i 21, latitudinal, en funció de la configuració de l’espai geogràfic d’interès.


Cada full imprès conté a més la informació marginal necessària i complementària per a facilitar la interpretació del mapa: títols, llegendes, escala, mapes auxiliars temàtics, fonts d’informació, coordenades, dades d’edició i propietat, etc. Els textos són en català i, en el cas del full centrat a Vielha, també en aranès (occità). A la llegenda temàtica (itineraris, punts d’interès, síntesi de les xarxes de carreteres i de camins) la descripció dels elements és en quatre llengües a tots els fulls (català, castellà, anglès i francès) més l’aranès en els fulls del seu àmbit territorial.

En suport digital, actualment els 77 fulls de la sèrie també es poden descarregar en format tiff amb l’aplicació Catalunya Offline, l’App per a mòbils desenvolupada per l’ICGC que permet moure’s sobre el territori, prendre punts i gravar rutes i excursions amb el GPS encara que no es tingui cobertura de dades al mòbil.

El Gran Atles Topogràfic de Catalunya 1:25 000 (setembre 2016)

Aquest atles aplega en un sol volum el contingut de la sèrie MTC-25M, presentat amb 756 pàgines de cartografia dissenyades i preparades per a aquesta publicació (figura 7).  La informació hi ha estat degudament actualitzada, especialment en les qüestions de major impacte en la configuració del territori i en les que poden ser més sensibles, com són els noms geogràfics, les grans infraestructures, la xarxa de comunicacions, la delimitació territorial i els espais naturals protegits. L’índex toponímic conté 114 698 noms geogràfics, peça clau per a la cerca i localització d’informació territorial en la cartografia.

fig7_atles

Figura 7. Gran Atles Topogràfic de Catalunya 1:25 000.


Les pàgines inicials inclouen, a més, dues síntesis: una de geogràfica, que en 12 pàgines amb una col·lecció de mapes temàtics de Catalunya, gràfiques i taules, mostra la realitat d’un territori d’una gran varietat tant en els aspectes naturals com en els antròpics; i una altra síntesi sobre el procés d’elaboració cartogràfica, que en 6 pàgines il·lustra el conjunt d’accions des del vol fotogramètric fins a la publicació de l’Atles.

Què aporta l’MTC-25M? Disseny cartogràfic i continguts

La part de contingut topogràfic convencional de l’MTC-25M parteix essencialment de la informació de la Base topogràfica 1:25 000 de l’ICGC (BT-25M), obtinguda per processos de generalització de la BT-5M, la qual s’elabora mitjançant restitució fotogramètrica. Dels continguts de la BT-25M se’n fa una selecció i extracció; la informació es categoritza, classifica i actualitza segons les especificacions conceptuals del mapa. La representació gràfica també ha estat feta de nou, amb una simbolització adequada al mapa i d’acord amb els dissenys conceptual i gràfic definits.

L’actualització es fa amb imatges ortofotogràfiques de vols al més recent possibles (la majoria dels fulls de la sèrie impresa estan actualitzats amb un vol del mateix any o d’un any anterior al de la seva data de publicació) i s’hi afegeixen i integren continguts nous d’acord amb els objectius específics de l’MTC-25M, dades que provenen de bases temàtiques de l’ICGC, de documentació externa i del marc de col·laboració amb els CC i ENP. D’aquest procés se’n destaquen els continguts següents:

  • Xarxa de camins (caracterització i barreres): Classificació en sis categories a partir de la combinació de dues variables: l’amplada (per intervals: <2,5m, de 2,5 a 4m, > 4m) i el tractament superficial (pavimentat o no) (figura 8: Altres vials i camins). S’obté per mitjà de les fonts pròpies (els marges captats a la BT-5M i interpretació d’ortofotos) i per  l’aportació d’informació dels CC i ENP. A més, s’ha indicat l’existència d’obstacles físics (barreres, cadenes...) però exclusivament amb informació aportada pels organismes col·laboradors.

 fig8_comunicacions

Figura 8. Part de la llegenda de l’MTC-25M (Comunicacions).

  • Xarxa oficial de carreteres: Classificació i nomenclatura (figura 8: Xarxa de carreteres) d’acord amb el Catàleg oficial de carreteres, que està en actualització contínua (obra nova, modificació de traçats i cruïlles, transferències entre els diferents organismes, canvis de nomenclatura, etc.) i es completa amb els projectes subministrats per les administracions corresponents. En la majoria dels casos, la informació de carreteres de cada full imprès està actualitzada fins al mes anterior al de la publicació del full en qüestió.

  • Usos i cobertes del sòl: Representació diferenciada de 18 classes de superfícies naturals o agrícoles, definides a partir de l’agrupació de les 279 unitats de llegenda del Mapa dels hàbitats a Catalunya 1:50 000 (DMAH i ICC, 2005-2007). La percepció visual ràpida dels principals elements configuradors del paisatge (especialment, boscos i bosquines, prats i formacions herbàcies, i conreus) s’obté gràcies a l’ús de colors de fons homogenis per a cada grup; el detall, essencialment a partir dels tramats específics de cada classe. A més, per fotointerpretació es fa el dibuix de les àrees de rocam i tarteres i s’afegeixen altres elements: s’identifiquen 9 tipus d’elements puntuals d’origen antròpic (ex. hivernacle, mina...) i les edificacions representades a escala es diferencien amb el color segons són del tipus fàbrica, nau i granja, de les que tenen un ús dominant residencial i d’equipaments; un dels resultats és que en les àrees urbanes es visualitza una zonificació funcional.

  • Espais naturals protegits: Límits, classificació i denominació dels Espais Naturals de Protecció Especial (ENPE), del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona; s’obtenen de la Generalitat de Catalunya (DARPA i, posteriorment, DTES) i de la Diputació de Barcelona. Per a facilitar la identificació de la diversitat de nivells de protecció i l’abast territorial de cadascun d’ells, a la informació marginal de cada full de la versió impresa hi ha un mapa temàtic a escala petita.


Conceptes de la llegenda:

  • 187 elements de signes convencionals
  • 27 tipografies de retolació
  • 10 classes d’itineraris
  • 81 classes de pictogrames (punts d’interès)


  • Límits administratius: Límits municipals i comarcals classificats segons l’estat de cada línia en els treballs de la Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya (límit aprovat, pendent d’aprovació i en procés). Provenen de la Base de delimitació municipal de Catalunya (ICGC) que incorpora la informació treballada a escala 1:5 000 en el projecte de Replantejament de la Delimitació Municipal.

  • Toponímia: Es troba categoritzada, jerarquitzada i destacada d’acord amb la realitat geogràfica del nostre context, tot reflectint també la riquesa i les variants lingüístiques i les formes oficials. El tractament jerarquitzat de la retolació (27 tipografies a la llegenda) permet una lectura a diferents nivells, des de la visió general fins a la localització específica. S’obté de la Base toponímica de Catalunya (ICGC), que conté les formes del Conselh Generau d’Aran i del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya (Generalitat de Catalunya).

  • Itineraris de senderisme i bicicleta: Es diferencien 10 tipus per mitjà de la simbologia i la retolació: sender de gran recorregut (GR), sender de petit recorregut (PR), sender local (SL), xarxes comarcals de senders i camins (ex. Senders de Cerdanya, Camins del Baix Camp), camins naturals o històrics (ex. Via Verda de la Terra Alta, Camí de Sant Jaume), Camins Vius (cas específic), altres senders senyalitzats (rutes locals, itineraris dels parcs, circuits entre refugis, rutes temàtiques...) i rutes per a bicicleta tot terreny (una d’elles diferenciada com a unidireccional) o de cicloturisme (inclòs algun carril bici interurbà) (figura 9). El traçat, tipus i denominació dels itineraris s’ha fet exclusivament amb la informació aportada pels CC i ENP.

 
fig9_itineraris_01

Figura 9
: Classes d’itineraris representats a l’MTC-25M.

  • Informació turística i serveis: Es diferencien 81 classes de punts d’interès relatius a cultura, natura, paisatge, turisme, esports, allotjament, serveis, transports i comunicacions, que es representen amb pictogrames (mostra parcial a la figura 10) i es complementen amb la retolació. Provenen essencialment de la Base d’informació geogràfica i turística (ICGC), però s’ha comptat també amb aportacions del 88% dels CC i de tots els ENP.

fig10_pictos_01
Figura 10.
Selecció de pictogrames de punts d’interès turístic i equipaments.



Balanç


Dades de l’MTC-25M, dins Catalunya:

  • Xarxa de camins: 188 294 km
  • Itineraris de senderisme i bicicleta: 23 261 km 
  • Punts d’interès: 15 889
 

Més enllà del valor de la informació territorial continguda en l’MTC-25M, amb el detall i la precisió propis de l’escala i l’amplitud de continguts topogràfics i temàtics esmentats, el balanç se centra més en els beneficis generats pel marc de col·laboració institucional amb els CC i els ENP i que es poden sintetitzar en els valors següents:

  • Xarxa de camins tractada amb homogeneïtat: Disponibilitat d’una xarxa classificada amb el mateixos criteris (intervals de l’amplada i pavimentació) per a tot el país, en què s’hi suma el treball de diferents organismes com són la fotointerpretació a l’ICGC i l’aportació de dades i la validació dels CC i ENP, organismes més propers al territori.

  • Informació turística i de serveis ampliada: Representació d’itineraris de senderisme i bicicleta i ampliació de la informació de punts d’interès i d’equipaments (amb més classes que les inicials); s’hi afegeix l’aportació d’informació sobre altres elements de la cartografia (planimetria i toponímia).

  • Actualitat de les dades: El coneixement directe i de proximitat per part dels CC i ENP ha permès la integració, fins i tot a darrera hora, de modificacions en els punts d’interès i en elements de la planimetria en procés o tot just acabats de construir, tant de petita dimensió (ex. parcs urbans, vials, instal·lacions...), com de grans transformacions territorials (ex. per implantació d’àrees de regadiu).

  • Proximitat i sinergies: El contacte directe amb aquests organismes i la seva participació en el projecte ha aportat el seu coneixement més proper de les singularitats i caracterització locals, i el recull de les seves necessitats i interessos, tant en el món de la cartografia com en el de la difusió de la informació geogràfica i de gestió i promoció dels respectius àmbits territorials. Cal afegir-hi la vàlua de l’esforç de 9 CC que han fet participar directament els ajuntaments en el projecte (representen el 23% dels municipis de Catalunya); ocasionalment també han estès el contacte a altres entitats (per exemple, consorcis).


Finalment, cal destacar dos beneficis amb perspectiva de futur i que reflecteixen el valor del marc de col·laboració institucional establert: per una banda, el benefici compartit i per altra banda, els camins oberts.

Pel que fa al primer punt, el benefici compartit, a més de l’evident utilitat de la informació per a la cartografia de l’ICGC i per als propis organismes que hi han col·laborat, s’ha de valorar el que l’MTC-25M aporta a la ciutadania i al conjunt d’organismes i serveis públics, tant de gestió i planificació com també d’emergències. Per exemple, en el cas específic dels ENP, la localització sobre cartografia topogràfica oficial d’equipaments com són itineraris, punts d’informació, aparcaments, miradors... (figura 11) contribueix a la seva doble tasca de, d’una banda, conduir el visitant per a la descoberta i coneixement dels valors d’aquell espai i, d’altra banda, vetllar per la protecció de l’espai natural i especialment dels seus punts més fràgils. En el conjunt del territori, la localització de rutes i punts de previsible major afluència aporta un servei múltiple que transcendeix en la promoció de l’activitat econòmica, la turística i els serveis necessaris, i és una aposta per al creixement sostingut i equilibrat.

fig11a_aparcament  fig11bcentreinfo
 
fig11c_estenallesmapa_01


Figura 11. Aparcament i centre d’informació al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i la seva representació a l’MTC-25M (Fotos: Autor).


Pel que fa al segon punt, el dels camins oberts, l’existència i manteniment del contacte directe amb els organismes gestors i coneixedors de proximitat facilita una actualització més àgil i rendible de la geoinformació, qüestió que és especialment important per a actuacions de detall com poden ser l’arranjament de camins, modificació d’itineraris o equipaments. El benefici d’aquesta fluïdesa en el contacte per al manteniment de les dades del mapa, ja està donant els seus fruits en la reedició d’alguns dels fulls de la sèrie (18 reedicions publicades fins a desembre de 2016), i amb l’intercanvi d’informació per a altres projectes i necessitats tant de difusió com de promoció territorial.

En resum, en els seus diferents formats de publicació l’MTC-25M és alhora un mapa topogràfic i una plataforma on s’integra informació elaborada per diverses institucions oficials: la geoinformació de l’ICGC, les dades específiques generades i publicades per altres organismes i entitats de caire especialitzat, i les dades que els CC i els ENP generen i disposen per a la pròpia gestió i el seu coneixement de proximitat. La integració de dades d’origen divers es porta a terme tot garantint la coherència i la qualitat del mapa que es posa a l’abast i al servei del conjunt de la societat.


 

Notes:

  • 1. Actualment n'hi ha 42 (41 consells comarcals més el Conselh Generau d'Aran): La creació de la comarca del Moianès, amb la Llei 4/2015 de 23 d'abril, és posterior al desenvolupament del projecte en el seu àmbit territorial; la informació del seu espai geogràfic ha estat facilitada pels consells comarcals corresponents abans de la seva creació.
  • 2. La creació del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, amb el Decret 211/2015 del 22 de setembre, és posterior al desenvolupament del projecte en el seu àmbit territorial.

 

 


Comentaris externs

Envia el teu comentari